EL LLOC MÉS FOSC
de toute façon qu’est-ce que ça peut faire cette colline ou celle-là là-bas de toute façon les choses ne sont jamais passées comme on l’imagine ou si tu préfères on n’imagine jamais les choses comme elles passent en réalité et même si tu y assistes tu ne peux jamais les voir comme
oh arrête
elles sont alors fais comme tout le monde et décide qu’elles sont ce que tu crois voir ou imagine-les et décide que c’est comme ça que ça s’est passé et alors ça sera réellement passé ici
Claude Simon
D’ençà que Maria Carla havia partit em sentia remogut per dedins. Feia molta d’estona que no recordava aquesta acumulació de símptomes: els músculs de les cames i de les espatlles m’estiraven, tenia unes digestions pesades a les que seguien unes sestes llargues plenes de mal sons, unes migranyes, que pujaven d’intensitat amb la llum crepuscular, em deixaven estormiat i m’havia de tancar a les fosques sense poder fer res, els vespres eren inacabables i només la química del doctor Febrer em permetia unes hores de son.
Escarnia Maria Carla: «Ja sé que és una partida precipitada. Alexandre de Betak m’ha dit que Lagerfeld m’espera. No puc perdre el vol de París! Em perdones? Mmmm! Mmmm! Ara que ens ho passàvem tan bé!» No suportava tants d’amellers en flor pels encontorns de Son Asgard. Quan els mirava rera les cortines de gasa em feien perboquera. Un fàstic fondo.
Sabia que era un temps de metamorfosi
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
reconec Clítote a l’embocadura
de l’embut de llum
(engallina els esperançats que hi acudeixen
i encara fa cinc cèntims dels mots nostres
que sent barbollar dins la roca)
gairebé no respirem, apnea per a decisions dràstiques
pensem en el silenci: què en fem d’aquesta paranoia confusa i opaca?
però en Bruno em diu amb veu clara que de la diversió sempre en surten coses bones i confortadores
a dalt, Clítote repeteix aquestes paraules a un home que pregunta sobre el sentit del seu adulteri, i després li cobra per la feina feta.