L'Aleix a ca la Toca

Ara fa un any que vaig decidir obrir el blog. A la 1 de la nit del 10 de novembre del 2005 naixia aquest espai, “L’Aleix a la Toca. Al Lluçanès a recer de cap malastre”. I ho feia amb timidesa, amb dubtes, sense saber ben bé com anava tot -vaig estar uns dies perdut, sense tenir clar com es feia públic el contingut…-, però amb unes grans ganes de comunicar, d’escriure, d’intercanviar reflexions i opinions.
Durant aquest any han passat moltes coses al país, a la comarca, a mi mateix. Durant aquest any he coincidit amb molt bons amics que han obert un blog i he conegut de prop el pensament d’altres blocaires, alguns de propers en el discurs i les idees, altres de ben llunyans. Tots plegats bastint un opinionari moltes voltes apassionant, molts cops temptador, d’altres indiferent, però sempre viu.
Durant aquest any he tastat el retorn als escrits, a la publicació i he descobert la interacció en el debat, una realitat que permet la xarxa. Però també he descobert el munt d’anònims, massa sovint mentiders, falsaris, provocadors amagats darrere la virtualitat. He constatat la terrible manca de debat que existeix en la nostra realitat política, la manca de costum d’oferir-nos a les paraules caranets i ulloberts, sense màscares ni subterfugis. Una llàstima davant d’un mitjà com aquest, una llàstima al si del nostre diari nacional amb la més potent secció d’opinió.
En aquest any hem viscut els canvis a Mesvilaweb, crec que indubtablement molt millor que abans. Amb ells he tastat les cuques per l’audiència! I l’orgull egòlatra de saber-te llegit. I amb els he patit per no tenir el temps necessari per acabar de fer canvis al blog. En aquest segon any, em comprometo a fer-ho!
El blog ha estat una via de coneixement, d’alegria, de complicitat, de descoberta i retrobament. Un lloc d’aprenentatge per al diàleg. Al blog hi he rigut i hi he plorat, pel que he sentit que em passava i per les lectures d’amics o admirats blocaires.
Des del blog he participat del naixement i desenvolupament de campanyes, he pogut parlar de la misèria política i de la grandesa humana, de la meva vida i del meu poble. I avui, gairebé puc dir que el blog m’ha fet perdre la vergonya del primer dia, aquella inseguretat de sentir-te transparent cada cop que la casa et dóna el vist-i-plau i et penja l’apunt a la llista dels 30 “principals”.
El blog et dóna una dimensió particular de la realitat, però realitat al cap i a la fi. Una any que ha passat de pressa, però que ha permès deixar un munt d’història escrita per a tothom qui la vulgui considerar.
N’estic content i espero seguir escrivint aquests apunts des de Ca la Toca, al Lluçanès. I us convido a seguir dient-nos el que sigui, però m’agradaria que fos amb menys vergonya i anonimat.
Per molts anys!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!