Centrem-nos i anem per feina
|
|
Univers Bilbeny - Institut Nova Història  Aquesta setmana els adscrits a l'Institut Nova Història han rebut el butlletí núm. 7 de maig de 2010. Ha estat, per a mi, el butlletí de l'estrena. Tot i que fa força temps que segueixo l'activitat de l'INH i que hi col·laboro d'una manera o altra, no ha estat fins ara que he pogut fer-hi una aportació en forma, d'una banda, d'editorial del butlletí, i de l'altra, d'article d'investigació.  NOU ARTICLE En Jordi Bilbeny és sovint el fil conductor de moltes coses. Sense adonar-me'n, moltes de les meves activitats m'acaben portant a ell. No crec que sigui casualitat. Porta una pila d'anys pencant de valent per a la revisió històrica, per a la llibertat nacional, per uns determinats valors socials i personals. El vídeo que us penjo a continuació correspon a la conferència del passat 30 de gener a Molins de Rei, amb la qual s'iniciava un cicle que avui presenta el segon episodi. Però abans de parlar d'avui, mireu-vos-el i us parlaré de dimecres i de dijous.
 Un dia com avui, 9 de febrer, de fa 74 anys moria a Barcelona Luis Ulloa i Cisneros. No és pas la primera ocasió que en parlo en aquest bloc i espero que això hagi servit d'estímul per saber alguna cosa més d'aquest historiador peruà. En parlava el passat 15 de gener, el 20 de desembre de 2009 i el 17 de desembre de 2008. L'ombra d'Ulloa és allargada i s'estén des del 1927, quan va aparèixer aquell Coulomb, Catalan, que Base va reeditar el 2006 per commemorar els 500 anys de la mort de Colom, fins a una actualitat marcada per noms com Jordi Bilbeny -autor de Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya- o Charles J. Merrill -autor de Colom: 500 anys enganyats, que ja va per la segona edició. Són moltes les persones que han estat influïdes per la lectura dels llibres d'Ulloa. Per posar-ne un exemple més, l'enginyer i historiador andorrà Josep Maria Ortadó i Maymó.
Tal dia com avui, però del 1930, l'historiador de Sant Joan les Fonts Francesc Caula (1887-1973) va escriure una extensa carta que quinze dies més tard li publicaria La Vanguardia. El títol de la carta-article: "La patria de Colón: por la verdad histórica" No era pas l'única carta ni l'únic article sobre els orígens de Cristòfor Colom que publicava el diari. I no era pas l'única publicació que ho feia. Des que Luis Ulloa va irrompre amb la seva tesi a finals dels anys 20, nombrosos historiadors s'havien abocat als arxius a remenar, buscant ampliar aquelles investigacions que havia iniciat el peruà.
Efectivament, no sé si totes les nostres Montserrats del país ho saben, però tenim uns quants Montserrats arreu del món. Un dels primers casos que em va arribar ja fa anys i per motius musicals va ser el de l'illa on hi ha uns estudis de gravació. Més tard un va descobrint que n'hi ha d'altres. Aquest de Colòmbia té relació directa amb el nostre i ells ho expliquen al web mateix. És un lloc des del qual hi ha una vista excel·lent. Aquests dies, però, la gent de Colòmbia està una mica trista perquè hi ha un incendi prop del santuari. Contrastos de la vida: mentre el seu Montserrat crema, el nostre està ben blanquet. Us he triat tres vídeos del YouTube perquè us pugueu fer una idea del lloc. Si coneixeu colombians i colombianes residents als Països Catalans (o catalans i catalanes d'origen o ascendència colombiana), els podeu preguntar si ja coneixen els dos Montserrats; i si diuen que no, ja teniu una excursió.
Dijous passat, dia 17, va fer un any que vaig publicar un apunt sobre l'historiador peruà Luis Ulloa. Aleshores demanava: "Algú en sap res, d'això?" I és que el cas de Luis Ulloa em sembla ben singular. Com sempre, la qüestió fonamental no és com són les coses sinó com les percebem. Per això, per contribuir modestament a canviar la percepció que tenim de la trajectòria i la feina d'aquest senyor (del qual la immensa majoria de la població crec que continua sense saber-ne gairebé res), vaig fer un seguiment de la seva presència al diari La Vanguardia entre el 3 de maig de 1927, quan el corresponsal a París, Carles Esplà, informa de la comunicació a la Société des Americanistes, i el 20 de març de 1936, quan es publica una nota de l'Ajuntament de Barcelona per la qual sabem que un carrer de la ciutat portarà el seu nom. Qui vulgui repescar el pdf amb la cronologia, el té aquí.
