Acabo de llegir un fastigós article només propi d’un feixista, al diari AVUI -digital-, d’una edició endarrerida, “Parlar espanyol és de pobres”, del Salvador Sostres. No el reprodueixo ni l’enllaço per no facilitar-li la publicitat i perquè em fa autèntica vergonya.És del tot indignant que un diari en la nostra llengua mantingui en nòmina un
Fa molt temps que estic força convençut que, malgrat honroses i evidents excepcions, els mitjans de comunicació no estan ni al servei de la informació ni al servei de la gent, sinó tot el contrari.Avui, crec que per primera vegada, hem pogut sentir en directe la roda de premsa, sembla que sense censures, de la
Circulant per les darreres novetats dels blogs he ensopegat amb el del Pere Vilarrasa i, en ell, hi he trobat l’enllaç per a l’article publicat ahir, a l’Avui, per Joan Solà, “Plantem cara”. El Pere el recomana, jo també. Però no únicament la lectura, sinó l’assumpció de les seves propostes. Plantem cara! Per la normalització
Divendres, 22 de desembre del 2006. No ens ha tocat la loteria. Hem acabat de treballar i ens disposem a fer un sempre agradable viatge cap al sud. Partim pels volts de les 5 de la tarda. Ens acompanyen els darrers discs de Lluís Llach, Feliu Ventura i Antònia Font. Un captard ple de colors
Acabo de veure la notícia del comportament dels partits que es diuen catalans i/o catalanistes i/o nacionalistes en la votació de l’estafatut d’autonomia de les Illes. Els d’ERC s’han abstingut perquè mostren crítics amb la manca d’equiparació de la llengua, i els de CiU hi han votat a favor per respecte al Parlament balear.Sensacional! Ningú
Satisfacció i ràbia són els sentiments amb què es mostra dividit l’actual director del diari Berria i exdirectior, per imposició de la raó d’estat, del diari Egunkaria, Martxelo Otamendi. Una breu i interessant entrevista al Punt que li fa el Toni Strubell explica clarament les raons d’aquesta sensació i de la seva voluntat d’avançar en
El nostre país viu, des de fa entre 25 i 30 anys, al corredor de l’absència. Un indret on la plenitud de la saviesa nacional va esmorteint-se per mor de la misèria imposada per l’ocupant i per la misèria acceptada pels seus virreis -no únicament en l’àmbit polític!-.Un ingent reguitzell de dones i d’homes carregats
El Punt ens donà, ahir, la mesura de totes les coses. Ja era hora!A la pàgina 5 de la seva edició Barcelona, obria amb un titular que fa referència a la llei “Milà” i a crear un mercat estable de pisos socials. Amb aquesta notícia com a marc, n’introdueix una altra del tot necessària. Es
Poques paraules per a tant descans. Llàstima que ningú hagi fet justícia. Per la memòria de tanta gent, de tantes il·lusions massacrades, de tantes esperances estruncades pel feixisme, en la seva veritable imatge més terrible. I Víctor Jara, i Miguel Enríquez, i Salvador Allende, i els milers i milers de desapareguts, morts, torturats… i per
Aquests darrers dies, m’he fixat d’una manera especial en una expressió que fa temps que va martellejant el meu cervell: el món econòmic.No he hagut de donar massa voltes per saber a què fa referència el periodista que escriu en un mitjà com “Dossier econòmic”, al corresponsal de TV3 que explica els resultats de les
Ja ha passat el dia de la Constitució espanyola. La Constitució de la imposició. La Constitució que, segons Montilla, “ens dóna l’autonomia”, com si això fos un objectiu nacional! La Constitució que ens esquartera com a nació i que imposa símbols i llengües als Països Catalans. La imposició que constitucionalitza el cop d’estat militar…Un dia
Picar l’ullet a algú és quelcom especial, extraordinari, fins i tot sublim. Activa un seguit de mecanismes interns, al cervell, al cor, al pols, als ulls… Qui ho sap, qui és conscient d’aquest efecte, a vegades fa trampa, falseja el sentit de l’acció -que no sap fer tothom, i que no sap fer tothom bé-
Aquests darrers dies he tingut la sort de recuperar un espai poc conreat en els últims temps i que trobava a faltar cada cop més. Dijous passat vaig tenir el privilegi d’assistir a una conferència de gran interès, actualitat i sentit de futur -o de necessària esperança-. El filòsof, professor universitari, militant comunista i gran