L'Aleix a ca la Toca

Ja ha passat el dia de la Constitució espanyola. La Constitució de la imposició. La Constitució que, segons Montilla, “ens dóna l’autonomia”, com si això fos un objectiu nacional! La Constitució que ens esquartera com a nació i que imposa símbols i llengües als Països Catalans. La imposició que constitucionalitza el cop d’estat militar…
Un dia en què alguns sectors n’han denunciat aquests aspectes. Un dia en què molta gent n’ha viscut indiferent. Una commemoració, però, molt i molt important perquè harmonitza la voluntat estatal d’impedir el dret a decidir a les nacions empresonades al seu si. La imatge del president Montilla a la recepció oficial a Madrid n’és una bona prova.
De cara a l’any constitucional que tenim davant, crec que estaria bé començar una campanya de mobilització i organització socials per reclamar un calendari laboral propi -si som una nació!- que tingui en compte de no celebrar el 12 d’octubre o el 6 de desembre, per exemple, i que estableixi el 24 de Juny com a festa nacional dels Països Catalans, juntament amb les festes “regionals” de l’11 de Setembre, el 25 d’Abril, el 7 de Novembre o el 31 de Desembre.
Els respectius governs “autonòmics” haurien de tenir constància d’aquesta voluntat i començar a fer possible el nostre dret a decidir, també, les festes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!