L'Aleix a ca la Toca

Poques paraules per a tant descans. Llàstima que ningú hagi fet justícia.
Per la memòria de tanta gent, de tantes il·lusions massacrades, de tantes esperances estruncades pel feixisme, en la seva veritable imatge més terrible.
I Víctor Jara, i Miguel Enríquez, i Salvador Allende, i els milers i milers de desapareguts, morts, torturats… i per a tota aquella gent que ha lluitat i lluita i lluitarà contra tot el que ha passat i tot el que representa.
L’any 1975, Ediciones Península editava un llibre amb el títol que encapçala aquest apunt. Un libre de poesies en espanyol, el gallec, en basc i en català, en homenatge a Pablo Neruda i a Xile. Pere Quart hi aportava aquest poema, escrit el novembre del 1973.

L’ALÈ DEL MORT

La deu cessà,
mes la paraula del poeta vola
i ressona entre els homes;
i algú tostemps la gaudirà!

Ell, tanmateix, queia i emmudia,
colpit pel déu més rampellut…
I alhora mans de presa,
cobejoses, prepotents, feroces,
ultratjaven el poble,
ànima del seu cant!

(Que els destins són volubles
i molt sovint covards
i consenten la injúria i el crim
-com altrament els terratrèmols i la fam.)

Mena virulenta,
armada, ai las!, per la mateixa Llei!
I mentrestant els fills de la tenebra
alcen fogueres
amb allò que els fa nosa:
el clam de vida i esperança
per als esclaus innúmers,
que resta escrit o proferit,
irat o gloriós!

Senyors del mal:
¿qui pot mai encendrar
-amb foc i amb ferro-
la veu de la Bellesa Immune,
ni que ens arribi per l’alè d’un mort?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!