FAIG UN SCRAPBOOK
Cerc el lloc més calcinat de l’idioma, el lloc més fet malbé de la llengua…
D. S.
Dins l’extrema precarietat de les
condicions presents només podria intentar garbellar, amb les òptiques
més obsoletes que lletra em dóna, la forma de l’aire fosc dels
roquissars on, si cau no cau, moc els conductes tintífers amb un
ordinari vertigen.
Venetia m’ha enviat un petit bitllet.
«ARALIA QUASI MATA LECHEVALIER STOP NOTÍCIA DE LAST MINUT STOP RETORNARÉ VENETIA»
Charles diu que no és cap sorpresa. El volcà fa temps que fumejava, tirava cendres i lapilli.
Arreu trob signes inquietants, menudències que no veu ningú, detalls abandonats en els lloc més accessibles, peces excavades pel temps.
Adob sargits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és defugir de certes realitats, encara que les vullguen enfonsar dins d’un pou ceg dels de claustres més teoricament més purs o respectables que ens ofeguen.
L’hom de lletres sols sap parlar de les lletres, sense saber o igorant que abans sempre ha estat l’hom.
Feliç
m’ha arribat la darrera notícia d’Aràlia. No em sorprèn gens i m’alegra força. El seu caràcter despunta com una agulla mal usada que es clava de cop si els dits del costurer no són prou hàbils. Ja era hora. Es veia a venir la malaptesa més kitsch de Jerôme.
Felicito la feta.