L'Aleix a ca la Toca

El nostre país viu, des de fa entre 25 i 30 anys, al corredor de l’absència. Un indret on la plenitud de la saviesa nacional va esmorteint-se per mor de la misèria imposada per l’ocupant i per la misèria acceptada pels seus virreis -no únicament en l’àmbit polític!-.
Un ingent reguitzell de dones i d’homes carregats amb el més gran dels equipatges de coneixements, solidaritat, propostes, obra feta i experiència en el combat de la paraula i la participació han anat confluint en aquest corredor de la tristesa i amb ells i en ell tot un país ha anat oblidant els seus referents més pregons a mesura que s’anaven morint.
Sens dubte, avui, arrelats en la quotidianitat més real, molta gent malda per fer camí i per fer realitat un futur ple i lliure. No hem d’oblidar, però, la gran escampada que ens van proporcionar homenots i donasses com Manuel Sanchis Guarner. Amb el seu mestratge treballem per abastar l’estel que hi ha al fons del camí i per aterrar el corredor de l’absència.
A continuació podeu llegir las declaració de l’Institut d’Estudis Catalans amb motiu dels 25 anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner.

Declaració de la Secció Filològica de l?Institut
d?Estudis Catalans amb motiu

del 25è aniversari de la mort de Manuel Sanchis
Guarner

(Ple de la Secció Filològica del 15 de desembre de
2006)

Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Manuel Sanchis
Guarner, membre eminent de
la Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans (IEC) i un dels més
insignes filòlegs que ha donat el nostre país, el Ple d?aquesta Secció reitera
el seu reconeixement i la seva gratitud per l?obra filològica de l?autor i per
la seva defensa de la normalitat cultural dels països de llengua catalana,
mitjançant la invocació constant a la concòrdia des de posicions de
racionalitat a l?hora de tractar la problemàtica social de la llengua, com ens
recorda el Premi Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua Catalana.

La seva biografia és en certa manera un compendi de la història
contemporània de la llengua catalana en terres valencianes. Un capítol on
conflueixen la pèrdua i el recobrament, la postergació i l?afany de
supervivència al voltant de l?idioma comú, expressió fonamental i primera d?un
poble, com ell mateix ens va recordar.

El mestre Sanchis fou un dels primers conreadors de la lingüística
científica al nostre país i el primer filòleg que defensà amb fets i amb
documents, obertament i rotundament, sense circumloquis, la filiació catalana
dels parlars valencians. Entre altres guardons, va rebre el Premi d?Honor de
les Lletres Catalanes.

Sanchis Guarner va repartir la seva dedicació entre diversos camps d?estudi
(la dialectologia, el folklore, l?estudi de la cultura popular, la gramàtica
històrica, la gramàtica descriptiva, la història de la llengua, la història
literària, la geografia humana?). En tots aquests àmbits excel·lí amb
aportacions decisives, que són referència inexcusable i constitueixen una molt
sòlida base per a recerques posteriors.

A més del seu vessant com a investigador i estudiós de la llengua, el
mestre va ser un activista infatigable, que des de ben jove milità en el
valencianisme polític i prengué part en algunes iniciatives memorables. Entre
altres, en la signatura de les Normes de Castelló (1932), en l?aventura de
l?editorial Torre o en la gestació i celebració del Primer Congrés d?Història
del País Valencià, esdevinguda l?any 1971 a la Universitat de València.

El Ple de la Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans ret
homenatge degut a l?investigador i al patriota, al col·lega i amic, en
recordar-lo vint-i-cinc anys després del seu traspàs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!