Ho veig força negre, massa gent fent veure que…., i fent creure que……, i sense veure que passen coses que deixen clar que s’ha acabat el joc de desinformar, incomunicar i a callar i tots guapus. També em preocupa que no es vegi i tingui més clar que els jocs de confondre escenari i món
“De vegades diem que el nostre no és un país normal. Potser hauríem de dir que és anormal. O no ho és que el President Companys no hagi rebut mai els honors que s’han donat a Juan Antonio Samaranch? Tot plegat fa molta vergonya. (…) la Comissió de la Dignitat ha fet darrerament diversos actes
Avui fa quatre anys, després d’una salutació d’arrencada, del primer apunt al bloc. El dedicava a un judici espanyol impressionant i inacceptable sobre un spot de la nostra selecció de futbol. El primer aniversari el vaig despistar, no fos cas que davant la duresa de tot plegat, i que en iniciar les Indústries i caminars
Sobre unitat, agost de 2010, introducció. Sobre unitat, agost de 2010, un parell d’exercicis. Desplegament dels plans, de problemes per aplegar a formes de comunicació. Desplegament dels plans, de la comunicació a la marxa per la internacionalització. Són uns quants factors que trobo formen part d’aquest pas, el de la internacionalització n’és un, del que
Aquest juliol……i avui, (súper, súper) rècord de visites amb una xifra que m’impressiona (a sota anoto les estadístiques). Espero que ho faci prou fooort perquè mai més no em senti tant sola….o d’aquella manera sola….., com a vegades em veig. I perquè perdi tota, tota por a escriure, parlar, conversar, comunicar-nos. Moltes gràcies a tothom.
He trobat una nota d’en Txevius Taxvs Indanait al facebook que em sembla bo de compartir per aquí: “Trucant a les portes del cel* El dissabte passat ja es veia a venir que viuríem un dia històric. A la seu d’Òmnium Osona el telèfon treia fum des de dies abans: la gent no parava de
Ahir(disculpeu, era matinada…, la notícia és d’avui)Srebrenica ofereix l’últim adéu a 775 víctimes més Desenes de milers de persones assisteixen a l’enterrament en plena commemoració del 15è aniversari de la matança a la ciutat bosniana Obama i Ashton demanen l’arrest de Mladic Srebrenica, no oblidem. Srebrenica, no oblidem. Srebrenica, no oblidem. 2007 Srebrenica, no oblidem.
Si no l’eu pogut veure avui, o si el voleu veure, no us perdeu aquest documental. Quina bona lliçó d’istòria i element de contrast. La pressió internacional, les protestes a Sud-àfrica i la campanya de desafiament de la UDF obliguen el govern blanc sud-africà a negociar per alliberar Mandela i encetar un període de democràcia
#somunanacio 9 dies del juliol de 2010, 1, 2, 3.4 del juliol de 2010 La rectificació del redactat i el reconeixement explícit -que s’agraeix- demostra que es tracta d’un error. Salvador Cardús i Ros, el TC ha aclarit les coses, punt i a part. 5 del juliol de 2010 #somunanacio Más gobernabilidad española no,
Juny de 2010, quin un! Els apunts més llegits. 1 del juliol de 2010 PDD: SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM: INDEPENDÈNCIA Que la sentència marca només l’evidència del fet i només per qui no s’hi veia gaire o mentia molt. 2 del juliol de 2010 I això diria que un cop vist clar només ens
“……On June 28th, the Constitutional Court in Madrid finally (…)” “…..Al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha organitzat una concentració prèvia a la Plaça Espanya, al costat de les Torres Venecianes, a partir de les 17 hores, per tal que totes les entitats dels seus diferents barris puguin anar a la manifestació tots plegats.” “…..Espanya esdevé una
#somunanacio El món ha canviat. ……………………….http://twitter.com/silviamartinez/status/18022808505
Sentiu quina bona olor fa aquesta pluja? Ho anotava ahir… També trona, però poc i lluny, vull dir que ha marxat el corrent elèctric però no s’amoïni ningú, que no passa cap de grossa.Aprofito a rellegir Espriu, el conec poc, l’he conegut una mica més a un entorn perfecte, en un acte amable i gratificant.
L’11 de setembre de 2007 anotava al bloc: Afirmació. “Mai més passarà que et tingui tan a prop i negui el meu desig. Li he estat donant voltes un temps a aquesta frase, embolicant-me en coses com si s’entén o no bé, que si comes, temps, punts o altres detalls. Que si es pot confondre
Pregunta: Com estàs? – (Somric) m’alegra no haver-m’ho perdut. I anava a Sinera perquè sé que haig de conèixer més Espriu, i també perquè necessitava escoltar-me alguna cosa que m’arribés al cor i alhora compartir el com estic, el que no responia després. Vaig pensar que aquella era una bona ocasió. També pesà un costum