Indústries i caminars.

Aquesta és una expressió que m’encanta. Cosa que no vol dir que estigui encantada sempre que em trobo amb ella.

Vull dir que l’encant (de gust; no d’encanteri. A l’aguait.) esta en el què em permet; o en el servei que em pot fer; o en el panorama que em planta davant aquesta pregunta: què ho fa?

Bé; al què anava; que és a explicar que fa dies miro d’ordenar papers, escrits, idees, moments, d’aquests darrers anys.

I ara he trobat un article de Josep Maria Terricabras de l’once de gener del 2006: Intimitat.

" (…) Amb aquesta tendència a posar-nos constantment a l?aparador, no
m?estranya gens que la defensa ciutadana de la intimitat sigui tan
feble quan les autoritats ens volen filmar pel carrer, volen
interceptar les nostres converses, ens volen tenir registrat l?iris o
fan registres indiscriminats de correus electrònics. Aquestes són
agressions, atemptats gravíssims a la intimitat personal que comencen a
no estranyar i que acabaran essent acceptats. I és que, per què hem de
protestar, si nosaltres ja hem començat la feina de lliurar-nos als
altres com a espectacle, sense cap reserva? Orwell encara confiava que
hi oposaríem resistència. Doncs, no, es veu que no."

M’ha semblat interessant compartir-ho. Aquí la recomanació.
(llegir article)

A banda que vaig fer comentari, pensant en els drets humans. Entre altres coses; i em trobo amb la expressió: què ho fa?
Que em sembla fabulosa (no de faula; sinó de força), i, ja ho he dit: un encant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!