"Plantar cara" és una expressió catalana que darrerament ha revifat i se sent, potser, una mica més gràcies al llibre de Joan Solà. Per als catalanoparlants és una expressió habitual. Però em pregunto si també és una expressió habitual en castellà. Ells també "plantan cara"? Si consultem el diccionari català normatiu, el DIEC, ens apareix; si consultem el DRAE, no ens apareix. Ja és una primera pista. Quant als diccionaris de buidats, el conegut com a Alcover-Moll també recull l'expressió en català. Per consultar-ho en castellà existeix una bona eina, el CORDE. Si hi fem la consulta veurem que sí, que "plantar cara" apareix. Ja podem dir, doncs, que també és una expressió castellana, oi? Calma. No ens precipitem. Seguim llegint que potser tindrem sorpreses.
l’Institut Nova Història i
l’Ajuntament d’Arenys de Munt
us conviden al
9è Simposi sobre la descoberta catalana d’Amèrica
a Arenys de Munt, Sala Municipal 20 i 21 de novembre del 2009
Us adjuntem el programa
Dijous passat es va presentar a la llibreria Ona la traducció catalana del llibre que Charles J. Merrill va publicar ara fa un any i que aquí trobareu com a Colom: 500 anys enganyats. Aquest petit vídeo que vaig fer amb el mòbil recull pràcticament tot el que va dir el professor Merrill. Abans havien parlat l'editor de Cossetània, Francesc Albardaner i Joaquim Arenas. Després... no va parlar ningú. Avui és 12 d'octubre i els catalans acostumem a fer botifarrades o a indignar-nos amb les manifestacions feixistes i les desfilades militars, però aquesta data va camí de ser el dia del joc dels disbarats. Als Estats Units la recorden com a Columbus Day i el seu debat ara mateix és reconsiderar la festa perquè hi veuen més el genocidi que no pas el descobriment. La gent se sol posicionar, com és lògic, al costat de les reivindicacions indígenes. Ja ens va bé que es revisin les coses, però posats a fer-ho, que sigui a fons; que llegeixin allò que diu el seu compatriota Charles J. Merrill, de qui ara s'acaba de publicar la traducció catalana del seu estudi Colom of Catalonia: origins of Christopher Columbus revealed. En català es diu: Colom. 500 anys enganyats, i Vilaweb ja ens n'ha ofert l'avançament editorial aquesta setmana. (Actualitzat a les 12.25 h: ara mateix "Columbus Day" ja és trending topic al twitter i això té un efecte multiplicador en la quantitat de piulades.) (Nova actualització: a la una del migdia ja és la sisena paraula més emprada; tot just ara Amèrica es va despertant) (Actualització: a les dues de la tarda hora d'aquí ja és el tercer terme a twitter, les piulades entren de trenta en trenta i més d'un miler de persones ja han llegit l'apunt d'ahir.) English text This post is to tell you about the need to investigate further in history. October 12 is the anniversary of Columbus's arrival in the Americas. More than five centuries have past and still a lot about it is to be discovered. How about discovering the discoverer? Columbus Day is a perfect day to begin with. This year, twitter users from all over the world could use this tag to send a message: history must be revised. Columbus might not have been responsible for genocide but a victim of the Spanish art of rewriting history through Monarchy and Inquisition. Lots of investigators have published papers and books about it. From Peruan Luis Ulloa to Northamerican Charles J. Merrill, Gerogetown University professor Estelle Irizarry (on Christopher Columbus: the DNA of his writings) and, of course, Catalan Jordi Bilbeny, currently on Institut Nova Història. The event is too important for humanity to remain silent. So, during this year's Columbus Day, we ask you to tag your tweets and posts with these two words and link to posts (like this one or any others you know) where the need to investigate further in history is stated. Thank you very much. If you read this post you can leave your comments. Thanks. Mentre continuem escrivint les històries diverses que desembocaran en una única història de les escorrialles de l'autonomisme i l'assoliment d'un nou i pròsper estat, mentre continua el debat sobre la propera gran manifestació de l'Onze de Setembre (ahir, per exemple, en parlava al BGS) i sobre la de més endavant (avui en torna a parlar Cardús a l'Avui), la resta de fronts no s'aturen pas. Hi ha qui encara conserva l'antiga percepció que l'Estat espanyol és sòlid, que té uns fonaments ferms que el faran durar eternament i que l'independentisme és un moviment grupuscular (per molt que pugui créixer conjunturalment) i maliciós que vol subvertir aquest ordre natural. La realitat d'Espanya, però, anirà emergint.
"De
los españoles, son los catalanes los primeros que, aspirando a más
dilatada esfera, inundaron con sus triunfos los imperios latinos, en
Sicilia, y los griegos, en Atenas; ellos son, los que por mas de 200
años le arrebataron a Neptuno el Tridente del Mar; ellos, los que a
muchas provincias les dieron idioma y leyes; y finalmente ellos, los
que tirando la barra, o las Barras, hasta el non plus ultra del
valor, merecieron que
en tiempo del último rey de la varonia de sus condes, don Fernando
el Católico, se descubriesse
la quarta y última parte del Mundo..."
Dimarts passat, dia 10, gairebé a punt d'arribar a mitjanit, Pere Mayans publicava un apunt en què comunicava la mort de Pere Català i Roca. Va ser la manera com me'n vaig assabentar. L'endemà, els mitjans n'informaven. En parlava El Singular Digital, en termes molt prudents ("També va destacar com a investigador de la suposada catalanitat de Cristòfol Colom" ). Ho feia el 3/24, que es limitava a dir que "També va investigar sobre la catalanitat de Cristòfor Colom". El lector o lectora RTubau comentava la notícia i ho ampliava: "També fer esment de la contribució impagable en la investigació i
recerca històrica sobre l'orígen català del descobridor d'Amèrica
Critòfor Colom. Les seves recerques als arxius pertinents han donat
valuosíssimes pistes per a què altres investigadors actuals continuin
la tascaa de reconstrucció de la nostra història." I és això: una baula d'una cadena que ens porta des de Lluís Ulloa fins a investigacions actuals com les que Jordi Bilbeny va publicar el 2006 a Cristòfor Colom, príncep de Catalunya. |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
