Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

26 de febrer de 2007
0 comentaris

Els Òscar que toquen

Els quatre oscar amb què Els infiltrats, de Martin Scorsese, encapçala la llista dels guardonats, i els tres amb què  El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, n’ocupa la segona posició acrediten de manera exacta l’estat de coses al Hollywood actual -com la resta de premis acaben de confirmar, per cert-. Per al thriller d’acció fet impecablement per un autor, han estat els Òscar de millor pel·lícula, direcció, guió adaptat i muntatge; és a dir, podríem dir els dos més prestigiosos i els dos més de narrativa cinematogràfica. I per a la fantasia visual de Guillermo del Toro, els Òscar de fotografia, direcció artística i maquillatge; és a dir, els que podríem batejar com a més “Méliès”.

A partir d’aquí, els acadèmics de Hollywood s’han dedicat a repartir. Les més beneficiades -amb dues estatuetes cadascuna han estat: Little Miss Sunshine, que s’ha endut el de guió original (típic reconeixement de simpatia a la pel·lícula que no gosen donar-li el de millor pel·lícula) i de millor actor secundari (Alan Arkin, seguint la tradició de primar avis o canalla, en aquesta categoria); Dreamgirls, que s’ha hagut de conformar amb els d’actriu secundària (Jennifer Hudson) i barreges de só, perdent clamorosament en l’apartat de millor cançó (en tenia tres nominacions, tres!), i Una veritat incòmoda, de Davis Guggenheim, que ha arreplegat el de millor documental i el de millor cançó (Melissa Etheridge, “I need to wake up”), quedant bé amb la qüestió del canvi climàtic i saludant l’exvicepresident demòcrata Al Gore (en l’edició dels Òscar, però, que ni s’ha nominat Bobby, ni el díptic de Clint Eastwood sobre Iwo Jima, clarament anti-Bush, no s’ha endut més que el premi al muntatge sonor per Cartes d’Iwo Jima).

Els premis d’interpretació a Helen Mirren (l’únic Òscar de The Queen, d’ Stephen Frears) i a Forest Whitaker (també l’únic de The Last King of the Scotland), no han sorprès ningú i, a part de merescuts, demostren fins a quin punt els votants s’han avingut al que era previsible. Gairebé el mateix podríem dir d’una altra categoria en què el resultat també m’ha satisfet tant com m’ha confirmat el poc risc, la convencionalitat que impera a l’anomenada Meca del Cinema: l’Òscar al vestuari de Marie-Antoinette, per a Milena Canonero (que és el tercer que rep al llarg de la seva carrera).

A Babel, d’Alejandro González Iñárritu, li ha tocat el paper de “perdedora”; ja que, de ser entre les favorites, s’ha quedat amb una única estatueta, per a Gustavo Santaolalla, com a autor de la banda sonora. Una banda sonora que admiro, però que (com ha remarcat Àlex Gorina durant la retransmissió de Catalunya Ràdio) se les havia amb gent com Thomas Newman, Philip Glass o Alexandre Desplat i, francament, sembla com si aquest guardó a Santaolalla, més que l’atzar de l’acumulació de vots acadèmics, fos el resultat compensatori en el veredicte d’un jurat (cosa que no és, per descomptat). En qualsevol cas, Babel pren el relleu a tantes i tantes pel·lícules diguem-ne “de qualitat” que fan bonic en l’aparador de la indústria, però que, a l’hora de la veritat, només els ha servit d’això, per fer bonic, ja que les atencions rutilants han seguit dedicant-se als productes que de debò els interessen.

No cal dir que resulta plausible l’Òscar a Martin Scorsese com a millor director, oimés pel que té de reconeixement implícit a la seva trajectòria i perquè és meravellosa, tècnicament parlant, la seva feina a Els infiltrats. Tanmateix, tinc la mateixa sensació que em va fer l’edició dels Òscar del 1992, quan es va donar a Clint Eastwood el guardó de millor director, per l’extraordinària Sense perdó / Unforgiven, que també s’endugué l’Òscar a la millor pel·lícula: és la sensació del “ara tocava”, del reconeixement expeditiu i, per tant, d’una ostensible apatia dels acadèmics envers el fet artístic i el que aquestes obres i els autors poden aportar… fins i tot a la indústria! Efectivament, com he començat dient, els Òscar d’enguany acrediten, reflecteixen, molt bé l’estat de coses al Hollywood actual.

Deixem constància finalment que els catalans David Martí i Montse Ribé han guanyat l’Òscar pel seu treball en el maquillatge d’ El laberinto del fauno.

La llista completa dels guanyadors dels Òscar, anant a Vull llegir la resta de l’article

Llista de guanyadors dels Òscar (si us interessa consultar-ne les nominacions, cliqueu aquí: Òscar: les nominacions ) :

Millor pel·lícula

THE DEPARTED – Director: Martin Scorsese

Millor pel·lícula de parla no anglesa

THE LIVES OF OTHERS / DAS LEBEN DER ANDEREN -Dir: F.H. v Donnersmarck

Millor pel·lícula d’animació

HAPPY FEET – Director: George Miller

Millor documental

AN INCONVENIENT TRUTH – Director: Davis Guggenheim

Millor direcció

Martin Scorsese – THE DEPARTED

Millor guió adaptat

William Monahan – THE DEPARTED (guió d’Infernal Affairs / Wu jian dao)

Millor guió original

Michael Arndt – LITTLE MISS SUNSHINE

Millor actor

Forest Whitaker – THE LAST KING OF SCOTLAND

Millor actor secundari

Alan Arkin – LITTLE MISS SUNSHINE

Millor actriu

Helen Mirren – THE QUEEN

Actriu actriu secundària

Jennifer Hudson – DREAMGIRLS

Millor fotografia

Guillermo Navarro – EL LABERINTO DEL FAUNO

Millor banda sonora

Gustavo Santaolalla – BABEL

Millor cançó

“I Need to Wake Up”- Melissa Etheridge – AN INCONVENIENT TRUTH

Millor muntatge

Thelma Schoonmaker – THE DEPARTED

Millor direcció artística

E. Caballero, P. Revuelta – EL LABERINTO DEL FAUNO

Millor vestuari

Milena Canonero – MARIE ANTOINETTE

Millor maquillatge

David Martí, Montse Ribé – EL LABERINTO DEL FAUNO

Millor muntatge de so

A.R. Murray, B. Asman – LETTERS FROM IWO JIMA

Millors mescles de so

M. Minkler, B.Beemer, W.D. Burton – DREAMGIRLS

Millors efectes visuals

PIRATES OF THE CARIBBEAN: DEAD MAN’S CHEST

Millor curtmetratge d’animació

THE DANISH POET – Director: Torill Kove

Millor curtmetratge d’imatge real

WEST BANK STORY – Director: Ari Sandel

Millor curtmetratge documental

THE BLOOD OF YINGZHOU DISTRICT – Dir.: Ruby Yang i Thomas Lennon

Òscar honorífic

Ennio Morricone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!