EL MÓN CONSPIRA CONTRA LA CONFIANÇA
SI SEULEMENT VOUS ESSAYEZ DE NE PAS ÉNONCER L’INÉNONÇABLE, ALORS RIEN NE SE PERD –MAIS L’INÉNONÇABLE SERA –INÉNONÇABLEMENT– CONTENU DANS CE QUI AURA ÉTÉ ÉNONCÉ.
Wittgenstein à Engelman
EL SOMNI PERMET A LES COSES QUE NO PODEN SER DITES TORNAR MANIFESTES.
(Aquí, tropell tropell, manca la descripció de tot quant he somiat aquesta matinada: cel taronja, Venetia gata, un assassinat, una tempesta, Son Asgard en flames, una màquina infernal que m’engolia, un remolí de sangoneres, fúries desenfreïdes, la passió sembatida per desitjos bestials, Aràlia, Aràlia, Venetia congria furors, erm de carícies, un cel esvorellat de lluentors argentades, clak!)
Habit dins la síndrome de reducció.
Enyor Venetia.
Pens en Aràlia.
Charles pinta.
Son Asgard ha esdevingut un lloc d’incomunicació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Contra la confiança
Ben fartes d’hamburgueses olioses i patates seques, Venetia ens va dur, a Belette i a mi, a un racó vora el Hudson on ella s’atura sovint, quan pot, a les tardes o als vespres abans d’entrar al Jules on serveix cóctels. Hi circula poca gent, el lloc cau a prop d’una escola i el carrer és ple d’edificis mig morts comprats per una constructora. Aviat hi haurà desallotjaments i hauran de tancar el Jules. Venetia perderà el 50% del salari.
"La família és un oasi de confiança", va dir Venetia assenyalant la noia romanesa que jeia arraulida en un portal del carrer, prop del banc on sèiem. "Però sempre, en les relacions familiars hi ha vincles ocults. La confiança familiar és clerical, jeràquica, inquebrantable. Els recels es mantenen tant en secret que si mai esclaten es destrueixen tots els fonaments."
Aquesta afirmació venia a to del mot unheimlich que va sorgir arrel de la conversa sobre els gitanos romanesos. A Belette l’admira el modus vivendi d’aquesta gent. Gent sense pàtria. Gent lliure que viu al marge. Venetia, però, va remarcar les estructures patriarcals tan inflexibles de la societat gitana. Aquesta mena d’oasi nòmada que els permet viure al ribet del capitalisme, però amb unes condicions d’extrema submissió familiar.