Podem
anar traient conclusions del text d’Artur Mas. La refundació
del catalanisme aparca la independència. Mas podria haver dit
que hi dóna suport però prefereix parlar del consens
sobre el dret de decidir aspectes puntuals. Mas fica el catalanisme
en un carreró sense sortida i d’aquesta manera el remata, li
clava el toc de gràcia. El catalanisme és mort. Visca
l’independentisme! El catalanisme és la lluita entre CiU i PSC
per un mateix espai: el dels qui volen fer-se escoltar per Espanya i
eternitzar les tensions de manera irresponsable, el dels qui es
resisteixen a apostar decididament per un estat propi.
L’independentisme és el fruit del cop de porta, de
l’esgotament de la via autonòmica i de l’Adeú
Espanya
serè, respectuós, tranquil i irreversible. Mas podia
sobiranitzar el catalanisme i liderar l’espai que hauria sorgit del
consens amb ERC, al qual segurament s’hi hauria afegit ICV, cosa que
hauria arraconat e PSC. Però en lloc d’això ha decidit
apostar pel pols amb el PSC. Mas pretén assumir les regnes del
catalanisme per fer-li fer una frenada històrica. En lloc de
liderar l’impuls decidit de la sobiranització, s’atura i
pregunta quants en som i on vol anar la majoria. Es consuma la pífia
en la mesura que Mas renuncia al lideratge. Si el referent d’aquesta
conferència era la que va pronunciar Pujol a ESADE, Mas n’ha
sortit francament malparat.
A
partir d’ara, doncs, i fins a les properes eleccions, percebrem un
canvi en l’estratègia de CiU. En la formació de
majories, prioritzaran la sociovergència perquè el
consens és més ampli que en el cas de l’opció
independentista. En el camp ideològic i mediàtic,
posaran en evidència les contradiccions i mancances del PSC i
sobretot el llast del vincle amb el nacionalisme espanyol del PSOE i
amb les seves posicions intolerants. CiU s’apunta al pols amb el PSC.
Segons quin sigui el resultat de les properes eleccions al Parlament,
la formació d’un govern CiU+PSC-PSOE culminarà aquest
procés i obrirà una nova etapa política.
Ara
bé, que aquesta sigui l’estratègia no vol dir que els
resultats hagin d’acompanyar. Anteriorment, l’estratègia va
ser potenciar la dicotomia tripartit/CiU, i això va dur Mas a
guanyar dos escons però li va fer impossible la formació
de govern. Per què? Perquè el PSC no va voler la
sociovergència. Perquè el PSC també en té,
d’estratègia. Perquè encara que Mas pretengui parlar en
nom del catalanisme, parla en nom d’un partit o una coalició.
I perquè l’atac a ERC no era ben vist per una part de la
militància i dels electors, cosa que va motivar que no només
els tres partits al govern acusessin el desgast sinó també
CiU, que no va aconseguir ser l’alternativa.
L’estratègia
té els seus riscos. Deixar l’objectiu de la independència
per més endavant, haver plantejat la refundació del
catalanisme per acabar expressant-ho en aquests termes, pot
desil·lusionar encara més votants. I el risc màxim
de l’aposta per la sociovergència és que torni a
fallar, que el PSC torni a triar ERC i que CiU es torni a quedar a
l’oposició. Aleshores ja no serà Mas qui lideri la
refundació, no del catalanisme, sinó de CDC.
I
ara entre Artur Mas i la manifestació d’aquest dissabte,
l’agenda sobiranista passa per la presentació de la Xarxa
de Blocs Sobiranistes aquest dimecres a les set de la tarda a
Òmnium Cultural. Amb Saül Gordillo, amb Víctor
Alexandre, amb el blocaire número 500, amb l’equip de la XBS i
amb tothom que ens vulgui acompanyar. Per exemple, Èric
Bertran o Manel Bargalló, entre d’altres que ja n’han
deixat constància.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Mas va fer la seva aportació a un projecte obert. Allí on creguis que s’ha quedat curt, l’has de farcir tu. Més fàcil, impossible. Això és el que vol ser aquesta Casa Gran del Catalanisme.
Som-hi amb la XBS:
http://tonisellas.wordpress.com/2007/11/16/xbx-500-membres-i-presentacio-a-omnium/
Bon dia Xavier,
Ja sé que el comentari no lliga massa amb el post. Només et volia fer saber que fa alguns dies em van convidar a registrar-me al http://www.facebook.com, i vaig estar fent proves i experimentant amb les coses que es poden fer des d’aquesta plataforma social a través d’internet.
