LA FRAGILITAT DURA…des trouvailles lumineuses que me dit immédiatement le nom de Rochester avec ses tonalités de désespoir et de légèreté, son indifférence souveraine, ses arrogances et ses lâchetés, son goût de la dispersion et de l’oubli, sa fascination pour les corps, son amour du plaisir, son intelligence du réel, sa certitude du no-sens profond
DRAMATÚRGIES DEL QUOTIDIÀ Il ya de silhouettes qui sont et des silhouettes qui ont été. J. F. La bestia Francina et mirava des del fons dels seus ulls blaus de vuitanta anys, Maria, Maria que li acabaves de contar a la sàvia bestia Francina que Miles havia partit cap a Londres sense deixar-te ni un
EL CORDÓ UMBILICALMaria hablaba de las cosas que se referían a mi hermano, que había muerto hacía ya mucho tiempo, como si formaran parte de la vida cotidiana. B. Y. Sorties de son Sol, les terres del senyor Príam Desoleller de Sensenat, el pare d’Orhèria, la teva segona esposa, i tu, Orlan de Desorfila, et
ET DEC EL POC QUE SÉ DE MI «Mas guárdate del vanidoso orgullocontempla en el espejo tu rostro de bufón.» Herbert Una sonoritat de clavecí, seca, guspirejant com l’inici d’una foguera dins la nit plujosa.He cercat el verb "escarritxar". El sentit és allò que visc moltes de nits: "cruixir les dents en fregar les de
DUES SILUETES VAPORITZADES D’AIGUA DE MAR Tot aquest devessall de maragdes fuses,aquests parracs de diamant,aquest naufragi de naufragis,són eterns com el llim del mal. Hilari de Cara Acaron els teus escrits, Aràlia, com si fos el darrer gest que faré.Et tapen vels de paraules que sent com si fos la primera vegada:«Dins l’hospital escolt cridar
BROSTA QUE NI COMENÇA NI ACABA Tranforma-se o amador na coisa amada. Camoes(Imatge de P. D.) Era una coincidència inversemblant d’aquelles que poden ser vera. Les teves cartes antigues em contestaven preguntes d’ara mateix. Maurava el fang de les paraules i les omplia de ditades, hi deixava la forma i el tacte perquè diguessin de
HI HA ENCARA MOLT DE TRÉVOL QUE TREURE PalimpsestNo entens la llengua en què està escritel text mig esborrat que va aparèixeren certes ruïnes del segle passat,però el dibuix de les lletres, síte’l mires fixament, et fapensar –i la imatge se’t tornaobsessiva, per molt que provisd’anar fregant-te els ulls– en tot de gentque corre i
TANTES BESADES MAI… ¿Y nuestro país? Usted lo ha conocido y sufrido como pocos, todo para fruto de escamoteos, de sustituciones. Si los profetas le llamaban a Babilonia la gran prostituta ¿cómo no llamarle a nuestra querida isla la gran mentira? Se corrompe la palabra; por un proceso de la humedad filtrándose, se corrompen las
EN EL 75 ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA I DE LA REPÚBLICA CATALANA Mil i un actes de memòria viva arreu dels Països Catalans i d’Espanya. A Palma, a les 12.30 h. a la plaça de Cort davant l’Ajuntament, (Vergonya Batlessa C. C., vergonya! per no deixar posar el cadafal de l’acte
ELS OBLITS INCRUSTATS A LES PARAULES A través del tiempo he aprendido a mirarla como algo que està i no està y que se nos presenta como una lejanía. Ud ha sabido cultivarla y habitar esa lejanía que le da algo estelar y como de llegada en los momentos más difíciles.José Lezama Lima (Imatge de
(I) LA DESOLACIÓ NO ÉS EL MEU PAISATGE Un écrivain ne peut jamais être sur que les opinions de ses personnages ne lui seront attribuées personellement. S. B. He vist l’abre: mig perera mig. M’he aturat al segon mig una bona estona. No veia ni les columnes, ni l’ordi, ni la taca de margarides grogues,
AH! ENCARA HI HA LLUM A LA CONSOLA O REREVERA «…sapias (…) et spatio breuispem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuidaaetas: carpe diem, quam minimum credula postero.» «…tingues enteniment (…) i, com que la vida és breu,no faces plans a llarg termini. Mentre estem parlant, haurà fugit, envejosa,l’edat: gaudeix, [doncs], del moment sense confiar gens
BAFARADA DE POLS DE LAVA La jouissance, comme l’amour, ne se rencontre que par fragment. J-P. E. El paisatge us fa comprendre la literatura, perquè la literatura és la memòria del paisatge en el temps.J. P. Aràlia, no puc captar la teva freqüència justa. Per oblidar el teu affaire (flirt, liaison, encontre, com s’ha de
EL TAXIDERMISTA DE PENSAMENTS Per què em donava la sensació que feia plans tot el temps i que coneixia aquesta manera de viure que consisteix en seguir sempre cap endavant sense aturar-se mai?B. Y. El vestíbul del Mediteráneo era immens emperò semblava desert.Aràlia, no arribaves. El llums del menjador: palmeres de vidre resplendents.Tu no m’ho
EIVISSA MON AMOR! Treballam en la foscor; fem el que podem; dona’m el que tenim. El nostre dubte és la nostra passió i la nostra passió és la nostra tasca. L’altre és la follia de l’art.Henry James Hamat Xavier, això és una carta per descriure’t l’indescriptible. Encara em fa mal el pit de l’emoció de