Blog d'en Xavier Mir

La sèrie de piulades a Twitter on parlo de #MunicipisOnAvancem continua i ara m’agradaria anar-los comparant amb els #MunicipisOnNoAvancem. Avui m’ocuparé de Lliçà de Vall i d’Arbúcies. Segons l’Idescat, el 2019 Lliçà de Vall tenia 6.542 habitants i Arbúcies en tenia 6.556. Són, doncs, perfectament comparables en termes quantitatius pel que fa a la població. El passat 10 de novembre, a Arbúcies, el suport als tres partits independentistes va ser aclaparador. Entre tots tres van sumar el 78,09% dels vots i, a més, van ser els tres partits més votats. El 28A, ERC havia estat la llista més votada amb 1.218 vots, però el 10N va rebre menys suport i es va quedar en 912, mentre que JuntsxCat, que el 28A n’havia tingut 934, va fer el sorpasso a ERC i en va obtenir 1.035. La CUP, en tercer lloc, va treure 435 vots, que en són 183 més que els 252 del FR del 28A. Entre tots tres partits, el 10N van obtenir 2.382 vots, mentre que el 28A n’havien obtingut 2.404. Si ens hi fixem, el suport aclaparador a la independència es va traduir en una lleu desmobilització: 22 persones que el 28A havien votat alguna d’aquestes tres opcions van deixar de fer-ho el 10N, coincidint amb el sorpasso de JuntsxCat a ERC.

A Lliçà de Vall també hi va haver sorpasso, però en uns termes diferents. Allà, el 28A va ser el PSC qui va rebre més vots (944), ERC va ser segona força amb 922 i ECP tercera amb 717. Totes tres forces d’esquerres van patir la desmobilització quan va arribar el 10N: el PSC va quedar-se en 744, ERC en 894 i ECP en 603, però Junts per Catalunya, que havia estat el cinquè partit més votat (per sota de Ciutadans) el 28A i que va passar a ser el quart el 10N, no en va recollir els fruits: si el 28A havia rebut 422 vots, el 10N només n’hi va afegir 2. En canvi, la suma de vots a ERC, JuntsxCat i CUP del 10N va superar la d’ERC, JuntsxCat i FR del 28A: de 1.390 vam passar a 1.455. Lliçà de Vall, per tant, per 65 vots, és un dels #MunicipisOnAvancem, mentre que Arbúcies pertany als #MunicipisOnNoAvancem a causa de la pèrdua de 22 suports. I, si us hi fixeu, aquest guany de Lliçà de Vall per al conjunt de l’independentisme es va produir coincidint amb el sorpasso d’ERC al PSC. 

Què fa que dues poblacions amb una xifra d’habitants tan equiparable doni un resultat tan diferent? Un cop més, allò que al seu dia va observar Roger Tugas ens en dona la clau: la suma de vots a ERC, JuntsxCat i CUP del 10N no va ser l’aclaparador 78,09% d’Arbúcies, sinó un molt més modest 37,68%. Allà on encara no som majoria, hi avancem. I ho fem gràcies als votants que decideixen passar de PSC i ECP a ERC per premiar l’estratègia de frenar l’accés de la dreta al govern d’Espanya. JuntsxCat decideix centrar la seva campanya a criticar ERC per això mateix, i a Arbúcies li dona rendiment perquè li fa el sorpasso, però a Lliçà de Vall només li aporta dos migradíssims vots.

Què més sabem de l’electorat d’aquests dos municipis? Doncs que hi ha certa dualitat. En el cas d’Arbúcies, l’independent Pere Garriga n’és batlle des del 2011. El 2007 es va desmarcar de la CUPA per encapçalar una nova candidatura: l’Entesa. Tot i ser la llista més votada ja aleshores i proposar govern a ERC, el mandat 2007-2011 se’l va passar a l’oposició a causa d’un acord entre ERC, CUPA i PSC que va permetre a Roger Zamorano continuar sent alcalde, però el 2011 va obtenir la primera majoria absoluta amb 7 regidors i després l’ha augmentada a 8 el 2015 i a 9 el 2019. A les municipals, doncs, una clara majoria de la població s’inclina per una opció independent que es desmarca dels partits d’àmbit supramunicipal i que desdibuixa l’eix dreta-esquerra. Els únics canvis del 2019 es van produir en els altres dos partits amb representació al consistori: CiU, que havia obtingut 3 regidors i 689 vots el 2015, no es va presentar a les del 2019 ni amb el nom de Junts. Els 3 regidors que tenien se’ls van repartit: un per a l’Entesa de Garriga i els altres dos per a la CUP. ERC, tot i passar de 505 a 591 vots, va repetir la tercera posició amb els mateixos 2 regidors. I s’ha acabat el bròquil. A l’Ajuntament d’Arbúcies no hi ha ni PSC ni ECP. Ni Junts. Ben curiós. A l’hora de votar en unes eleccions espanyoles, però, no oblidem que 1.035 vots se’n van cap a JuntsxCat, que guanya el 10N. Els 240 vots del PSC i els 217 d’ECP pesen poc i no sabem per quina opció es decideixen quan arriben les municipals, però no sembla que se sentin prou temptats per abandonar el partit quan es tracta de votar en clau espanyola. Si algun votant de PSC o ECP va passar a ERC, JxC o CUP el 10N, va quedar invisibilitzat per l’abstencionisme independentista.

