27 de febrer de 2006
Sense categoria
5 comentaris

FAIG CAMÍ CAP A LA PARAULA (IV)

PALP EL RITME

Je serai vaincu, me dites vous? — Je le crains parfois: et c’est bien cela qui me donne envie de lutter!

Saint -John Perse, lettre à Jacques Rivière, 19 de desembre de 1909

En qualsevol moment pot passar.

No plou. Tenc l’esperit amarat de fred.
El cor em fa mal, damunt el cor. No crid el metge.

Em fa feliç ser inútil.

Estudii la extraordinària meditació dels gramàtics indis sobre la força vibratòria de la paraula.

A., on no ets?

  1. De la teva temàtica cardamentera i de la buidor que sotscava. Avui sant tornem-hi al DM, com cada dimarts del món. Els abismes de la zoologia poden esser insondables, però no hi ha cap avenc que es faci cèlebre sense una bona patacada. Què seria dels amants de Verona sense la mort? Igualment, Antígona hauria acabat obesa al gineceu de Tebes, atipant-se de dàtils i de greixosos ànecs del Nil a les hecatombes al costat d’Ismène, si no hagués tingut l’impuls redemptor de marcar distàncies amb aquella móia, i encara arrossegant el seu jove marit amb ella enfora de l’estropeig de la líbido, de creuer tots dos junts amb el cabotatge de Caront.  

  2. som enlloc, dic

    amb en Bruno ens hem passat el dia submergits
    trèiem el cap de tant en tant per agafar aire
    i cada vegada assolíem més
    profunditat
    cada vegada necessitàvem menys
    aire de la superfície

    hem sortit, finalment, amb les pells com dos nadons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!