Plagueta de Bord

EL CORDÓ UMBILICAL

Maria hablaba de las cosas que se referían a mi hermano, que había muerto hacía ya mucho tiempo, como si formaran parte de la vida cotidiana.

B. Y.

Sorties de son Sol, les terres del senyor Príam Desoleller de Sensenat, el pare d’Orhèria, la teva segona esposa, i tu, Orlan de Desorfila, et feies de xofer del mercedes per anar cap a l’aeroport de Palma, on arribava el teu fill, mig anglès, Cadmi.


Quan entrares a l’autopista, carrera quotidiana per raons de feina, si exceptues els servicis de l’heliport de ca teva, vil·la Racine, de la urbanització son Ros, en una de les darreres possessions dels encontorns de Palma, feres una maniobra forçada perquè no havies posat l’intermitent i la imatge de Trilby, rossa, jean shrimptonesca, filla de miners i mare de Cadmi, t’apareixia com un miratge térbol. Cadmi va ser dels primers passatgers que sortiren. Pensares, com sempre, el primer, llàstima que ara es dediqui a la informàtica de l’art, hauria estat millor a l’inrevés. Però en aquest instant no tenies present el teu imperi econòmic sinó la felicitat d’aquell jove alt, amb un somriure de confiança, elegant i amb uns ulls grisos que havien enamorat la seva cosina mallorquina, Arícia.



I al mateix temps, sense saber d’on, et vingué la veu d’Orhèria quan avui preníeu el cafè a la sala del Cel amb el mar al fons. Ella, forta i serena sempre, filla de la nissaga solar de Pasifae, hermètica i reconcentrada, havia tingut un entorn de cap, remeiat per la seva inseparable dida, Enona, i quan va revenir digué: «Fins el respir fatiga.» Aquell “fins el respir fatiga” i l’abraçada d’una violència tendral de Cadmi i aquella calor humida es trunyellaren entre guiris que ocupaven l’aeroport. En època de Pasqua, de gran mobilitat i mortalitat. “Quin temps fa que no has vist Orhèria?” Cadmi ha dit “deu anys i dos mesos”. Els deu anys que sota la influència d’Orhèria havies decidit que només passaríeu plegats èpoques curtes. Anàveu de viatge i Orhèria no venia mai. “Tenies quinze anys la darrera vegada que vingueres! Com fuig el temps!” I encara que semblàs una frase tòpica ho deies, Orlan, perquè et temies de veres que no tenies una clara gestió de la teva vida. Veies conduir Cadmi i sabies l’alegria que tindria quan l’esportiu que somniava, un bmv argentat, el sorprengués a la placeta del casal. La tempesta per damunt la carena tramuntananesca amb trons, llamps i tots els espants. Orlan i Cadmi veien i escoltaven els meteors i, per un fat, es dirigien cap a les seves il·luminacions.



En arribar a son Sol tot esdevingué ràpid, trepidant, acceleradíssim. Orhèria va veure Cadmi i va saber amb passió i horror còsmics que aquell home ocuparia el lloc de l’amor la resta de la seva vida. Aquí l’auca pot tenir un nombre variable d’il·lustracions. Si vols un tempus lentum cal fer molts d’encontres entre Orhèria i Cadmi: anades a Palma (Cadmi cocaïner), passejades amb iot (Cadmi pescador), sopars amb amics (Cadmi mundà), converses a la biblioteca (Cadmi cibercreador). I relatar les veus del desig orherià, un altre fat, que s’expressen passant pena per l’objecte aimat que li fuig sempre seguit d’entre les mans de la passió.



Sessions de massatge per a Orhèria. Sessions d’injeccions per a Orhèria. Sessions d’immobilitat –amb migranyes terribles– dins el llit per a Orhèria malalta d’amor per Cadmi. Si vols un dragon-khan després de l’encontre ja es pot passar a la passió d’Orhèria, la indiferència de Cadmi, la ceguesa d’Orlan. I de cop en sec la mort: Orhèria per pastilles que Enone, sense saber-ho, l’ajuda a prendre. Cadmi per un revolt a l’autopista en un punt negre on s’han estavellat d’altres conductors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!