M’agradaria més haver posat dolç-agre. Però sóc massa estricte i el que sent no em permet de fer bromes.Avui, els blogs me n’han donat una de cada. Per una banda, neix el blog "d’en Països", de Perafita, al Lluçanès, amb una declaració de principis, bàsicament compartits. I el sento proper, innocent i decidit. I ho
El passat dia 15, escrivia sobre el reconeixement fet a Joaquim Maria Puyal per part de gent del món del periodisme. I ho feia manifestant la meva gran i real admiració per molts dels aspectes que configuren la seva trajectòria i per com em sento de satisfet de formar part de la gent que tenim
Crec que amb la investidura del nou president de la Generalitat d’amunt i el seu govern d’Entesa entre ERC, ICV i PSC entrem en una etapa política de gran importància per al país. Per una banda, ens trobem amb un realitat progressivament més i més desnacionalitzada. Ningú planteja polítiques per al conjunt de la nació,
Em limitaré a manifestar el meu respecte, admiració i la sensació de sort de poder gaudir de la seva professionalitat. Aquesta paraula, en ell, esdevé plena de sentit i contrasta, terriblement, amb l’ús que habitualment se’n fa.La gran satisfacció de ser un dels privilegiats que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó tenim
Ara fa un any que vaig decidir obrir el blog. A la 1 de la nit del 10 de novembre del 2005 naixia aquest espai, “L’Aleix a la Toca. Al Lluçanès a recer de cap malastre”. I ho feia amb timidesa, amb dubtes, sense saber ben bé com anava tot -vaig estar uns dies perdut,
El passat 22 de juny, d’enguany, titulava un apunt en aquest blog amb l’expressió “Apa, noi!”, referint-me a l’entrevista que li havia fet, la Mònica Terribas, a Josep Lluís Carod-Rovira. La sensació de renúncia al sector social que havia optat pel no al referèndum de l’estatut o per altres formes de distanciament -blanc o nul-
Un cop hem col·locat tothom a gestionar l’estatut, i els senyors de dalt d’ERC i JERC ja han pres l’opció d’ordre que van veure torçada en aquella marató de despropòsits que els va portar a un no que no es creien o no es volien creure, és el moment de recuperar la claredat.El mig milió
Avui, amb la confirmació del nou tripartit, han començat les desaforades crítiques i queixes del Mas i els seus, amb afirmacions, consideracions i exabruptes que els deixen en un nivell realment ben poc democràtic i bastant lamentable. Una situació que cal pensar que durarà encara uns dies.Per altra banda, els d’Esquerra no paren de justificar-se,
Sí senyors -i senyores-, una de les opcions legítimes i democràtiques que donaven els resultats electorals sembla que es convertirà en realitat: el tripartit -ERC-ICV-PSC-. La diferència d’ara és que no hi serà el Maragall. Molt bé. Res a dir.Ahir, a Manresa, un ferm company de viatge, des dels temps de la Crida, ell molt
Sense voluntat pontificadora, sí que vull introduir algunes idees o reflexions que em vénen al cap i al cor en acabar-se “la festa de la democràcia”.Il·lustrat molt gràficament, em sembla molt encertat l’apunt del Toni Cucarella d’ahir afirmant la victòria de Maragall tot marxant. El nombre de vots perduts pel Montilla són gairebé per defuncionar