No està gens malament el que ha dit Arzalluz davant l’actitud del jutge Grande. A mi també m’agradaria impugnar la constitució espanyola, entre altres coses perquè no la vaig votar. Amb l’estatut he pogut expressar la meva opinió encara que hagi perdut, però en el cas de la constitució espanyola, que és d’on ha sortit
Si els 23 anys de govern de CiU van acabar pesant tant que en va néixer una plataforma de suport al principal partit de l’oposició per aconseguir que el canvi tan esperat i necessari fos efectiu, em pregunto si no seria igualment encertat i profitós que sorgís una plataforma ciutadana que es declarés contrària al
Aquests dies fa gràcia sentir que l’entorn socialista es lamenta pels elogis interessats que rep Maragall ara que ha anunciat la seva retirada. La memòria política no dóna per gaire i ja ningú recorda els elogis que l’entorn socialista va llançar a Jordi Pujol quan va plegar. Aquesta mena de coses és el que fa
En Pere B. ha afegit un comentari al diàleg que ahir plantejava i que, no cal dir-ho, és obert. Rebategem-lo, doncs, com a debat, i obrim-lo a tothom que vulgui. Diu en Pere B.: "En Carod va afirmar que això obria les portes a ERC per liderar el catalanisme d’esquerres. Però liderar el catalanisme d’esquerres
(aquest és el tercer i darrer article) "Si ERC es planteja les properes eleccions sense amplitud de mires, només com l’oportunitat de recuperar el poder, serà percebut per l’electorat com un "partit frontissa" disposat a pactar amb qui sigui, excepte el PP, per tornar al Govern." ERC és ja, irremeiablement, un partit de govern. I
(Aquesta entrada és continuació de l’anterior) "La participació d’ERC en el Govern Catalanista i d’Esquerres ha tingut una gran virtut, que no és pas la seva "acció de govern", sinó que ha aguditzat les contradiccions dels legitimadors de la monarquia postfranquista. Sense buscar-ho, fins i tot volent-t’ho evitar, ha posat de manifest el conflicte entre
Ja deia ahir que em venia molt de gust respondre l’article d’en Josep Pinyol, de manera que m’hi poso. Ho faig en tres entrades diferents perquè tinc problemes per penjar el text. En negreta, les seves paraules: "Pot ser l’eix central de l’estratègia d’un partit sobiranista arribar al poder si la nació i la institució
L’actualitat és trepidant i en una sola setmana hem deixat enrere el debat de l’estatut, que ens havia tingut ocupats els darrers dos o tres anys, per tornar a l’ambient preelectoral. Si parlem d’eleccions parlem d’un altre escenari, parlem de futures majories i de candidats i de programes. És molt diferent de com es plantejava
Uns quants articles per començar. El col·lectiu Joan Crexell en publica un a Tribuna catalana on es refereix a la trajectòria d’ERC, a la seva consolidació com a força política independentista i a l’intent actual d’enviar-la novament a la marginalitat per part de PSC i CiU. ERC és molt més que allò que els seus
Després de l’ampli suport donat a l’estatut, queda clar que aquest país té moltes ganes de dir que sí a les reivindicacions històriques d’autogovern. Són poquíssims els qui continuen tancats en banda i neguen a Catalunya el pa i la sal. Qui ens havia de dir, fa uns anys, que el PSC lideraria, com el
1. Els qui no han anat a votar o han optat pel vot en blanc amb la intenció de fer arribar un missatge de crítica a la classe política han estat completament ignorats. Han pogut comprovar que una participació per sota del 50% no impedia proclames eufòriques dels líders polítics i titulars de diari que
Gràcies a tots els qui heu tingut l’amabilitat d’escriure comentaris al meu bloc. Valoro molt les vostres paraules i espero que continueu trobant interessant allò que escric. Al cap i a la fi, és una humil aportació al debat polític, però no tindria sentit sense vosaltres. Gràcies Francesc, gràcies Badó, gràcies 4 barres, gràcies Pere
Maragall és perfectament capaç de fer-se la foto reivindicativa a Macau i després dir que prefereix la selecció espanyola. És capaç de deixar l’alcaldia de Barcelona a mig mandat i cedir-la a un tal Clos que ningú no ha triat. És capaç de fer fora del govern els consellers d’Esquerra i continuar com si res,
El diari ElPunt en la seva edició digital ha preparat un espai on des de l’1 de juny els lectors poden emetre la seva opinió. M’he pres la molèstia de repassar tots els comentaris i deduir-ne la intenció de vot. No sempre la deducció és clara i en alguns casos he preferit no deduir res,
Jordi Pujol es va tornar a enfilar al Tagamanent i, un cop fet el cim, va dedicar unes paraules a la premsa. Entre altres coses va fer referència a les dreceres polítiques que ho semblen però que en el fons són marrades. No sé ben bé què devia tenir al cap. Vull pensar que no