Indústries i caminars.

Estic donant voltes a una cosa que li explicava a saltenc; en uns comentaris que ha fet al meu escrit 58: Hem de treballar plegats.

Em porten a molts llocs; i ara voldria fixar-me en un: la relació entre responsabilitat i llibertat. Que és la única manera en què em puc mirar seriosament la llibertat política, o les llibertats polítiques.

De quin color són els núvols? és el títol d’un vell escrit (juliol del 2005); i em va molt bé avui; pel que aleshores vaig plantejar-me, i per les preocupacions que intento explicar a saltenc.

“La pregunta té mala llet o esta mal feta”.
(…)

(…)
Així ho vaig dir fa un temps. Ara afegiria alguna cosa; però vull
fixar-me només en la contraposició que entenc inacceptable.
Inacceptable d’entrada; per intenció; per conseqüències, implicacions,
etc.

Aleshores volia fer diferència entre provocació i trampa
verbal. I alhora explicar una raó per no acceptar la contraposició
llibertat-seguretat en la que ens volen embolicar alguns polítics i
poderosos. També excusa en la que tots plegats podem fàcilment
embolicar irresponsabilitats (pròpies; i de plans econòmics de
seguretat, assegurances, i asseguradores); entre d’altres.

La
idea era mostrar les raons que trobo per a no acceptar una
contraposició que domina molt; expressada sovint en la perversa (i
inacceptable) pregunta política: “què voleu, seguretat o llibertat?”.
Bàsicament perquè acceptar aquestes polítiques obliguen a
criminalitzar-nos; a tots, a qualsevol. I pels lligams que crec cal
observar entre llibertat i responsabilitat polítiques; com assenyalo
abans.

La idea arranca d’un temps en que donava classes de
dibuix. Una de les preguntes que en un o altre moment plantejava als
alumnes era aquesta: “de quin color són els núvols?”.
I esperava
respostes del tipus: “jo n’he vist de colors molt diferents”; o: “si
els mirem una estona podem veure com canvien els colors, per una
turmenta, al vespre, quan clareja ; “jo veig que tenen una varietat”; etc.
Però la resposta acostumada era: “blancs”. I la solucionava de seguida,
sortint a mirar quins colors podíem veure. Tot i que he estat espectadora d’una advertència a un petit (en la seva formació plàstica!),
dient-li coses com ara: “Però, per què pintes un tronc de color blanc?!
Que no saps que els tronc són marrons? Que no veus que els troncs són
marrons?” “Que no veus que els altres pinten els troncs marrons?!”. I
coses encara pitjor.

En el cas dels arbres i els colors, la cosa
és prou clara. Només cal observar una mica. I, per altra banda pensar
en quines raons pot haver per enganyar algú pel que fa a la realitat,
la sensibilitat, la observació, etc.

En el cas dels núvols,
encara que no volia entrar, podria afegir algun detall. Ara diria : la
pregunta no te els problemes que assenyalo -de mala llet, o
d’incorrecció- si és que la fem en plural (de quins colors són els
núvols; quins colors podem veure en els núvols; quins colors poden
tenir els núvols?); o en concret (de quins colors són aquests, aquells,
núvols; quins colors veiem en aquests núvols; quants colors diferents
veiem en aquests núvols?). I, en cap cas si es fa amb bona intenció de
provocar.

Encara penso que es pot fer més senzill.
Preguntant-nos quines són les afeccions dels núvols pel que fa al
color. I mirar al costat quines són les inèrcies econòmiques pel que fa
al domini (pràctic, emocional, social, etc.) de la seguretat, no dels pudientes, sinó de tothom. Tothom.

(Ahir es feia a Girona una manifestació i lectura d’un manifest per l’absolució dels imputats en el cas dixan;
com va dir algú de la plataforma que ha ajudat aquests veïns, esperem
sigui la darrera; i la següent sigui una festa per celebrar la fi del
seu segrest estatal. I jo afegeixo encara més fort: l’encausament dels
responsables polítics; bàsicament Aznar i Acebes; així com la tebiesa i
manca de determinació del govern central actual.)

……………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/31460
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=11067&PageCounter=0#coment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!