Em sembla particularment necessari començar aquest recull d’articles sobre 13 Tzameti amb el de l’entrevista de Xavi Serra al director, Géla Babluani, que ha publicat el número 11 de Benzina (gener de 2007); perquè el cineasta hi revela qüestions que val la pena tenir en compte en valorar la pel·lícula. Sóc dels que pensen que
La sortida de C.R.A.Z.Y. al mercat del DVD em sembla una bona ocasió per recuperar la crítica que Eulàlia Iglesias va fer-ne, al número 7 de la revista Benzina (setembre de 2006) i que aporta una reflexió a tenir present sobre una mena de cinema i com l’encaixem. Precisament, Iglesias comença l’article fent-se ressó del fenòmen
Shortbus, de John Cameron Mitchell, celebració del que encara queda de vida disbauxada en cert univers “underground” de Nova York, amb un bon farcell d’orgies, de sexe explícit de tota mena de tendències (per bé que amb predomini de l’opció gay-lèsbica) i amb una autèntica rua de cossos, fal·lus, sessions sado, petons i més petons, transvestits pintorescos…
Àngel Quintana (El Punt, 28 de gener de 2007) considera Ventura Pons com el cineasta més productiu de l’Estat Espanyol i que, a més, li agrada apostar pel risc, dins d’un marc que li resulti còmode. Explica la inflexió del cineasta, a meitat dels noranta, quan va substituir els guions originals pels guions adaptats i com, malgrat
Víctor Alexandre (al seu bloc Victoralexandre, 01.02.2007) troba en Bobby una bona oportunitat de parlar de la dècada dels seixanta: un temps de trencament de tabús, de canvis de valors i d’explosió creativa, que és natural que sigui recordat com una època irrepetible -al darrere de la qual vingué la fi de la innocència-. Alexandre remarca fins a quin punt Robert
Imma Merino (El Punt, 22.01.2007) comenta que, a Les vides de Cèlia, Antonio Chavarrias s’ha atrevit a fer que Najwa Nimri interpreti el paper d’una mestressa de casa soferta. I considera que els resultats no són només estranys, que no hi ha sorpresa i (..), així, l’aposta resta credibilitat al nou film d’intriga de Chavarrías: l’espectador
No m’atrau gens anar a veure Apocalypto. No pas per la bonior que han mogut les notícies (ben publicitades pels responsables de marqueting) que sigui violenta, que ha molestat els indígenes… (ja se sap, fes que se’n parli, que la publicitat va sola). No, no m’atrau gens, com ja no vaig fer cap pas per anar a veure,