FLAMA, FLAMARADA, INFLAMAR, ARDOR, CALRADA Jo som el vostre ca que bava,el meu clamor és una saliva amarga. Blai Bonet Som el que sentim. Tenim el que morim. Per què m’envies aquests missatges d’un altre temps?L’ordit i la trama del nostre contacte són fets d’un teixit que neix esfilagarsat.Amic d’amor som.
DINS LA DOLORIDA ESTANÇAÉcrire avec des objects, avec des gestes, avec des visages –voilà un travail qui me convient. Jean Cocteau No podia donar passada a la feta.Volia escriure la cadena d’esdeveniments que convertien A. en una figura tan aventurera com pericolosa.No he tingut coratge. Les empremtes d’A. per la meva còrpora repetien l’absència. La
FAIG UN SCRAPBOOK Cerc el lloc més calcinat de l’idioma, el lloc més fet malbé de la llengua…D. S. Dins l’extrema precarietat de les condicions presents només podria intentar garbellar, amb les òptiques més obsoletes que lletra em dóna, la forma de l’aire fosc dels roquissars on, si cau no cau, moc els conductes tintífers
NED EN ELS MOTS Honor a aquells que, a la vida que tenen,han decidit de guardar-hi Termòpiles.Kavafis Aquesta lletra esmolada, escatada, rebaixada per la gúbia del temps és l’unic lligam que esfilagars.Vaig errívol i soliu per les prades de la tarda calitjosa.Passa una hora, p’entura dues.Mir des del finestral l’heura, sostre de la pèrgola, quasi
LLIÇÓ Ne pas se répéter, aller au plus court, resserrer sans cesse la forme, traquer la complaisance, fuir les recettes éprouvées, miner son propre terrain afin qu’il soit impossible d’y revenir, brûler ses vaisseaux, ne pas cesser d’hurler et de chanter en affrontant le silence. Quel catechisme! M’he passat hores i hores mirant la invasió
LLIÇÓ Ne pas se répéter, aller au plus court, resserrer sans cesse la forme, traquer la complaisance, fuir les recettes éprouvées, miner son propre terrain afin qu’il soit impossible d’y revenir, brûler ses vaisseaux, ne pas cesser d’hurler et de chanter en affrontant le silence. Quel catechisme! M’he passat hores i hores mirant la invasió
MOLTES DE GRÀCIES!!! MOLTES DE GRÀCIES a un bona, bella i llarga teringa d’humans amb noms i llinatges que no puc dir sencera i, especialment, al jurat del Premi Nacional de Literatura, als que m’estimen i m’han estimulat per escriure Els detalls del món, al meu Diario de Mallorca, espai de llibertats de creació de
DESPRÉS L’ESCOMETÉ UNA NOVA MUNIÓ DE DETALLS LA DICCIÓ MUDA No temis. A poc a poc. Els aiguavesos tremolosos per la calitja. No temis. Despeçar. Arrabassar. Desfer. Escorxar. Teixir. Dilapidar. Cap a l’exactesa de l’horabaixa. Com una música. Abandon l’ombra dins la frescor del referit i m’envol. Escriure al damunt de l’abís, en l’interior mateix,
CERCANT LA SIGNIFICANÇA ORIGINÀRIA Jo sóc un home que posa tenacitat i ferro espiritual en la tasca d’aconseguir ser un home sense intimitat. Jo sóc un home sense intimitat. Això significa: si hagués d’escriure un llibre, que fos la descripció i l’expressió de l’ésser humà instal·lat en mi, el títol possiblement seria: ‘La Casa en
BAF FRED A L’EPIDERMIS Qui em dóna un remei contra l’avorriment moral? P. P. Els canvis d’estacions, Ramon Moragues, no et queien gens bé. Feia dies que anaves alís i ara, després d’anar a pegar un capficó el diumenge passat a les pedreres de la Seu, et pensaves que havies agafat una bronquitis. Però t’hi
BIGGER THAN LIFEAinsi Duras décrit-elle Delphine Seyring: «Mais "elle", qui c’est? On a calculé qu’il faudrait des centaines des pages pour décrire rigouresement le pas de l’homme, et dans ses causes musculaires, nerveueses, et dans ses efforts.» «Intent pintar la poètica de la desesperació», digueres aquesta frase, Charles, i m’entraren unes ganes horroroses de riure.
EL MÓN CONSPIRA CONTRA LA CONFIANÇA SI SEULEMENT VOUS ESSAYEZ DE NE PAS ÉNONCER L’INÉNONÇABLE, ALORS RIEN NE SE PERD –MAIS L’INÉNONÇABLE SERA –INÉNONÇABLEMENT– CONTENU DANS CE QUI AURA ÉTÉ ÉNONCÉ. Wittgenstein à Engelman EL SOMNI PERMET A LES COSES QUE NO PODEN SER DITES TORNAR MANIFESTES. (Aquí, tropell tropell, manca la descripció de tot
MY FUNNY VENETIA Un texte, un tableau, sont des signes fragiles, ils peuvent rapidement devenir mensongers, se retrouver enrôlés, malgré eux, dans une croisade qui n’est pas la leur. Il convient de les protéger contre les recouvrements idéologiques de tous ordres. J. F. Bella, esvelta, delicada Venetia. M’has demanat si podies passar uns dies a
JE TE PARLERAI, ARÀLIA, DE NOUS Estimar és una cosa molt important. Però hi ha una cosa, que és profundament més important que estimar, i aquesta cosa és ‘deixar-se estimar’ Venetia m’amolla davant una pesquera verdosa d’oblades: «Enlloc d’expressar les teves impressions, imprimeix les teves expressions.»Qued enlluernat pel timbre adolorit de sa veu que, plena
EL DESIG DE SABER Je pensai à ce que disait Gide sur la nécessité, pour l’écrivain, à un moment de sa vie, d’avoir «un milieu», c’est-à-dire d’ajouter à l’extreme solitude de l’acte d’écrire des points de fidélité, de communication, de solidarité.E. Marty Dessabeït, entotsolat i tiquis-miquis he rebut la telefonada de Venetia des de la