BAFARADA DE POLS DE LAVA
La jouissance, comme l’amour, ne se rencontre que par fragment.
J-P. E.
El paisatge us fa comprendre la literatura, perquè la literatura és la memòria del paisatge en el temps.
J. P.
Aràlia, no puc captar la teva freqüència justa. Per oblidar el teu affaire (flirt, liaison, encontre, com s’ha de dir?) amb Lechevalier he sortit del meu forat on em consumesc dins les petites voluptuositats de la lectura i del sexe solitari.
Atur sobre imatges:
La claror era viva, bategant, sideral. Com podria donar-te un reflex de la transparència dels arbres de l’amor, tots liles, (amb unes bajoques negres que encara resten de l’any passat) sobre un fons de lladoners en ebullició verdosa?
Les espasetes liles de vell nou, de bell nou, bellnouades.
Els colors coagulats d’un incendi fet fum de núvol –cru i destructor dins l’horitzó net– vora el castell d’Alior.
El xoc del lilàs carregat de flors en efervescència i tu, Aràlia, amb un capell d’ala ampla i tota vestida de blanc cru dibuixant aquells raïms de flors en inflorescència: essència de record.
Tu i Lechevalier presents com amants clàssics. Punyides al cap, als polsos. I el descobriment dels amants que «le bonheur n’est pas toujours divertissant.»
Ho recicl tot.
Ja t’ho vaig confessar, Aràlia, i aquesta darrera aventura ocupa molt de temps en els meus deliris.
Devor amb la mirada una mata de caps blaus, aquestes floretineues que podrien ser les estrelles refulgents d’aquell vel Fortuny brodat de constel·lacions que et vaig regalar a Venècia.
Dic fort:Per què l’amor no existeix enlloc on tu no hi ets?
Abelles i papallones entre els fems i les cendres…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bestioles alades…
Una crítica ferotge a la manipulació del poder i el periodisme a les illes
http://bloc.balearweb.net/616
pren llum Biel
Per a tots aquells internautes i aquelles internautines que tenien el thriller de damunt de no saber si en Jaume P. finalment localitzava Biel Mesquida A. vos diré que sí, que finalment hem xerrat (i es mestre segueix tan simpaticot i bona persona com sempre)
Ai!!!! Biel no hi he pensat, te volia dir que això que a la valenciana li he de regalar dos llibres, un és MONSTRES de josep lluís aguiló i s’altre és, saps quin?, ELS DETALLS DEL MÓN, teu of course, li volia regalar l’assombRós T’ESTIM A TU però no l’he trobat enlloc, el títol és genial, hehehe, i les històries millor encara (ja saps la meva admiració envers el relat de Medea, amb el qual vaig fer aquell treball tan "il·luminador" en paraules teves…) idò això, segur que el teu llibre li agrada molt, segur però, ja t’aniré informant…
És una pena que no poguem quedar per aquestes pasques per fer un cafetó o un te o un rock o un twist degut a impossibilitats tècniques i amatòries més que vistes (o sigui, m’espera una setmaneta tipo EL ÚLTIMO TANGO EN SHEFFIELD, hahaha) però tot i això he estat contentíssim de xerrar amb tu. Molt content però…
Sort amb ARÀLIA (ets un cabron! al final m´has enganxat a mi també!)
i amb el festival de poesia de la mediterrània
i felicitat en tots els teus projectes
des de Sheffield escriuré algun dia
una besada a ambdues galtes
J.
ps: estic orgullós d’haver escrit abans que toxinea i volges o vogel i com collons se digui,,, ara que ells són els fans number 1 què puc fer jo? anar a la meva i disfrutar com un camell…
ale, salut i bones pascos!
