DINS LA DOLORIDA ESTANÇA
Écrire avec des objects, avec des gestes, avec des visages –voilà un travail qui me convient.
Jean Cocteau
No podia donar passada a la feta.
Volia escriure la cadena d’esdeveniments que convertien A. en una figura tan aventurera com pericolosa.
No he tingut coratge.
Les empremtes d’A. per la meva còrpora repetien l’absència.
La pols dins l’aire parlava de destrucció: era l’escuma indestructible de la destrucció.
Deserts sense oasi: aquests són els que conec, ai las!
Hi ha violència dins la calma de Son Asgard
Caminois que no duen enlloc…
Quan entrava dins el paisatge amb essers d’urna que es parlen amb bafarades de fum com quan fa molt de fred he vist la blavor lilosa que apareixia rera un xiprès.
He corregut cap a la glorieta de les glicines.
Sí, m’havien sorprès com sempre. No la pluja de glicines que coronava la cúpula. Les glicines em deixaven fred. Era al meu voltant, en terra.
Sí, al terra, tot un cercle d’agapants em mostrava les flors marines, color de sal i d’ona, sobre d’altes tiges d’un verd tendral.
Puc dir a les clares que aquella bellesa botànica que m’amarava com una font ufana m’ha fet molt de bé.
He oblidat el sofriment i he bressolat l’adolorida hora, inevitable.
Els ulls de Venetia poden ser del mateix pigment lilós blavís dels carnals agapants.
Agapant=flor de l’amor. Ho recordes, A.?
Aquesta idea m’ha ballat pel cap molt de temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
avec des visages
observar és tota una aventura, va afegir Belette a la meva afirmació: observar és lligar caps. Belette no estava ben d’acord amb mi. Assegudes aquella vetllada a la vora del Hudson, Venetia va concloure que la màxima de la saviesa és l’observació i l’encadenament d’idees que en floreix, emperò, sempre fa falta la postil.la d’aquell que ha après abans que tu.
Belette m’ha enviat un correu citant-me unes paraules que Venetia li ha enviat per mail: "la botànica és un món apassionant, passejo tota sola els capvespres prop de la casa dels Llirs, i intento recordar els noms de cada planta i el llenguatge que n’he après: saps que l’agapant és la flor de l’amor? Sento amor a borbolls, Belette, observo les flors i m’hi veig, i t’hi veig, i hi veig també el mestre de tots els noms. És una aventura pensar què passarà quan torni!".