AH! ENCARA HI HA LLUM A LA CONSOLA O REREVERA
«...sapias (…) et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.»
«…tingues enteniment (…) i, com que la vida és breu,
no faces plans a llarg termini. Mentre estem parlant, haurà fugit, envejosa,
l’edat: gaudeix, [doncs], del moment sense confiar gens ni mica en el futur.»
Horaci, Odes I, 11, vv 6-8
Aràlia, la plana escrita ha de reverberar.
Tancat dins el meu gabinet sé que estic viatjant tot el temps.
Necessit aquest centre de confiança, de repòs, de quietud, aquesta apertura íntima.
Escric una sèrie de racons teus, Aràlia, abans que els oblidi. He titulat aquests fragments amb una expressió còmplice:
EL VEL DE MARBRE.
El sentit de l’imprevist i de la força vital, el caprici, la sorpresa, l’exaltació de les carícies, l’ascetisme i l’excitació…
Multiplic, Aràlia, amb un esforç constant i tens les teves perspectives.
ARÀLIA: UNE VIBRATION NACRÉE
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hahahahahahaha
sóc el primer en enviar un missatge!!!
hahahahahahaha què bo!!!
mira, estic ben content, he estat el més "rápido del oeste" com a les pel·lícules de cowboys i indis que li agradaven tant al meu pare, ara però ja no mira pelis, diu que per a ell ha perdut la màgia, i ha trobat precisament aquesta màgia, aquest encantament en el seu petit hort, "sa caseta" li deim, ell és feliç sembrant i recollint els fruits que amb esforç i passió cuida. Ben mirat, jo sóc com el meu pare o el meu pare és com jo, tots dos prenim cura de coses que després creixen i donen un fruit saborós, ell fruites i verdures, jo paraules i passions escrites, com en Biel, com tu, Biel…
li estàs traient molt de suc a n’Aràlia, més fonda que una tomàtiga, més saborosa que un pessic de codony, record que quan vaig partir a Sheffield vares començar a usar-la com a recurs, i encara te dura, és una font inesgotable de literatura, almenys tu ho aprofites així, tu fas que sigui així i això està molt bé, està molt bé… m’encanta… però CARNATGE HALL, ja t’ho he dit, m’està fent esperar de mala manera, dents llargues!!!, alerta que no me posi a escriure i acabi abans de tu! hahahaha, és broma, CARNATGE HALL només la pots escriure tu, només tu…
res, demà me’n vaig a Sheffield, ben prestet, esper que passis molt bones pascos i que tots els internautes i internautines que mos llegeixin disfrutin d’aquests dies, d’aquesta bondat, i alerta amb els tios i ties vestits de ku klux khlan (léase esperits i penitents de setmana santa, quina por que me fan!!! ja de petitó…)
abaix el fanatisme!!!
literatura!!!
salut!!!
Jaume P.
Que és el temps, quand hi ha segons eterns i eternitats efimeres?.