Plagueta de Bord

LA FORÇA PÈLVICA DE LES DONES

Quand les mauvaises langues te piquent,
Dis-toi, pout te consoler:
«Ce n’est pas aux mauvais fruits
Que les guêpes viennent grignoter»

Bürger

Daniel pensa que caminar per la ciutat és una forma d’acaronar-la. Baixa per la Rambla de Palma un d’aquests horabaixes gelats de febrer amb una claror malalta que cau en picat damunt els llocs de venda de flors. A Tiana li agradaven les flors i els ramells i aquella pistola, un colt petit amb mànec de nacre. Un home de quaranta-cinc anys abandonat per una al·lota de trenta després d’un any de viure plegats és una història ben vulgar, et repeteixes Daniel com un autòmata mentre contemples els rams I les corones. Tiana hauria arribat de la feina amb tot de branques atapeïdes de flor d’ameller. I les hauria col·locat dins els gran cilindres de vidre que enrevoltaven el futó. Havia fet un curs d’ikebana i de composició floral. Daniel, puges les escales cap a la plaça Major a poc a poc. Tiana t’hauria esperat dins el llit amb aquella llenceria transparent de seda d’un gris-rosa pàl·lid. I la pistoleta davall el coixí. T’asseus a la terrassa deserta i demanes un drai martini. Ella et va despullar amb lentitud. Va ser una de les primeres vegades. Aquell record fort t’excita. Tens por que el camarer et vegi l’enravenada i creues les cames. Beus aquell combinat amb dos glops. Et mories de ganes de penetrar aquella carn elèctrica. Ho intentaves. Aquí fou quan Tiana et demanà que la masturbassis amb el canó de la pistola abans de penetrar-la. Estava totalment obsessionada. Li passares el canó pel ventre i l’acaronares una estona. Ella dirigia l’arma cap al xap amb decisió. Tiana l’absorbia com un xuclador i alenava espès. Tu volies ocupar el lloc de l’arma. Xisclava. Tu retiraves cop en sec el colt i et posaven en el seu lloc. Era un final de faules vencedores. Al principi aquesta cerimònia era de tant en tant i després va esdevenir un costum. No podies passar de la pistola per barrinar amb Tiana. El canó li entrava de cada cop més endins. I tu el treies cada vegada en un moment diferent, la sorprenies. I acabàveu entre grans crits de joia com dos bojos. Has mirat una adolescent i t’ha recordat Antònia Maria, un dels teus primers amors. Has pagat i has seguit aquella llarga cabellera rossa, els blue-jeans que marquen els moviments del culí, la cintura de gerricó que el vaivé del bodi mostra. Ha anat cap a la plaça d’en Coll i s’ha aficat pel carrer Zavellà. Després ha pres cap a la plaça de sant Francesc. Quan te n’has temut eres al carrer de sant Alonso. Ha entrat en un casal amb un pati amb una quèntia gegantina I ha pujat a la planta noble. Has recordat que en aquella casa hi habitava un metge amic de batxiller. La casualitat t’ha semblat un bon senyal. Has esperat un quart d’hora i has pujat Has tocat la campaneta. T’ha obert l’al·lota que havies seguit i li has dit el nom del teu amic. T’ha fet passar a la biblioteca i ha partit. Ha passat una bona estona i no venia ningú. Daniel estaves desconcertat i has començat a cridar. No contestava ningú. Aquella casa era enorme, fosca, laberíntica. Al final d’un passadís fosc senties un xip-xap d’aigua i unes rialles. Daniel, has avançat de puntetes cap a la llum d’una porta entreoberta. Els has vist com una aparició en el mirall entelat. Era aquella al·lota rossa i dos joves, nuus, dins la banyera antiga i immensa. Has quedat immòbil, petrificat, com una estàtua de sal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!