M?afegeixo a les felicitacions Saül Gordillo; i celebro el què ens ofereix
al seu bloc.
Avui he llegit un seu article sobre la primera part del
debat d?investidura de José Montilla.
Aquí la recomanació:
(…)
(…)
Adéu Maragall, arriba Montilla. sgordillo |
Eleccions 2006 |
divendres, 24 de novembre de 2006 | 02:22h
Bona lectura. Espero no s?acompleixi el què ens assenyala Gordillo
sobre el sosiego Zapatero. De cap
manera. Crec que ja hem tingut prou amb les falses pluralitats, els entusiasmes
simulats, o prefabricats i altres abusos verbals espanyols; així com amenaces i
violències estatals.
Un detall que vull apuntar és el de la contraposició (que
porten uns mesos fabricant alguns polítics) entre política social i política
nacional; o identitària.
Sembla ser que els qui ho volen estan venent aquesta
contraposició en termes metafísics; i en segon lloc en termes ?pragmàtics?
(diuen). A vegades ho fan a la inversa, tant se val.
En els dos casos inacceptable. En el primer perquè no hi ha
xoc real entre una i altre política. En el segon cas perquè el pragmatisme no
justifica aquesta contraposició. (Sobre pragmàtics els hauríem de demanar
explicacions. I crec que haurien de parlar el que en saben més. Jo trobo fatal
que utilitzin la idea del pragmatisme per a justificar abusos contra coses
bàsiques, i coses pitjors. No he trobat cap postura pragmàtica seriosa que els
justifiqui; ni en aquest intent de contraposició, ni en altres accions polítiques
que pretenen justificar per ?pragmatisme? (diuen))
A Bloc Botxí he trobat una bona
reflexió que fa sobre aquesta estúpida idea de contraposició que volen vendre
alguns polítics.
Afegeix un detall interessant que també ha format part d?aquesta
trampa dels contraponedores del reino, o del virreino. És ben cert que, com assenyala botxí, a sobre, tenen la barra
de dir que una i altre són contràries perquè una és bona i l?altre és dolenta.
Una altre bestiesa per al currículum d?aquests venedors de motos.
Aquí la recomanació:
Avorrits i arrossegats. botxi |
Polític-militar |
divendres, 24 de novembre de 2006 | 02:12h
Inacceptable la
contraposició. Hem sembla que ho he dit massa vegades. Ja quan només s?olorava
que volien treure a Maragall del govern; ja quan només s?olorava que el nou
govern podia realment apropar la política del govern al què hauria de ser: una
feina que reculli el que la societat a la què serveix demanda.
Clar que aleshores venen els que diuen: ah!, però això no és
el què la gent vol! O Però qui ho demana, això!!!? Aquest és un altre tema, que
comença per: primer mirar qui és que diu aquestes coses; perquè de moment només
ho he trobat en boca de polítics confusionistes i d?oposició a la democràcia participativa.
I, segon: mirar quina és la idea de gent que té qui així parla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!