PENSES QUE JA ENGANYES MOLT POC? (III)
TANTES BESADES MAI…
¿Y nuestro país? Usted lo ha conocido y sufrido como pocos, todo para fruto de escamoteos, de sustituciones. Si los profetas le llamaban a Babilonia la gran prostituta ¿cómo no llamarle a nuestra querida isla la gran mentira? Se corrompe la palabra; por un proceso de la humedad filtrándose, se corrompen las palabras apenas salten de la voz al espacio entrabierto.
José Lezama Lima
(Imatges Penelope Dullaghan)
Innocència i experiència plegades: tu.
Generositat i decòrum confegits: tu.
L’art de ser fidel i l’art de ser inconstant: tu.
Le mariage du ciel et de l’enfer: tu.
Calabruix i rosada: tu.
Erosió i generació: tu.
Sacrifici i designi: tu
Guspira i marbre: tu
Fita i entorn: tu.
El lloc únic: tu.
Aràlia!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gent mossona i primària que veus cada dia presumeix del que té, siguin amics o siguin propietats. Ni que sigui terra a l’Havana. Valoren que les pastisseries facin els pastissos més grossos, no més fins. Tenen quartons i tenen quarterades. Però a l’únic ‘amic excel·lent’ que deia en Josep Pla que bastava tenir, són capaços d’atupar-lo i de fer-li rapinyades concretes amb les ungles, si tenen unes altres visistes que troben més convenients. És bo de veure que no són senyors (només que sigui de tant que en parlen): els senyors són els que et fan sentir bé a tu, important a tu, i no els que bravegen de la importància que tenen ells. Per un ball d’un vespre són capaços de posar-se totes les joies del joier com si haguessin de ballar Les Àguiles. Els manca l’harmonia (deia l’Eremita) que el meu lloc d’origen m’ha sabut mostrar i m’ha permès incorporar als meus cabals. El temps posa tothom al seu lloc, i el meu lloc és bonic, alegre i ben sec i tramuntanat. Llegeix El meu país de Josep Pla i sabràs el bé que fa la tramuntana, i potser em comprendràs. I amb la mateixa, el mal que fa el llebeig que tu has de respirar.