EM FA FELIÇ TOT EL QUE FAS Le talent est une question de quantité. Le talent, ce n’est pas d’écrire une page: c’est d’en écrire 300. I n’est pas de roman qu’une intelligence ordinaire ne puisse concevoir, pas de phrase si belle qu’elle soit qu’un débutant ne puisse construire. Reste la plume à soulever, l’action
PALP EL RITMEJe serai vaincu, me dites vous? — Je le crains parfois: et c’est bien cela qui me donne envie de lutter!Saint -John Perse, lettre à Jacques Rivière, 19 de desembre de 1909 En qualsevol moment pot passar. No plou. Tenc l’esperit amarat de fred.El cor em fa mal, damunt el cor. No crid
PUERI Je suis un appareil photo avec son diaphragme ouvert, totalement passif, enregistrant, pas réfléchissant.Christopher Isherwood «No en vull fer pus, Aràlia, no en vull fer pus. T’ho dic amb tota l’ànima dins aquesta ciutat ben estrangera, on em sent tan i tan perdut, encara que milions de llibre m’enrevoltin. Tenc fred en aquest hotel
IMATGES MÒBILS: PURA NOTA AMB RESQUITLLADES Els mots trien el poemaper dir-se, per habitar.(T’hi reconeixesen aquest llenguatge,pur record d’un dir mai dit?) ANTONI CLAPÉS Cercava un redol de cèl·lules epidèrmiques del teu cos on no hi hagués una empremta meva, Aràlia, i no el trobava.És com aquesta llum de neu als cims de la serra
LA FORÇA PÈLVICA DE LES DONES Quand les mauvaises langues te piquent,Dis-toi, pout te consoler:«Ce n’est pas aux mauvais fruitsQue les guêpes viennent grignoter»Bürger Daniel pensa que caminar per la ciutat és una forma d’acaronar-la. Baixa per la Rambla de Palma un d’aquests horabaixes gelats de febrer amb una claror malalta que cau en picat
SIMULTANEÏTAT: TRANSPORT CORAL Dès l’enfance admis au noir mystèreBaudelaire Gust, mare dels jocs llatins i de les voluptats gregues, Drecera de cap de cantons, arsenal de solatges verbals, Soliu dins la caliptra encenc alimares amb mots gastats, Assaig fues de l’infinit que em persegueix sense remei, Componc melodies que no diuen res, que alenen lentituds,
EL LLENÇOL ESQUINÇAT Oú est la terre?La terre est dans un mot.Mais même au fond du mot de la terre, au sédiment le plus infime du souffle soustrait à l’air, il n’y a pas de terre.P. Q. Som dins el terrer. I també dins un terror no acceptat. (El més pròxim a la terra és
EL LLOC MÉS FOSC de toute façon qu’est-ce que ça peut faire cette colline ou celle-là là-bas de toute façon les choses ne sont jamais passées comme on l’imagine ou si tu préfères on n’imagine jamais les choses comme elles passent en réalité et même si tu y assistes tu ne peux jamais les voir
SILUETES Elle était une femme que n’ayant pas renoncé à leur virilité psychique, gardait une organisation phallique de leurs zones érogènes.M. B. Silueta de Maria Carla damunt els penya-segats SobiransSilueta del Recordador d’Aràlia damunt els penya-segats SobiransLa tempesta és prodigiosaCadenes de muntanyes d’escuma arriben d’enfora i s’estavellen amb estrèpit creant boscs blancs de gotes diamantines
CELISTRE DE DIAMANTS Les terreurs ne ressemblent pas aux bêtes qui les provoquent. Les affects n’ont pas traits des ouragans dont la menace les effraie. Les blessures ne ressemblent pas aux armes. Les tristesses ne ressemblent pas aux mots.Pascal Quignard Dèlia, acabes de sortir de vuit hores de feina tan dura com les frases que
TINTA DE FRENESIA Love has pitched his mansion in the place of excrement.W. B. Y. Silenci de meteors blancs entremig de la velocitat dels neurotransmissors,Quasi podria ripuntar cadascun dels pétals, escatar l’ametllerar fins als brots,Decidir que Maria Carla port ser escorxada de viu en viu i salar-la,Són idees fetes d’amor sobtat i sull, invitacions al
HABITAM UNA ÈPOCA DAMOCLEANA EN QUÈ TOTES LES ESPASES PENGEN SOBRE TOTS ELS CAPS Chez les enfants et chez beacoup d’adultes, l’attention vive produit une protrusion des lèvres, une espèce de moue.P. Q.Era un fester aquella boira de pètals de flor d’ameller que el netejaparabrisa del petit mercedes no podia treure i formaven una vertadera
CAMINA CAMINARÀS SEMPRE PER AVALL I PER AVALL COLOMBRARÀS GLACIACIONS CÀLIDES I PERFUMADES QUE CONVIDEN A LA MEDITACIÓ HIVERNENCA (Maria Carla parlarà de la performance de Vanessa Beecroft, de la inauguració de la nova boutique de Vuitton als Camps Elisis, de Corto i Rosanne Lowit a la festa de Givenchy, de l’excursió a Londres amb
RECÓRRER LA IMMOBILITAT VERTIGINOSA DEL DESIG(He pensat que aquest títol li pot anar bé al políptic cinquè. Té prou dosis de sarcasme i paraules que fan fues) (Crec que aquest exordi és precís) «L’après-midi du 11 de novembre 1904, Valery dit a Léautaud que "certains écrivains comme Huysmans, comme Schwob, semblent se sentir isolés, perdus,
NO EREN OMBRES MORTES L’amoureux ne cesse en effet de courir dans sa tête, d¡entreprendre de nouvelles démarches et d’intriguer contre lui-même.R. B. No parlaré de la llibertat d’expressió que permet (que hem conquerit) Europa ( i aquí després de quaranta anys de dictadura feixista nacionalcatolicista) i que estim amb frenesia i que forma part