Espectacular i digne d’elogi, el desplegament d’ Èxit (suplement d’ El Periódico, setmana del 22 al 28 de febrer de 2007) ran de l’estrena d’ INLAND EMPIRE a Catalunya. Van dedicar-li la portada, l’escrit d’entrada que signa Julián García, un article de Nando Salvà sobre David Lynch, la crítica de Quim Casas, una peça de Sergi
Els quatre oscar amb què Els infiltrats, de Martin Scorsese, encapçala la llista dels guardonats, i els tres amb què El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, n’ocupa la segona posició acrediten de manera exacta l’estat de coses al Hollywood actual -com la resta de premis acaben de confirmar, per cert-. Per al thriller d’acció
Triomfadora als premis EFA del cinema europeu, guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, La vida dels altres, de l’alemany Florian Henckel von Donnersmarck, segueix l’evolució d’un agent de la policia política de la ja desapareguda República Democràtica Alemanya, que rep l’encàrrec d’espiar uns intel·lectuals sospitosos de dissidència del règim comunista. Un film d’èxit
El guió lineal, simple, de Cartes d’Iwo Jima resulta d’una riquesa extraordinària, per com fa expressiva l’el·lipsi cinematogràfica, per com gairebé esvaeix el desenvolupament cronològic en aquella mena d’infern i, esclar, se’ns fa admirable temàticament, per com es posiciona humanísticament davant la guerra i en contra tant del fet bèl·lic com dels arguments -en aquest cas, "patriòtics"- amb què
Little Miss Sunshine s’ha convertit en el títol estrella de la nit anterior a la dels Òscar, ja que no tan sols s’ha endut el César al millor film estranger, sinó que h estat la gran guanyadora dels ISA -Independent Spirit Awards- : pel·lícula, directors, actors secundari (Alan Arkin) i primer guió; deixant per a Half Nelson
Lady Chatterley, adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence, ha estat la guanyadora de la 32a Nit dels Cèsar del Cinema Francès, en haver-ne recollit un total de cinc: pel·lícula, guió adaptat, actriu (Marina Hands), vestuari i fotografia. Amb gran suport mediàtic i de la crítica cinematogràfica, aquest tercer llargmetratge de Pascal Ferran s’ha dreçat com
Aprofitant que, a Los Angeles, diumenge al vespre (matinada, aquí) es lliuren els Òscar, el dia abans (quan tenen tots els mitjans pendents del cinema) s’entreguen els Independent Spirit Awards (ISA) i els afectats i autoproclamats "anti-Oscar", els Razzie. A més, els francesos no s’estan de complexos i també treuen partit de l’avinentesa, celebrant la gala
El dia 1 de març és primer dijous de mes i a dotze sales del país es passa -en VOSC-Sisters in law, de Kim Longinotto i Florence Ayisi, que és el títol programat per al març en el cicle "El documental del mes". Posteriorment, al decurs de les properes setmanes, es passarà fins a un total de
El film col·lectiu París, je t’aime reuneix un espectacular nombre d’actors i personalitats del cinema. Amb la idea d’explicar, en cinc minuts, la història d’una trobada romàntica en un barri de París, s’ha reunit una vintena de cineastes, entre els quals hi ha Gus Van Sant, els germans Coen, Isabel Coixet, Wes Craven, Walter Salles,
El Sindicat francès de la crítica cinematogràfica ha guardonat Coeurs, d’Alain Resnais, com a millor pel·lícula francesa i Volver, de Pedro Almodóvar, com a millor film estranger (aquests també voten bífid -pel·lícula i bandera-, deixant de respondre la pregunta òbvia: però, quina de les dues és millor? O és que no es poden ni comparar,
Junts: Theo Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Joel i Ethan Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre i Luc Dardenne, Manoel De Oliveira, Raymond Depardon, Atom Egoyan, Amos Gitai, Hou Hsiao-hsien, Alejandro González Iñárritu, Aki Kaurismaki, Abbas Kiarostami, Takeshi Kitano, Andrezj Konchalovski, Claude Lelouch, Ken Loach, Nanni Moretti, Roman Polanski,
Esteve Riambau ( Avui,17.02.2007) ha dedicat el seu sabatí "Quadern de cinema" a parlar del díptic indissociable que formen Banderes dels pares i Cartes d’Iwo Jima. Riambau destaca que Clint Eastwood ha fet una excepció, que els documentals bèl·lics no tenen contraplà. Remarca que el conjunt de les dues pel·lícules no tan sols revisa críticament la
La temporada de premis anuals pràcticament s’acaba diumenge, amb el lliurament dels Òscar. I la de festivals, que tímidament va començar el gener -Sundance- i el febrer ha agafat volada -Berlín-, passa a ser ben intensa a partir d’ara. Sens dubte, el festival de la primavera és el de Canes -un dels tres grans de l’any-;
Aprofitant que la pluja d’ahir convidava a estar-se a casa, vaig avançar feina endarrerida en l’apartat "Altres veus" d’aquest bloc. I avui -dia de "plou i fa sol"-he seguit, dedicant-me sobretot a actualitzar alguns articles publicats ja fa dies. Són aquests: Altres veus: Black Book (Hi he afegit la crítica de Toni Vall publicada a Benzina, una
Per Àngel Quintana (El Punt, 11.02.2007), Little Children podria ser una bona pel·lícula, si no fos perquè fa la sensació que el que explica i com ho explica ja ho hem vist mil vegades. La hipocresia que denuncia ja la denunciaven, amb més gràcia, els melodrames de Douglas Sirk dels anys cinquanta. La forma com