Els quatre oscar amb què Els infiltrats, de Martin Scorsese, encapçala la llista dels guardonats, i els tres amb què El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, n’ocupa la segona posició acrediten de manera exacta l’estat de coses al Hollywood actual -com la resta de premis acaben de confirmar, per cert-. Per al thriller d’acció fet impecablement per un autor, han estat els Òscar de millor pel·lícula, direcció, guió adaptat i muntatge; és a dir, podríem dir els dos més prestigiosos i els dos més de narrativa cinematogràfica. I per a la fantasia visual de Guillermo del Toro, els Òscar de fotografia, direcció artística i maquillatge; és a dir, els que podríem batejar com a més “Méliès”.
A partir d’aquí, els acadèmics de Hollywood s’han dedicat a repartir. Les més beneficiades -amb dues estatuetes cadascuna han estat: Little Miss Sunshine, que s’ha endut el de guió original (típic reconeixement de simpatia a la pel·lícula que no gosen donar-li el de millor pel·lícula) i de millor actor secundari (Alan Arkin, seguint la tradició de primar avis o canalla, en aquesta categoria); Dreamgirls, que s’ha hagut de conformar amb els d’actriu secundària (Jennifer Hudson) i barreges de só, perdent clamorosament en l’apartat de millor cançó (en tenia tres nominacions, tres!), i Una veritat incòmoda, de Davis Guggenheim, que ha arreplegat el de millor documental i el de millor cançó (Melissa Etheridge, “I need to wake up”), quedant bé amb la qüestió del canvi climàtic i saludant l’exvicepresident demòcrata Al Gore (en l’edició dels Òscar, però, que ni s’ha nominat Bobby, ni el díptic de Clint Eastwood sobre Iwo Jima, clarament anti-Bush, no s’ha endut més que el premi al muntatge sonor per Cartes d’Iwo Jima).
Els premis d’interpretació a Helen Mirren (l’únic Òscar de The Queen, d’ Stephen Frears) i a Forest Whitaker (també l’únic de The Last King of the Scotland), no han sorprès ningú i, a part de merescuts, demostren fins a quin punt els votants s’han avingut al que era previsible. Gairebé el mateix podríem dir d’una altra categoria en què el resultat també m’ha satisfet tant com m’ha confirmat el poc risc, la convencionalitat que impera a l’anomenada Meca del Cinema: l’Òscar al vestuari de Marie-Antoinette, per a Milena Canonero (que és el tercer que rep al llarg de la seva carrera).
A Babel, d’Alejandro González Iñárritu, li ha tocat el paper de “perdedora”; ja que, de ser entre les favorites, s’ha quedat amb una única estatueta, per a Gustavo Santaolalla, com a autor de la banda sonora. Una banda sonora que admiro, però que (com ha remarcat Àlex Gorina durant la retransmissió de Catalunya Ràdio) se les havia amb gent com Thomas Newman, Philip Glass o Alexandre Desplat i, francament, sembla com si aquest guardó a Santaolalla, més que l’atzar de l’acumulació de vots acadèmics, fos el resultat compensatori en el veredicte d’un jurat (cosa que no és, per descomptat). En qualsevol cas, Babel pren el relleu a tantes i tantes pel·lícules diguem-ne “de qualitat” que fan bonic en l’aparador de la indústria, però que, a l’hora de la veritat, només els ha servit d’això, per fer bonic, ja que les atencions rutilants han seguit dedicant-se als productes que de debò els interessen.
No cal dir que resulta plausible l’Òscar a Martin Scorsese com a millor director, oimés pel que té de reconeixement implícit a la seva trajectòria i perquè és meravellosa, tècnicament parlant, la seva feina a Els infiltrats. Tanmateix, tinc la mateixa sensació que em va fer l’edició dels Òscar del 1992, quan es va donar a Clint Eastwood el guardó de millor director, per l’extraordinària Sense perdó / Unforgiven, que també s’endugué l’Òscar a la millor pel·lícula: és la sensació del “ara tocava”, del reconeixement expeditiu i, per tant, d’una ostensible apatia dels acadèmics envers el fet artístic i el que aquestes obres i els autors poden aportar… fins i tot a la indústria! Efectivament, com he començat dient, els Òscar d’enguany acrediten, reflecteixen, molt bé l’estat de coses al Hollywood actual.
Deixem constància finalment que els catalans David Martí i Montse Ribé han guanyat l’Òscar pel seu treball en el maquillatge d’ El laberinto del fauno.
La llista completa dels guanyadors dels Òscar, anant a Vull llegir la resta de l’article
Llista de guanyadors dels Òscar (si us interessa consultar-ne les nominacions, cliqueu aquí: Òscar: les nominacions ) :
Millor pel·lícula
THE DEPARTED – Director: Martin Scorsese
Millor pel·lícula de parla no anglesa
THE LIVES OF OTHERS / DAS LEBEN DER ANDEREN -Dir: F.H. v Donnersmarck
Millor pel·lícula d’animació
HAPPY FEET – Director: George Miller
Millor documental
AN INCONVENIENT TRUTH – Director: Davis Guggenheim
Millor direcció
Martin Scorsese – THE DEPARTED
William Monahan – THE DEPARTED (guió d’Infernal Affairs / Wu jian dao)
Millor guió original
Michael Arndt – LITTLE MISS SUNSHINE
Millor actor
Forest Whitaker – THE LAST KING OF SCOTLAND
Millor actor secundari
Alan Arkin – LITTLE MISS SUNSHINE
Millor actriu
Helen Mirren – THE QUEEN
Actriu actriu secundària
Jennifer Hudson – DREAMGIRLS
Millor fotografia
Guillermo Navarro – EL LABERINTO DEL FAUNO
Millor banda sonora
Gustavo Santaolalla – BABEL
Millor cançó
“I Need to Wake Up”- Melissa Etheridge – AN INCONVENIENT TRUTH
Millor muntatge
Thelma Schoonmaker – THE DEPARTED
Millor direcció artística
E. Caballero, P. Revuelta – EL LABERINTO DEL FAUNO
Millor vestuari
Milena Canonero – MARIE ANTOINETTE
Millor maquillatge
David Martí, Montse Ribé – EL LABERINTO DEL FAUNO
Millor muntatge de so
A.R. Murray, B. Asman – LETTERS FROM IWO JIMA
Millors mescles de so
M. Minkler, B.Beemer, W.D. Burton – DREAMGIRLS
Millors efectes visuals
PIRATES OF THE CARIBBEAN: DEAD MAN’S CHEST
Millor curtmetratge d’animació
THE DANISH POET – Director: Torill Kove
Millor curtmetratge d’imatge real
WEST BANK STORY – Director: Ari Sandel
Millor curtmetratge documental
THE BLOOD OF YINGZHOU DISTRICT – Dir.: Ruby Yang i Thomas Lennon
Òscar honorífic
Ennio Morricone
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!