Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Fa un temps (abans els llegia) tinc costum de no llegir els anònims dels blocs. Si no veig possible identificació a prop de la signatura "anònim" els passo. Tot i que si són molt curts em costa; i haig de dir que em sap greu no fer-ne cas.
Ara fa uns dies vaig decidir que esborraria els anònims del meu bloc. Decisió que fins aleshores no havia contemplat. Bàsicament perquè s’accepten en general; i perquè hi ha raons ben legítimes per alguns anonimats.
El què intentaré ara és defensar que, ben al contrari d’una opinió molt acceptada sobre aquest tema dels anònims, trobo algunes bones raons que em porten a veure que no acceptar-los, i fins i tot esborrar-los, més que una mostra de manca de llibertat, serveix a la llibertat d’expressió (tema en el que caldria entrar; però penso no és imprescindible ara.).
1) D’anònims per no poder conèixer autor o autora n’hi ha de diferents
tipus: perquè no ens hagi arribat informació; o perquè es censuri la
identificació. Només trobo acceptable (per nassos) el primer cas. Perquè en el segon ens trobem amb alguna mena d’amenaça.
2) En els blocs veiem signatures d’anònim (cada cop veig que n’hi ha més). Crec que en aquests escrits s’arriba a graus d’agressivitat, atac personal, falta d’enraonament, etc.; que fan molta distorsió; poden arribar a coartar; o trencar alguna delicadesa necessària. I també em sembla que, si hi hagués alguna opció de respondre pot ser no es donarien tant.
3) Hi ha avisos d’anonimat -en els dos sentits (avis d’algú que no es vol mostrar; i avís-amenaça perquè hom guardi anonimat)- que són terribles. Un problema de situació en la comunicació que tampoc crec sigui bo alimentar.
((Ha demanat algú explicació a Aznar sobre la seva petició a instituts de llistes d’alumnes que participaren a les manifestacions contra l’atac a l’Iraq?))
4) Els anonimats per dificultats tècniques en identificar-se (per no saber; per por; per altres raons que podem veure); també els considero un problema a solucionar; i no a mantenir.
Són aquests els que m’han aturat fins ara. Però crec que les altres raons tenen prou pes. Especialment la de no acceptar avisos d’anonimat. Llegat horrorós de controls sobre el pensament, la conversa, la discussió, que diria hem de començar a abolir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Abans que
Abans que no
Hosti, ja comencen a sortit els missatges repetits i tallats. Bé, com els esborraràs, no hi ha problema 🙂
Abans no m’esborris (si m’arribes a llegir) deixa’m dir-te que pots no acceptar-nos, si no ens vols. Però no hi ha tanta diferència entre un anònim i un amb nom incomprovable. És cert que no saps el meu nom de pila, però, és realment tant greu? Nosaltres sabem de tu que signes sota Sílvia Martínez, però naturalment això pot ser un pseudònim (hi estaries en el teu dret).
L’alternativa per identificar realment el signant seria utilitzar sistemes de signatura electrònica, que crec que Vilaweb no pot gestionar, i que, a més, té molt poca gent a l’abast.
Però no discuteixo el teu dret ni la teva opció. Que quedi clar. A reveure (potser…:-)