Fa un temps (abans els llegia) tinc costum de no llegir els anònims dels blocs. Si no veig possible identificació a prop de la signatura "anònim" els passo. Tot i que si són molt curts em costa; i haig de dir que em sap greu no fer-ne cas. Ara fa uns dies vaig decidir que
Podria dir avui que la identitària és una afecció política; que està vinculada a la majoritària (una altre afecció que aclareixo una altre estona); que l’estat espanyol en pateix de les dues; i que aquí tenim rampells, períodes, inèrcies i interessos que hauriem de vigilar pel que fa a aquestes afectacions. I tenim algun problema
Estic donant voltes a una cosa que li explicava a saltenc; en uns comentaris que ha fet al meu escrit 58: Hem de treballar plegats. Em porten a molts llocs; i ara voldria fixar-me en un: la relació entre responsabilitat i llibertat. Que és la única manera en què em puc mirar seriosament la llibertat
I ara portem una pila d’anys de judicis per aquesta qüestió. valldalbaidi ens demana que fem arribar un text a tot el món. Bé, jo el faig arribar a un tros de món.Aquí el text: Per tal de deixar les coses clares. valldalbaidi | divendres, 24 de novembre de 2006 | 18:11h I em va
Penso que m’anirà molt bé fer una clara diferenciació entre problemes reals de memòria i la cara dura en que es fonamenten alguns polítics quan fan alguna referència a la memòria. (Ara parlaré de polítics professionals; dels de discurs, representació, feines de govern o administració, decisions col·lectives, etc. Però podem aplicar aquesta meva reclamació als
(Llegir notícia) El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents.
M?afegeixo a les felicitacions Saül Gordillo; i celebro el què ens ofereix al seu bloc. Avui he llegit un seu article sobre la primera part del debat d?investidura de José Montilla. Aquí la recomanació: (…) (…) Adéu Maragall, arriba Montilla. sgordillo | Eleccions 2006 | divendres, 24 de novembre de 2006 | 02:22h Bona lectura.
Aquesta és una expressió que m’encanta. Cosa que no vol dir que estigui encantada sempre que em trobo amb ella. Vull dir que l’encant (de gust; no d’encanteri. A l’aguait.) esta en el què em permet; o en el servei que em pot fer; o en el panorama que em planta davant aquesta pregunta: què
Diumenge i dilluns passats he tingut un bon respir; entre altres plaers i dureses. Així ha estat la meva participació a les lliçons del pensador i músic Michael Nyman, que ha organitzat la Càtedra Ferrater Mora. Diumenge començà amb un concert del músic, al piano, a l’Auditori de Girona; dins conTempo (festival de música contemporània).
Xavier Mir ens presenta ahir, (i algun altre dia dels darrers) uns detalls molt interessants sobre la situació. I marca molt bé la importància, significació, i necessitat d?aplegar els grups sobiranistes. Estic d?acord en que ens cal esforç en aquesta direcció. I afegeixo que hem d?abandonar alguns enfrontaments; i especialment hem d’abandonar alguns pseudoenfrontaments. Crec
-"Del tripartit a l’entesa"-"Per aquesta legislatura, què espera vostè del govern? Què espera de l’oposició?" La meva resposta: Bàsicament que el govern no es deixi aclaparar pel poder dels mitjans;necessitat del vot suficient; o la agenda espanyola. Que abandonineufemismes i inèrcies d’acontentament; que informin amb calma itranquil·litat. Que continuïn amb polítiques socials de qualitat; i
Responc a l’avis de croatcatalà. Per una banda, gràcies pel suggeriment. Tot i que no podria fer això de no creure res, sigui en internet, sigui en qualsevol altre mitjà.Dic que tant se val si és o no és humor. I és que tampoc m’hi he fixat. La cosa ve de fa uns anys. Moment
Notícia del Portal de Josep Maria Terricabras: Impressionant conversa radiofònica amb un treballador de la RENFE. (20/12/2006. Haig d’afegir que, si visiteu la notícia, al portal, està a la secció d’humor.)(Tot i que jo li dono valor d’informació de notícia normal, com acostumo a fer amb dos espais d’humor. Un l’explico en l’escrit posterior a
Des que conec la existència de La Comissió de La Dignitat que em vaig començar a sentir més tranquil·la en algunes coses. Vull dir que em costà ben poc veure que fan molt bona feina de defensa; necessària, i ben necessària de moment; i això relaxa. Em sembla que va ser amb aquest comunicat que
La majoria de vegades que escolto parlar de responsabilitat, veig que qui en parla ho diu només per impressionar, i que a més usa d?aquest terme sense donar-li un contingut. Com no li dona, puc suposar que apel·la a la imaginació del ciutadà o a alguna formula tradicional que es suposa dominant. Atabalament per buidor