El cercle del setge és a punt de tancar-se sobre el president Montilla i el conjunt del PSC. Si la política catalana és un joc d’estratègies, tot apunta que el desgast dels propers mesos recaurà en el PSC. Hem vist el socialisme fer una aposta forta per l’aliança amb el PSOE en detriment dels interessos de país. L’hem vist defensar una ministra més impopular que mai, que ha convertit la fatxenderia en motiu d’orgull per als seus companys del PSOE. Hem vist Montilla a La nit al dia acorralat pel tema de les balances fiscals. Nerviós i bloquejat, no sabia anar més enllà de dir que hi ha diverses metodologies per calcular-les; la Terribas li preguntava si el govern en triaria alguna i ell hi tornava. És un tema que amoïna, que deixa en evidència l’opacitat socialista. Dissabte, el PSC quedarà aïllat del país. Està acorralat. I la clau de l’acorralament és l’abraçada de l’ós del govern amb ERC i ICV. L’estabilitat del govern defensada per ERC, combinada amb aquesta progressiva deslegitimació, per aquest debilitament progressiu de l’argumentari federalista i unionista, farà que Montilla arribi desgastadíssim a les properes eleccions. I no té gaire marge de maniobra, francament. Ells haurien de ser els primers interessats a donar suport a la manifestació de demà. Per ells faran. Els qui hi mantenim el pols ens en freguem les mans.
Artur Mas té un projecte. Tan ambigu com es vulgui. Uns el comparteixen i altres no, però té un projecte. ERC també. Pot haver-hi diferències dins del partit quant a l’estratègia, però el projecte és la independència. I quin és el projecte del PSC? I quina és la credibilitat que pot tenir el projecte del PSC? Tornaran a dir que si guanya Zapatero guanya Catalunya? Aconseguiran que la gent es cregui el vot de la por contra el PP? Aconseguiran encara imposar la clau espanyola en un moment en què el debat sobiranista està esclatant?
El PSC, representat per Isidre Molas, ja va sortir escaldat de la jornada organitzada per Òmnium (ja n’han publicat el resum). Molas va aferrar-se a la constitució. En absència del PP, les posicions més radicalment conservadores, espanyolistes i unionistes corresponen al PSC. En la mesura que es puguin aferrar al bipartidisme PP-PSOE, que puguin dissimular mirant a Espanya, es mantindran, però no avançaran pas. Avui el diari Directe informa d’un comunicat amb els 10 arguments que el PSC esgrimeix per no anar a la manifestació. No he trobat el text al web dels socialistes, però. Si l’enllaç que donen anés directament al document que diuen, comentaria els arguments, que no tenen gaire pes. Aquest cop, però, no ho faré per prudència.
PS: A la XBS ja van arribant valoracions de la presentació d’ahir. Van sortir moltes idees i molt bones. Tindrem ocasió de comentar-ho, però podeu començar per en Marcús, que ell mateix ja dóna uns quants enllaços. I també hi ha ressò de la roda de premsa d’avui de la PDD: reportatge de Vilaweb TV, notícia a Tribuna Catalana, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1. És dificil ara per ara acorralar el PSC, per una sencilla raó, entre CiU i ERC hi ha odi, t’ho puc ben assegurar, no entre les bases, però si entre comandaments sobretot intermitjos,áquesta és la gran victoria del PSC.
2. Pots trobar els arguments sociates a naciodigital.cat, i et pots estalviar entrar a la web del nacionalisme espanyol "simpàtic".
3. No te’n fiïs de CiU (de moment) fixat en la seva gran reforma, primer presenten al calb de la franja al congres a Madrid. I segon de cap de llista per Lleida Conxita Torruella una persona que ja s’havia retirat i tenien amortitzada, o sia una persona que està gaudint de càrrecs des dels anys 80, si aquesta és l’aposta renovadora ja podem plegar.
4. Sóc militant d’ERC, estic fins els nassos del PSC, el 2003 (primer trip) ja em vaig discutir amb companys que els PSC era perillossissim, que no són de fiar que mai trairan la seva Espanya, que sempre faran el que els digui el PSOE, però l’odi vers CiU per causes molt llargues d’explicar no els deixa raonar, però és que CiU no ajuda es passa el dia insultant ERC, a madi sembla que li pauin el sou des del carrer Nicaragua, no fan la renovació adequada, i no faciliten les coses als que apostariem vers un pacte nacional.
Bé ja t’he marejat prou
Aquest és l’enllaç al decàleg de la vergonya, penjat al web de la secció local de Tordera del PSC-PSOE.
N’informa Nació Digital.
La fé en el marxisme científic diu que al final passarà el que diem i voliem. I aixi estem.
Sort de l’abraçada del bigoti de la corona d’espines.
Manen i fan el 100% del que volen fer (gràcies a les dues crosses d’ERC-Carod i d’ICV-Saura), els "acorralats" del Psc-psoe a:
-Govern de la Generalitat
-govern de les diputacions de Barcelona,Girona, i Lleida
-govern dels ajuntament sde BCN,Girona,Lleida,Tarragona,L’Hospitalet,Badalona,Cornellà,Santa Coloma Gramenet,Mataró,Casstelldefels,S.Joan Despí,Reus,Sabadell,Terrassa,Puigcerdà,etc., etc., etc.
Sort que estan acorralats. Si se’n surten del "corral", on manara en Montilla: al Pais Valencià, a la Catalunya Nord, a Aragó i a les Illes, i, potser a Madrid.
gràcies, company, per veure tan clar com n’estan d’acorralats.
I gracies als qui ho han aconseguit.
L’unic problema és que estan acorralats a tota Catalunya, esdevinguda corral, gràcies als abraçadors.
La vista pot millorar-se. Cal mirar-la, abans, però.