RECÓRRER LA IMMOBILITAT VERTIGINOSA DEL DESIG
(He pensat que aquest títol li pot anar bé al políptic cinquè. Té prou dosis de sarcasme i paraules que fan fues)
(Crec que aquest exordi és precís) «L’après-midi du 11 de novembre 1904, Valery dit a Léautaud que "certains écrivains comme Huysmans, comme Schwob, semblent se sentir isolés, perdus, parlant presque un autre langage, au milieux de cette époque oú la préoccupation du goût n’existe plus, cette époque pleine des journeaux, de hâte, d’ignorance.»
(Puc fer un esquema, o una llista, dels temes que he de musicar)
1- Van en el petit mercedes, el Recordador d’Aràlia i Maria Carla, des del mirador de Valdemar cap a la plana Volandera. Descripció de la carretera a 400 metres sobre el nivell del mar: les oliveres són substituïdes a poc a poc pels alzinars. El cel és més negre quan més s’acosten al Cavall Surtà: una formació rocosa fàl·lica a la qual han fet un xap perquè hi passin els cotxes per enmig.
2- El Recordador d’Aràlia –narrador en primera persona– conta a Maria Carla com era el París de 1978 a 1982 quan tenien un pied à terre a prop de Le Palace, un teatre-disco amb un ambinet glam i partouzarde, pioner dels nous temps. Aràlia va ser una de les sacerdotesses d’aquelles nits de culte. Tothom furiosament looké. Carnavalitzada atmosfera. Ambient de drague. Barthes s’hi passejava com l’escriptor que lliga mitologies o xapers. Un gigantisme decoratiu i humà de llegenda. Li recomana llegir el text de R. B.
3- Maria Carla està fascinada pel relat del Recordador d’Aràlia i pel paisatge perillós i excitant: bellíssim. Li parla de les ombres que creen les clarors des de la pintura italiana dels sis-cents als maquillatges de Givenchy. Li conta el terrible accident de cotxe que va tenir als dotze anys en què va estar a punt de morir. Va passar un mes en coma i mig any a l’hospital. Allà va descobrir un immens territori humà que la va ajudar a sortir de l’abisme.
4- Visió del Cavall Surtà descrit pel Recordador d’Aràlia. Llenguatge hard-core amb molta d’ironia de juguesca.
5- Entrada a la plana Volandera enmig d’una tramontanada que s’ha disparat cop en sec.
6- Milions de papallones blanques. Milions de flocs de neu en cambra ràpida. Milions de volves de confetti gegantí en un moviment brownià de trebolí. Milions de làsers càlcics en cos de dansa. Les quarterades i quarterades d’ametllerar que han aparegut rera garrovers immensos, que feien de mur, són com a rams eixint del call vermell sacsejats per caps de fibló que fan revolar els pétals d’un esclat de flors i flors i flors en uns núvols fràgils i densos com els dels estornells que es mouen segons les capricioses direccions de la ventada.
7- S’han aturat. Han baixat del cotxe. Bateguen com en un estat de levitació. Maria Carla li agafa la mà al Recordador d’Aràlia i només diu: «Pasqua florida!» Morreig amb zoom. Fus en negre de blanc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molts matins no és pas el sol que ens desvetlla
ni els barbulls de l’aigua
Obrim els ulls i ens diem: ho sents?
no cal descloure els llavis que dormen encara
tots dos ho sabem: és la brama de la superfície
detonacions detraccions desentonacions rum-rum devastadors
mot a mot
crespons que segellen l’argot dels enraonats
ens sobrepassen
En Bruno fa el mico de bo
i jo em cargolo de riure
amb crit salvatge saltem al tros de mar
Omplies el vitrall que es belluga, eres com un home tancat que gesticula per fer-se entendre. Negaves Bauçà emperò semblaves la mare dels seus mots i llegendes.
Xènia. (Ets un artista B.M.)