Indústries i caminars.

La majoria de vegades que escolto parlar de responsabilitat,
veig que qui en parla ho diu només per impressionar, i que a més usa d?aquest
terme sense donar-li un contingut.

Com no li dona, puc suposar que apel·la a la
imaginació del ciutadà o a alguna formula tradicional que es suposa dominant.
Atabalament per buidor o per confusió; li dic jo.

Fins i tot torbem afició i treballs dedicats amb clara voluntat
de confondre. Aquí, però, aniria massa
lluny. I en el que em vull centrar és en les poques vegades que trobo a un polític o altres influenciadors del personal, que parlin de responsabilitat d?una
manera responsable.

Del que no tinc cap gana és de fer una feina que li correspon
a un altre (el qui sigui que ens estigui parlant i es refereixi a
responsabilitats, és qui ha de saber de què ens està parlant.).

(…)

(…)

Per això en els
casos d?impresionadurisme acostumo a donar importància exclusivament a la
capacitat, poder, abast, maldat, que pugui tenir qui en faci aquests usos. Ho
faig no per interès o curiositat (en això tinc aquí altres prioritats o gustos);
sinó per supervivència ciutadana.

(L?impresionadurista és qui sovinteja aquesta pràctica de
buidor, confusió, o tradicionalisme barroer en el discurs, a la que a vegades anomeno:
ús i abús de paraules màgiques; altres vegades: misèria. Tot un camp d?atac a l?enteniment,
que crec cal abolir de la pràctica democràtica.
Abolició que em sembla es pot aconseguir amb un mínim d?exigència
en el discurs, declaracions, decisions, valoracions, judicis, etc.; amb l?acció
de bons informadors, l?abandonament d?aviciades comprensions; la fi o atur d?aquesta
guerra verbal que sembla no volem ni veure, entre altres coses.)

I malgrat desgast i problemes que plantegen aquestes maneres
polítiques; al que dedico de debò atenció és a fixar-me en els que parlen de responsabilitat,
actuen en consonància, i ho fan d?una manera responsable. Vull dir, que, o
expliciten d?alguna manera a què es refereixen, o, sé que si els preguntés, m?ho
podrien explicar, i en les seves accions o decisions puc fer valoració seria.
Aquest normalment són tractats d?ingenus; estúpids o altres qualificatius; però
són adjectius sempre fora de joc; o pot ser hauria de dir fora de lloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!