Avui m´he intoxicat dels carrers de Palma, he circulat com un crack per la vida
he rebut il·luminacions pederàstiques sobre Mallorca: els guiris i els immigrants embarassen l’illa de noves pedres, noves cultures, noves pells i noves perspectives. Hi ha un sentit? Se pot entendre positivament,
i a la ment m´ha vengut un miratge: un alemany poderós en la seva mansió a vora de mar, en un turó sobre l’aigua, guaitant la força i la bellesa de l’illa… convida a un director de cinema mallorquí, a un escriptor i poeta mallorquí, a un pintor mallorquí, a un escultor mallorquí, a un arquitecte mallorquí i a un empresari mallorquí i a les seves respectives parelles a passar una setmana. La novel·la es diu BALEÀRIDES, m’ha vengut al cap com una novel·la de Moravia
detall!!! el director de cinema, anomenat J. o Jonàs o Jofre o alguna cosa que comença en J., s’entretén llegint EL DESPRECIO de moravia, LE MEPRIS de godard (que adapta el llibre) és la seva peli preferida
cada dia mengen plats exquisits, flors dámetllers, pollastres no malalts per les febres licantròpiques d’un desig cerimonial, i J. follant-se la dona de l’alemany, una top model noruega…
la inspiració arriba a totes bandes… com els pollastres morts en les tenebres sempiternes…
salut i bauxa!!!!
vale!
llibres d’una vida nova (nuova vita!)
– AMULETO de roberto bolaño (on s’explica l’origen del títol 2666)
– TRES de roberto bolaño (llibre de poesia publicat en EL ACANTILADO)
– MEMORIAS DE UN DISCÍPULO DE JOYCE de roberto bolaño també (a ver a ver)
– LOS DETECTIVES SALVAJES de roberto bolaño (OBRA MESTRA! un llibre important!)
– EL TEDIO de Moravia (hi ha una oferta al corte inglés de palma amb molts de llibres de moravia, a jaume III el trobareu embalsamat amb paraules)
– DEU POMETES TÉ EL POMER (tusquets ha tornat a treure aquest clàssic de la literatura eròtica i de la literatura catalana, l’he trobat amagat darrere una mar de semen i de sang)
he deixat a l’estanteria (tot i que els volia agafar)
MÚSICA PER CAMALEONS de truman capote i traduït per quim monzó
VERDES VALLES, COLINAS ROJAS VOLUM III LAS CENIZAS DEL HIERRO de ramiro pinilla, la tercera i definitiva part en la seva saga sobre el país basc…
BOGERIES DE BROOKLYN o BROOKLYN FOLLIES de paul auster (sense paraules, simplement auster…)
a llegir s´ha dit!!!
per Sant Jordi més!!!
" ELOY AZORÍN: Música para Camaleones… ¿Cómo sabías que lo quería?
CECILIA ROTH: Porque sé que te gusta Capote…"
(Todo sobre mi madre, Pedro Almodóvar)
Cada vegada que penso en Capote recordo aquesta escena tan bella, tan preciosa, tan agradable i tendra abans de la desgràcia, o com Cecilia va a Barcelona per recuperar la vida, l’alegria i l’esperança, Tajabone és la cançó que escolta.
Droga per als mil sentits…
emoció
cultura
PASSIÓ
Patty
l’altre dia vaig tornar a veure aquesta peli d’Almodóvar,
m’encanta!
la trob genial, és le millor guió que ha fet mai…
UN DETALL: el moment en què Enrique Goded se posa a dormir despullat amb la carta d’Ignacio Rodríguez en tornar de Galícia, la càmara baixa en un travelling des de la paret fins al llit, el DETALL és que l’estanteria d’Enrique Goded està plena de siurells,
SIURELLS MALLORQUINS!!!!! simplement genial… una passada, sempre Almodóvar!!!
heu d’anar a veure VOLVER!!!!!!!!!!!!!!! ÉS LA HOSTIA
aquest matí no m’he pres els medicaments
he badat la boca
he tret la llengua
on la infermera hi ha dipositat tres càpsules alhora
he fet un glop d’aigua resseca d’aixeta
he vist la porta tancant el cul gros de la bata blanca que marxava
he fet punteria
una, poca força
dues, al sostre
tres
he trencat la bombeta
diuen que va la vençuda