Una de les coses que es poden crear són causes, on els registrats s’hi poden unir sempre que estiguin d’acord amb els objectius de l’esmentada causa. Per fer una prova, la setmana passada vaig crear una nova causa anomenada "causa independentista per un estat propi" per fer difusió de la campanya estatpropi.cat a través del facebook. La gracia d’això és que quan t’afegeixies a la causa, pots convidar els teus amics a que també s’hi afegeixin, i els adherits van augmentant cada cop més depressa.
De moment ja hi ha 28 adherits. Espero que també es vagin adherint a http://www.estatpropi.cat si encara no ho han fet. L’enllaç d’això que et comento és aquest per si hi vols fer un cop d’ull:
http://apps.facebook.com/causes/view_cause/36953?recruiter_id=9747667
Em fa molta gràcia aquesta manera d’actuar i d’opinar. Primer s’opina d’oïdes, quan no s’ha editat el llibre, no s’ha fet la conferència, no ha pasat res, i després, pasi el que pasi, es mantenen els apriorismes. Absolutament tots. Per a demostrar que sóm més xulos que ningú.
No es nou, no. Es un "vici" (aixi ho veig jo) ja antic, típic d’allò que en Sagarra, Jr., definí com a "cultureta". Tothom pot fer-se càrrec que els predictors volen justificar-se després sempre, però no hi ha cap investigador que aconsegueixi tots els seus objectius mai. El Màgic Andreu, segurament, que no es familiar meu.
Posaré un sol exemple que, pel fet d’haver-lo posat publicament l’Artur Mas, cal no ressaltar-lo mai, mai,mai, no sigui cas que li trobessim alguna cosa bona.
Les llistes obertes, i anar acabant amb les llistes tancades. Cap polític amb responsabilitat parlamentària, o partidària, ses n’ha fet ressó. Per la por que els hi dona. Però tampoc comentaristes, analistes, blogers autoanomenats progressistes.
Ai, si hagues estat en Joan Puigcercos qui s’hagues compromes a les llistes obertes. Estariem dia i nit recollint la bona nova. Pero si es Artur Mas, el silenci de la progressia, dels simpartitzants d’ERC i d’ICV, etc.
A que juguem, als interesos dels ciutadans, o als dels partits que ens cauen mes simpàtics o ens col.loquen o ens donen mes feinetes?
Al final, i no passaran gaire anys, en aquest tema hi haurà dos bandols: llistes obertes versus llistes tancades. (renovacio i responsabilitat democràtica versus control burocràtic dels aparells i mediocritat en la representacio). I, no sé quan, espsero veure-ho, votarem amb llistes obertes, gran regenerador de la democràcia obscura i opaca que els aparells partidaris han establert.
En lloc d’anar a coses concretes, i debatre-les, amb tranquilitat i profunditat, tornem a la mateixa cantinela : Artur Mas fa costat al Psc, i nomes ERC queda defensant els sagrats intereros d’esquerra (perdò, del pais).
Evident, Watson Mir: la sociovergència es un fet. El guanyador electoral no governa, i governen els perdedors gràcies a ERC-Carod. Montilla i Corbacho son la prova de l’encert de l’aposta (pobre pais, quan els politics fan apostes..) estratègica.(ha, ha, ha…), i 35.000 funcionaris més en 3 anys. Això es competitivitat(?), liberalització(?) o pessebrisme.
Educacio, sanitat, mobilitat, infrastructures, electricitat, tancament d’empreses, cap localització de noves empreses estrangeres a Catalunya, inflació altíssima, taxes noves, carburant més car, 810 barracons, això no vol dir es.
Artur Mas, qual Hèrcules (no el Poirot), s’ho carrega tot.
El simplisme, en la emva opinió, no s’aguanta. La moda del power point ha fet molt mal. Tothom vol resumir, en una frase, el que no hi cap en 5.000 fulls. Però com sóm més xulos que ningú……………per fraseologia que no quedi.
Bé, Xavier, llistes obertes o llistes tancades?
Aixó sí que m’interesa…i ser-ne consequent.
M’ho diràs?
Salutacions cordials,
Andreu
P.S.- Xavier: ho tinc dificil dimecres, tot i que tinc interès. Però a les 21 hores comença una reunió al Baix LLobregat on he de ser-hi. Ja veurem si puc fer un circuit, amb la mobilitat que no hi ha… En tot cas, si no pogues venir, us desijto ben sincerament que us vagi força bé. Es una bona iniciativa….d’imatge. Que ja està be. Però que crec que és d’imatge, i prou.