Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: La vida dels altres / Das leben der anderen / La vida de los otros / La vie des autres / Le vite degli altri
Triomfadora als premis EFA del cinema europeu, guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, La vida dels altres, de l’alemany Florian Henckel von Donnersmarck, segueix l’evolució d’un agent de la policia política de la ja desapareguda República Democràtica Alemanya, que rep l’encàrrec d’espiar uns intel·lectuals sospitosos de dissidència del règim comunista. Un film d’èxit que, tanmateix, no convenç la crítica de casa nostra.
Quim Casas (Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 15 al 21 de febrer de 2007) considera que es tracta d’una pel·lícula "de tema" i que aquest és el motiu que en pot explicar l’èxit. La descriu com a metòdica i continguda, a vegades deliberadament tan freda com un informe judicial. En remarca el treball actoral dels protagonistes masculins (Sebastian Koch -l’escriptor espiat- i Ulrich Mühe -l’agent de l’Stasi-); però retreu que el relat està massa allargat i fins i tot forçat en els seus passatges finals.
Per seguir, cal que aneu a Vull llegir la resta de l’article
Imma Merino (El Punt, 17.02.2007) descriu La vida dels altres com el retrat implacable d’un règim totalitari i en remarca el treball interpretatiu d’Ulrich Mühe -l’espia-; però remarca que la pel·lícula gira sobre la conversió precisament d’aquest policia que es posa en la pell de l’altre. Assegura que vol ser una aposta moral, però està empeltada d’un sentimentalisme que potser n’explica part de l’èxit i, a més, li retreu que no sigui convincent, la conversió -de fet, Merino assenyala el fals recurs, dissortadament desmentit per la Història, d’esmentar un text de Brecht o a escoltar una sonata com a pretext del canvi del personatge-.
La crítica sencera d’Imma Merino, podem llegir-la clicant aquí: La vida dels altres · Merino · El Punt
Carlos Losilla (Avui, 21.02.2007) la titlla de tramposa, li retreu una nul·la complexitat ideològica, que adormeixi la capacitat de reflexió de l’espectador i que basi l’eficàcia en la simplicitat del missatge. Considera que no hi ha cap subtilesa en la configuració del personatge de l’espia convers, nega que hi hagi voluntat d’aixecar testimoni d’aquella època tèrbola, per manca de credibilitat.I enllesteix l’obra d’enderrocament crític amb la frase lapidària: el problema principal és que tot vulgui ser tan solemne.
La crítica de Carlos Losilla, clicant aquí: La vida dels altres · Losilla · Avui (un cop al web de l’Avui > Hemeroteca > 2007 > febrer > dia 21 > Cultura i espectacles> "Visca l’Occident lliure!")
Actualització (31.03.2007)
Judith Vives (al seu bloc Espaiisidor, dimarts 17.03.2007) evoca una frase d’Einstein, que d’alguna manera sintetitza la pel·lícula: el mal preval quan els homes bons deixen d’actuar. A La vida dels altres li retreu l’excessiva dependència d’un guió calculat al milímetre per crear suspens quan cal i també per tocar la fibra en el punt just i, al damunt, hi troba a faltar més profunditat en el retrat psicològic dels personatges i les seves motivacions. Considera que els actors salven la funció i valora com a interessant el que la pel·lícula té de retrat d’una època de persecucions i repressió.
Podem llegir l’article sencer de Judith Vives, clicant aquí: La vida dels altres · Vives · Espaiisidor (un cop al seu bloc, heu de baixar fins a la data del 17.03.2007 o bé anar al seu arxiu d’articles, en la columna de la dreta, apartats "Recentment >Sobre els homes bons" o "Fa més temps > març de 2007").
Víctor Alexandre (al seu bloc Víctor Alexandre, 08.03.2007) transmet una opinió més positiva de la pel·lícula, que considera realment exquisida. Reconeix que hi ha un parell de moments una mica ingenus que subratllen excessivament la història; però del guió de ferro colat en parla en termes d’harmonia entre els elements i de funcionament amb la precisió d’un mecanisme de rellotgeria. Considera que els tres protagonistes estan units per l’art i atrapats en la poderosa teranyina d’un Estat totalitari. Discrepa dels que pensem que l’evolució ideològica de l’oficial alemany no s’explica de manera convincent, ja que, per ell, aquest canvi d’actitud no és fruit de cap conversió o il·luminació divina, sinó de l’"enamorament" que experimenta envers la parella espiada. Alexandre té La vida dels altres com una petita meravella sobre els sentiments, la lleialtat i la traïció. I en destaca tant la interpretació d’Ulrich Mühe que, assegura, només pel seu treball, la pel·lícula ja mereix ser vista dues vegades.
L’article de Víctor Alexandre ha estat publicat al número 1050 de Tot Sant Cugat, el 09.03.2007, i podem llegir-lo, anant al seu bloc, clicant aquí: La vida dels altres · Víctor Alexandre ·Víctor Alexandre
Jo he anat a veure La vida dels altres precisament aquesta tarda, aprofitant que la feien a Arenys. Coincideixo força amb el que diuen Imma Merino i Judith Vives (i Déu n’hi do, amb Quim Casas), fins al punt que (us ho he de confessar) em fa certa mandra posar-me a escriure’n la meva pròpia crítica. Si ho acabo fent, potser serà per aportar algun matís. Per descomptat que, en aquesta ocasió, no m’avinc gaire amb Víctor Alexandre i gens, però gens, amb Carlos Losilla.
Actualització (14.07.2007)
El diari Avui del 3 de juny de 2007 ha publicat un comentari de Jordi Coca sobre La vida dels altres. Coca acaba focalitzant l’escrit en la figura del dramaturg Georg Dreyman, a qui veu -lúcidament- com a emblema de l’artista prudent, del creador que juga a semblar ingenu, del que sap gaudir de determinats privilegis i que després passa com si res d’un sistema polític al següent. I remarca que aquesta mena d’intel·lectual no únicament sorgeix en els països sotmesos a l’antiga URSS (..) sinó que en aquesta banda del Mur també hi ha artistes que callen i passen hàbilment d’un privilegi a l’altre. De fet són molts els creadors i intel·lectuals que saben fer el salt a "l’altra banda" en el moment just per no perdre’s res. Lúcid, Jordi Coca. Podem llegir el comentari sencer, clicant aquí: La vida dels altres · Coca · Avui
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífica pel.lícula, una obra mestra, justament premiada amb l’Óscar. Ja farè una crítica al meu bloc.
El guió, el protagonista… Tot excel.lent.
Malgrat ésser una història de ficció, moltes coses han sigut investigades pel director, als arxius de la Stasi o xerrant amb gents involucrades en aixó: persones espiades o que ells mateixos eren d’espies.