L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Divendres, 22 de desembre del 2006. No ens ha tocat la loteria. Hem acabat de treballar i ens disposem a fer un sempre agradable viatge cap al sud. Partim pels volts de les 5 de la tarda. Ens acompanyen els darrers discs de Lluís Llach, Feliu Ventura i Antònia Font. Un captard ple de colors canviants i aquesta claror única que té el nostre país mirant al sud. Arribant a Castelló, la pluja, especialment desitjada, malgrat que emprenyi per conduir. A quarts de nou del vespre, arribem a Massalfassar. Plaça de l’Església. Cafè l’Infern. Les amigues i els amics, els més dimonis. La Murga té sopar i assaig. Tindrem el grandiós privilegi de compartir una cosa i l’altra, al pis de dalt de l’Infern. Paret per paret amb l’església. Toquem -un cop més- els límits de l’existència material!!!
Afinacions de guitarra, ximbomba i un estolet de veus, enmig dels efluvis espirituosos -com pot ser d’altra manera!- i les fumeres, esdevingudes políticament incorrectes, es degranen els elements del repertori per a l’endemà a la vesprada: nit de nadales al carrer. La brisa ha començat a fer efecte, els "lailos", també. I els cigalons i… Entranyables hores compartint el "misteri de Nadal".
Després d’una jornada particular, arriba la nit del dissabte. Sopar per fer front a la fresca i les cantades. Desenes de xiquetes i xiquets sacsegen l’Infern -són dimoniets de la colla, és casa seva!-. Sopen i esperen la nit, la transgressió menys pecaminosa: tindran llarga nit per anar a cantar nadales a les cases del poble.
La Murga sopa: el Xurro, el Toni, el Vicent, la Maika, el Jordi, la Paloma, el Ferran, la Isa, el Robert i la seva companya… i nosaltres d’infiltrats infinitament satisfets.
El desig dels infants va esdevenint pressió paterna i la Murga s’alça, arreplega instruments, gorres i bufandes i a cantar! Són les 11 de la nit.
Cinc cases van a obrir les portes a la més il·lusionada comitiva. Cinc cases dolces i acollidores per a rebre els ulls inquets i furgadors dels infants i cantar les nadales.
"Pastorets i pastoretes…"
Dues cançons al carrer i cap al menjador. Tota la família esperava tan intens i emotiu instant. Llepolies, coques, pastissets, cava, mistel·la… i una grappa de primera. I més cantades. I una sensació especial, mai sentida. Amb el somriure compartit per tothom, cap al fred!
"La nit de Nadal…"
Un artesà del pessebre, perdut en identitats desconegudes, rep a sa casa tota la dimoniada. Ha descobert que a l’Infern hi ha més vida de la que mai potser ha conegut. I s’ha rendit a l’evidència. El Pessebre de Massalfassar, carregat d’enginyosos mecanismes, es deixa cantar i encantar. Fins i tot ha deixat que Verdaguer el festejara. El temps dirà.
"L’asguilando de Tonet…"
I una altra casa que es remou entre dolços obre les portes al fred i deixa penetrar la calidesa més tendra. A punt de fer la segona cançó, els xiquets es rebel·len i s’aboquen a les plates de la recompensa. A dins del garatge seguim cantant i gaudint.
"A sota una penyeta…"
Al nou límit del poble, a l’envista de Museros i amb les restes de l’horta a l’altra vorera, el garatge es desclou per sentir les cançons. Es repeteix el misteri. Les cares denoten la gran satisfacció per compartir. Xuxes, caramels, dolços, coques, torrons… Porto, sidra, cava, mistel·la… Les etapes van caient. La riquesa del moment va creixent.
"(…) Entrad, entrad, pastores entrad…"
Amb la nadala estrella de la nit, ens atansem a la darrera casa. Novament, el menjador, el cor de la casa, ens acull. Repetim el fet, cantem, bevem, mengem, riem i sortim. Cantem i ens acomiadem. Enguany, el recorregut s’ha escurçat. Dues cases habituals recorden avui una parenta soterrada al matí.
La Murga arribarà a la plaça de l’ajuntament on hi trobarem l’arbre instal·lat per primer cop, aprofitant el forat on es posa el piló de fusta per estacar el bou en festes i embolar-lo. Poca inspiració genera una il·luminació blava, descompensada i poc airosa. El Mineto l’ha definit com "un arbre futre i blavero". No calen més comentaris.
S’acaba la passejada. L’Infern ens acull novament. Els xiquets són a jóc.
La nit encara serà llarga i les sensacions extraordinàries. Pels companys, pels infants, per la Murga, per les cases…
Perquè a Massalfassar, de la mà dels dimonis, hem cantat, per Nadal, i hem viscut el país
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quant passes els Països Catalans, abans de Castelló s’entra al País Valencià.
Altra qüestió és si parlaren dels Països Catalano-Valencians.
N’hi ha que dependre a parlar amb propietat i no amb vaguetats ximples. Per podràn dir que eres un ximple analfabet en l’alça.