Club 7 Cinema

Lady Chatterley, adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence, ha estat la guanyadora de la 32a Nit dels Cèsar del Cinema Francès, en haver-ne recollit un total de cinc:  pel·lícula, guió adaptat, actriu (Marina Hands), vestuari i fotografia. Amb gran suport mediàtic i de la crítica cinematogràfica, aquest tercer llargmetratge de Pascal Ferran s’ha dreçat com una obra artística de qualitat enmig de produccions de vocació més  populista, que també han tingut un protagonisme destacat en aquests César, després d’haver engreixat i molt les taquilles franceses. És el cas del thriller Ne le dis à personne, que ha congriat 4 premis: director (Guillaume Canet -el més jove que mai l’hagi rebut-), actor (François Cluzet), muntatge i banda sonora.

Gérard Dépardieu s’ha quedat sense l’estatueta pel seu rol a Quand j’étais chanteur, de Xavier Giannoli, i Indigènes, de Rachid Bouchareb, s’ha hagut de conformar amb el premi al millor guió -malgrat que era un dels títols amb més nominacions-. Per cert, potser val la pena de prendre nota de fins a quin punt els acadèmics francesos no s’acaben d’avenir amb els seleccionadors del Festival de Canes -aquests dos títols són, d’entre els guardonats, els únics presents a la secció oficial de Canes 2006-. Sumem-hi que Volver, de Pedro Almodóvar tampoc  no s’ha endut el César a la pel·lícula estrangera -que ha anat a parar a Little Miss Sunshine-. De la resta de guardons, permeteu que assenyali el fet que Malik Zidi -esplèndid a Les amitiés malèfiques, com la resta del repartiment- ha guanyat per fi el guardó com a actor promesa -després de 4 intents anteriors i 10 anys, ja, de carrera interpretativa…-. I una constatació greu: Alain Resnais i la seva Coeurs -premiats fa uns dies per la crítica- se n’ha anat de buit cap a casa: tampoc s’acaben d’avenir, doncs, acadèmics i crítics, tot i el consens que comparteixen al voltant de Lady Chatterley.

La llista completa dels Césars, a Vull llegir la resta de l’article. I la dels nominats, clicant aquí: César: les nominacions

Millor pel·lícula francesa 
 
Lady Chatterley – Directora: Pascale Ferran 
 
Millor pel·lícula documental 
 
Dans la peau de Jacques Chirac -Directors: Karl Zéro i Michel Royer 
 
Millor primera pel·lícula 
 
Je vous trouve très beau / Ets molt guapo – Directora: Isabelle Mergault 
 
Millor pel·lícula estrangera 
 
Little miss Sunshine – Directors: Jonathan Dayton, Valérie Faris 
 
Millor director  

Guillaume Canet per Ne le dis à personne 
 
Millor actor  

François Cluzet per Ne le dis à personne 
 
Millor actriu 
 
Marina Hands per Lady Chatterley 
 
Millor actor en un paper secundari 
 
Kad Merad per Je vais bien, ne t’en fais pas 
 
Millor actriu en un paper secundari 
 
Valérie Lemercier per Fauteuils d’orchestre 
 
Millor actor prometedor 

Malik Zidi per Les amitiés maléfiques 

Millor actriu prometedora 
 
Mélanie Laurent per Je vais bien, ne t’en fais pas 
 
Millor guió original 
 
Olivier Lorelle i Rachid Bouchareb per Indigènes 
 
Millor adaptació 
 
Pascale Ferran, Roger Bohbot i Pierre Trividic per Lady Chatterley 
 
Millor música composta per a una pel·lícula 
 
Mathieu Chedid -“M”-,  per Ne le dis à personne 
  
Millor fotografia 
 
Julien Hirsch per Lady Chatterley 
 
Millors decorats  

Maamar Ech Cheikh per OSS 117 – Le Caire nid d’espions 
  
Millor só  

François Musy i Gabriel Hafner per Quand j’étais chanteur 
  
Millor muntatge 
 
Hervé de Luze per Ne le dis à personne 
 
Millor vestuari 
 
Marie-Claude Altot per Lady Chatterley 
 
Millor curtmetratge 
 
Fais de beaux rêves – Directora: Marilyne Canto 
 
Césars d’honor

Marlène Jobert

Jude Law

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!