17 de febrer de 2006
Sense categoria
1 comentari

MARIA CARLA PARLA ( i VIII)


SILUETES

Elle était une femme que n’ayant pas renoncé à leur virilité psychique, gardait une organisation phallique de leurs zones érogènes.
M. B.

Silueta de Maria Carla damunt els penya-segats Sobirans

Silueta del Recordador d’Aràlia damunt els penya-segats Sobirans

La tempesta és prodigiosa

Cadenes de muntanyes d’escuma arriben d’enfora i s’estavellen amb estrèpit creant boscs blancs de gotes diamantines que voleien uns moments sobre els roquissars vermellosos i cauen com una pluja inclement i dolcíssima

És hora foscant: sol negre

Les siluetes d’ella i ell es persegueixen dins els laberints de l’aigua salada

Hi ha bregues

Hi ha cossos nuats

Hi ha música grossa

Hi ha corregudes

Hi ha combats

Hi ha paus sobtades curtes

Hi ha invitacions al desconsol

Hi ha suplicis

Hi ha cantàrides fondes

Hi ha els alens que es toquen

Hi ha la teringa dels oblits

Hi ha el món davall la carn

Hi ha els nuus de bell nou nuus de sexes dilatats i turgents

Hi ha crucifixions de llengües travades resquitllant-se

Hi ha temps entre les ones dins les ones dels dits

Tot això és cosa de temps…

FI de Maria Carla parla

Ce qui precède est ce qui suitClaude Royet-Journoud

  1. hi ha una vall entre dues siluetes

    la solidificació o sublimació

    hi ha una emulsió petita després d’inhalar
    i abans d’exhalar

    hiespaiha

    ·          ·

    ·          ·

    hi ha castàlies fondes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!