Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

23 de novembre de 2006
0 comentaris

59. Un respir.

Diumenge i dilluns passats he tingut un bon respir; entre altres plaers i dureses. Així ha estat la meva participació a les lliçons del pensador i músic Michael Nyman, que ha organitzat la Càtedra Ferrater Mora.

Diumenge començà amb un concert del músic, al piano, a l’Auditori de Girona; dins conTempo (festival de música contemporània). Jo dic: aquesta música és un respir; escoltar a Michael Nyman em permet, m’obliga?, a respirar tranquil·lament.

Dilluns dues lliçons a la Càtedra Ferreter Mora de Pensament Contemporani que tenim a la UdG. Que organitza cursos, simposis, i treballs molt bons. Entre ells l’oferir-nos aquestes lliçons de Nyman, i altres molt interessants que ha anat fent aquesta institució (acostumo a participar). Ara les tenim a l’abast en internet.

Més tard la presentació de la traducció al català i al castellà del llibre de Nyman: Música experimental. De John Cage en endavant (1972). Ens diu l’autor que, tot i que no ens ho poguem creure, ell pensava que escrivia sobre una cosa que duraria poc; i que interessaria a pocs.
Però ara la música de la que ens parla domina el món. Ens va avisar que, tot i que sembli que al darrer capítol ell faci alguna mena de previsió; en aquells moments pensava que escrivia per al grup d’amics, per a grups reduïts. I que l’interès acabaria més o menys aviat.
També ens va dir que el feien feliç la reedició en l’anglès (del 1999); i ara aquestes que presentava, així com la recent versió francesa. Que l’alegra perquè l’interès significa que aquesta música té encara moltes coses a dir.

El vespre va acabar amb una interpretació de la seva obra Out of the Ruins, en la estrena del cor Contempo. Notícia a El Punt.

Aquí, la obligació de respirar tranquil·lament, i per les coses que el músic i el cor em posaven davant; em va portar a haver de despistar-me en un parell de moments per no posar-me a plorar en públic (que esta molt mal vist i molt malentès).
Un plaer tot plegat. I jo molt contenta perquè al costat d’un bon pensador és fabulós pensar algunes coses. Que era un dels meus treballs de curs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!