L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Aquests darrers dies he tingut la sort de recuperar un espai poc conreat en els últims temps i que trobava a faltar cada cop més. Dijous passat vaig tenir el privilegi d’assistir a una conferència de gran interès, actualitat i sentit de futur -o de necessària esperança-. El filòsof, professor universitari, militant comunista i gran humanista italià, Toni Negri, participava en un seminari coordinat pel professor Terricabres, a la Universitat de Girona. Ho va fer amb una conferència titulada “Neoconservadurisme, Unilateralisme i Multilateralisme”. No entraré a parlar dels continguts de fons, espero poder-ho fer més endavant, però sí del sentit bàsic del seu plantejament, teòric, sobre l’evolució, la lluita de poder i els moviments dins l’estat capitalista.
El mestre Negri ens plantejà, des d’una perspectiva teòrica, gens exempta de passió, com amb la victòria dels EUA sobre la URSS en la seva particular confrontació per hegemonitzar el món capitalista, des del capitalisme, el món quedà en mans d’un unilateralisme que ha fet que qualsevol perspectiva se situés exclusivament en la lògica ianqui. Negri, aquí, afirma que l’unilateralisme USA ha patit un cop d’estat intern per part del neoconservadurisme, ben identificat amb la imatge i amb el gabinet Bush, però que aquest es troba amb un greu problema d’aplicació al món -Iraq, Afganistan…- i que, actualment, el capitalisme es planteja una nova forma de dominació basada en diferents centres, repartits pel planeta que garanteixin la primacia capitalista: el multilateralisme.
Òbviament, hi ha molt més a dir, a reflexionar, a matisar, a afegir, a discutir… El cert és que el capitalisme domina i ho vol seguir fent.
Antonio Negri, l’inspirador d’un marxisme allunyat dels tòpics, de l’estatisme, de l’economicisme i del sectarisme; víctima d’una de les més grans conspiracions polítiques de la Itàlia contemporània i del conjunt d’Europa; exiliat, empresonat, humiliat, és avui encara una de les més clares i profundes veus per als qui creiem que un altre món -o millor dit, que recuperar el nostre món- és possible. Amb 73 anys, ens planteja alternatives des dels seus llibres, les seves aportacions a la lluita i a l’organització democràtica. Sentir-lo, veure’l, però també analitzar i discutir els seus plantejaments, han estat aquests dies una font reoberta a la inspiració i a l’esperança.
Ara fa una estona, Negri apareixia a l’interessantíssim programa “Voces contra la globalización. ¿Otro mundo es posible?”, que emet la 2 de TVE. I ho feia enmig d’una bona tria de gent d’arreu amb coses a dir sobre el consum, el capitalisme, la distribució de la riquesa, les causes de la pobresa, la destrucció de les produccions autòctones, el cinisme de la indústria multinacional i la misèria dels polítics -i la seva supeditació al poder econòmic-. Una nova i necessària reflexió sobre el principal problema de la humanitat: la conversió dels ciutadans en consumidors.
Superar aquesta situació i transformar-la és necessari, però, a més, com diu Negri, encara és possible, avui més que mai.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reflexionar sobre si construir un món millor és possible, o més ben dit, recuperar el nostre món (m’ha agradat aquesta afirmació) és una de les qüestions que més m’han ocupat el cap des que sóc conscient de tenir consciència, i he de dir que amb la carrera que estic cursant encara he aprofundit més en aquesta reflexió. Lluny d’aconseguir trobar l’entrellat, però si més aprop de conèixer elements que ens han de permetre aturar certes dinàmiques que l’únic que fan és separar-nos del nostre món i desvirturar-lo encara més.
Just al costat de casa nostra -i dins!- hi ha elements característics del capitalisme més cínic del que segurament som víctimes, però també sovint en som actors i corresponsables. Reconec que jo sóc sovint un d’aquests que és més consumidor que ciutadà. Però per què? Sóc víctima? Però quina és la solució per deixar de ser-ne? Sóc corresponsable? Quina és la sortida per deixar de ser-ne? Com hem de pagar la nostra corresponsabilitat? Em crec Negri, transformar el món és possible. I necessari. Però sol no es farà. I no és fàcil. Hi ha tot un sistema a canviar.
El nostre paper quin ha de ser doncs? Seguim reflexionant-hi.
Perdona la meva intromissió. Però des d’una perspectiva revolucionària, d’alliberament nacional, Toni Negri és un mal referent. Només cal recordar que aquest paio, sota el pretext de ideològic de la "perspectiva de classe" va defensar el SÍ a la Constitució Europea…la Constitució de l’Europa dels Estats i del Capital. El comunisme italià i les seves múltiples desvisacions esquerranistes no és cap referent ideològic positiu als Països Catalans.
"La Constitució Europea permet plantejar els problemes socials i polítics a escala europea, que és, avui per avui, l’única dimensió possible a partir de la qual es pot pensar, en realitat, els problemes importants, els quals afecten la col·lectivitat. Aquest projecte permetrà, com a mínim formalment, l’existència d’un marco general per a plantejar aquestes qüestions l’escal de les quals, des del punt de vista de classa, és l’escala europea" (Toni Negri, dixit!)