Club 7 Cinema

El Sindicat francès de la crítica cinematogràfica ha guardonat Coeurs, d’Alain Resnais, com a millor pel·lícula francesa i Volver, de Pedro Almodóvar, com a millor film estranger (aquests també voten bífid -pel·lícula i bandera-, deixant de respondre la pregunta òbvia: però, quina de les dues és millor? O és que no es poden ni comparar, per allò que l’adjectiu “nacional” esqueixa la creació artística en dues coses diferents, una que se’n diu “pel·lícula nacional” i una altra, “pel·lícula estrangera”? Ai, els nacionalismes perillosos !). Per cert, la distribuïdora catalana BADITRI acaba d’anunciar que ha comprat els drets per distribuir Coeurs i això vol dir que, al decurs dels propers mesos podrem veure-la a les Illes, el País Valencià i Catalunya -pel que fa a Catalunya Nord, ja n’han disposat des del 22 de novembre passat-.

 (Per seguir, cal que aneu a “Vull llegir la resta de l’article”)

Nominada als premis César en 8 categories, Coeurs va concórrer pel Lleó d’Or de Venècia, que no guanyà, per bé que el jurat de la Mostra, presidit per Cathérine Déneuve, va  atorgar a Alain Resnais el guardó de millor director del certamen. Comèdia dramàtica inspirada en una obra de teatre d’Alan Aykbon, Coeurs entrelliga una sèrie de personatges que, enderiats en la recerca de la felicitat, passen per tot de malentesos i situacions divertides. Així, Thierry (André Dussolier) és un agent immobiliari que malda per trobar pis a uns clients de debò difícils -la parella que formen Nicole (Laura Morante) i Dan (Lambert Wilson)-; però Charlotte (Sabine Azéma), una  seva col·laboradora, té la mal pensada de passar-li la cinta d’un magazin religiós que el deixarà ben atabalat. Mentrestant, la seva germana Gaëlle (Isabelle Carré) es deleix tant per trobar l’amor, que no s’està de recórrer als anuncis classificats. I Dan (Lambert Wilson), militar expulsat de l’exèrcit, desfoga la seva dissort amb Lionel (Pierre Arditi), el barman d’un hotel, que l’ha d’aguantar, com si ell mateix no tingués prou problemes a casa. Li cal una dona que tingui cura de son pare (Claude Rich), vell i mal geni, mentre ell és a la feina. Finalment la troba i és Charlotte, la col·laborador de Thierry, qui li ofereix el servei. Tots entrelligats, el moviment d’un qualsevol d’ells pot capgirar el destí d’algun dels altres, sense que ni tan sols es coneguin ni es trobin mai.

Altres premis que ha atorgat el Sindicat francès de la crítica cinematogràfica són:

Millor opera prima francesa

Le pressentiment, de Jean-Pierre Darroussin

Millor curtmetratge francès

Chambre 616, de Frédéric Pelle

Millor DVD

Phantom of the Paradise, de Brian de Palma (Editions Opening)

Millor Pack de DVD

Michael Powell (Vols. 1 i 2) (Editions de l’ Institut Lumière)

Millor llibre francès de cinema

Histoire de la Cinémathèque française, de Laurent Mannoni (Ed. Gallimard)

Millor llibre estranger de cinema

Les aventures de Roberto Rossellini, de Tag Gallagher, traduït de l’anglès per Jean-Pierre Coursodon (Ed. Léo Scheer)

Millor àlbum de cinema

Il était une fois Walt Disney – aux sources de l’art des studios Disney (Éditions Réunion des Musées Nationaux)

A més, es lliuren també premis a la millor telemovie i al millor documental televisiu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!