L'Aleix a ca la Toca

El passat dia 15, escrivia sobre el reconeixement fet a Joaquim Maria Puyal per part de gent del món del periodisme. I ho feia manifestant la meva gran i real admiració per molts dels aspectes que configuren la seva trajectòria i per com em sento de satisfet de formar part de la gent que tenim la sort de gaudir de les seves retransmissions.
Avui, ara fa prop d’un quart, he acabat d’escoltar el partit Barça-Vila-real. No puc més que remarcar la gran satisfacció d’haver imaginat que vivia en una situació de relativa normalitat nacional. Un derbi de casa, entre dos dels equips més estimats del meu país i amb una retransmissió normalitzada, amb respecte per a ambdós clubs, amb constants referents nacionals i amb el gran plaer de veure guanyar al meu equip de sempre, el Barça.
I un cop més, en Puyal me l’ha fet viure i veure. M’ha mostrat la rematada de l’Iniesta i m’ha mostrat la del Ronaldinho. He viscut la passió del camp i la naturalitat sobirana de no fer cas de les ximpleries que puguin dir els diaris espanyols. M’he emocionat amb els crits del camp cap a l’Iniesta i amb els aplaudiments cap a l’Oleguer, que encara que jugui menys, és el de sempre.
No he demanat mai a en Puyal que sigui l’avantguarda de cap reivindicació, sobretot perquè amb la seva naturalitat i la seva exigència em fa sentir una mica més a prop de la normalitat com a país i com a persones d’aquest país. Possiblement, amb més actituds simplement naturals, exigents, dignes i respectuoses la sensació de normalitat ens faria estar més a prop de la normalitat real.
Abans del partit, l’equip de Futbol a Catalunya ràdio feia una entrevista amb el Txiki Begiristain i aquest ens donava la mesura de la capacitat i intel·ligència de l’exjugador. A la part final, en Puyal li ha fet unes quantes preguntes. A més de mantenir el nivell, la complicitat i el respecte cap al Txiki han fet pujar encara més el nivell. El comiat d’en Puyal ha posat de manifest l’alt apreci cap a qui des de la senzillesa, però també el respecte i l’exigència, va ser una peça clau com a jugador d’aquell extraordinari equip, de qui és ara una peça clau de l’àrea tècnica d’aquest club, però també de qui ha fet del compromís amb el seu poble i amb el que avui l’acull una mostra de dignitat de difícil igualar.
Un bon amic periodista, d’El 9 nou, em comentava com era que, jo, tan crític amb tot, em desfés en lloances cap a en Puyal de forma tan acrítica. Li vaig dir que no podia negar -ni vull fer-ho- el meu profund respecte cap a la seva trajectòria. Avui m’ha tornat a passar. I m’he tornat a emocionar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!