En el cas de Lliçà de Vall també hi ha un vot dual. La cinquena i quarta posició de JuntsxCat el 28A i el 10N respectivament no té res a veure amb els resultats de les municipals, ja que CiU hi ha governat còmodament des de l’inici a través dels alcaldes Joan Mas i Jordà (1979-1986) i Andreu Carreras (1986-2015). Fins i tot el primer alcalde d’ERC, Josep Serra i Busquets havia estat regidor per CiU a Mollet a les legislatures 1979-1983 i 1983-1987 i va ser alcalde dos anys fins que, fruit d’un acord el 2015, va cedir el lloc a Xavier Serrate i Cunill, que tornava a ser del PDECat. Aquell 2015 va ser un punt d’inflexió: CiU va passar de 1.367 vots i 7 regidors a 932 vots i 4 regidors, mentre que ERC va entrar amb força directament amb 663 vots i 3 regidors. L’acord entre CiU i ERC per repartir-se l’alcaldia sumava la majoria absoluta necessària. L’any passat, la tendència a l’alça d’ERC es va consolidar fins al punt que es va produir el relleu: CiU va passar de 932 vots i 4 regidors a 731 vots i 3 regidors amb la marca Junts, mentre que ERC va passar de 663 vots i 3 regidors a 911 vots i 4 regidors. Era el primer cop que ERC guanyava unes eleccions municipals a Lliçà de Vall. Aquest cop, però, no hi va haver acord entre ERC i Junts. Com a representant de la llista més votada, Marta Bertran (Twitter) d’ERC Lliçà de Vall es va convertir en la primera alcaldessa de Lliçà de Vall i governa en minoria. De fet, una moció de censura entre Junts i PSC amb el suport de Ciutadans (com ha passat a Montgat) o de Fem Lliçà sumaria prou per fer-la fora, però esperem que no cometin amb ella el mateix error que han comès amb Rosa Funtané.

Malgrat aquest domini convergent en l’àmbit municipal, doncs, el vot dual mostra que a Lliçà hi ha una majoria latent d’esquerres. Si a Arbúcies la suma de PSC i ECP era del 14,98% i 457 vots el 10N, a Lliçà representen el 34,89% i 1.347 vots, més del doble en percentatge i gairebé el triple en vots absoluts. Coincidint amb el moment en què ERC supera CiU-Junts en unes municipals, ERC també supera el PSC en unes eleccions espanyoles. De fet, la victòria electoral d’ERC el 10N és espectacular si mirem la sèrie d’eleccions al Congrés de Diputats: des del 1996 fins al 2011, totes les eleccions les havia guanyat el PSC-PSOE, que el 2008 va fer el seu millor resultat amb 1.589 vots. El 2011 els socialistes van rebre una bona clatellada i es van quedar amb 804 vots, per darrere de CiU, que les va guanyar amb 1.051, i del PP i tot (930). El 2015, en canvi, ja les va guanyar En Comú, que irromp amb molta força i obté 1.024 vots, però s’anirà desinflant posteriorment sense parar. El PSC va ser segona força amb 567, Ciutadans va ser tercera força amb 563, el PP va ser la quarta amb 553 i no és fins a la cinquena posició que trobem ERC amb 461 vots. El 2016 les torna a guanyar En Comú, però amb 941 vots (en perd 83); a més distància, PP (587), PSC (516), ERC (472), Ciutadans (468) i CDC (386). El PSC torna a guanyar-les el 28A de 2019 amb 944 vots arran de la moció de censura a Mariano Rajoy, però ja té ERC bufant-li el clatell com a segona força amb 922 vots. ECP ha passat a la tercera posició amb 717 i Ciutadans és quarta força amb 622. Finalment, com hem dit, el 10 de novembre es produeix el sorpasso d’ERC a PSC i per primer cop un partit independentista guanya les eleccions espanyoles a Lliçà de Vall mig any després que també hi guanyés les municipals (cal recordar que el 2011 CiU encara no era independentista). Els resultats d’ERC representen un segon intent d’acabar amb el vot dual després que el 2011 CiU també hi guanyés tant les municipals com les espanyoles.

Pel mig, aquest vot dual es va tornar a manifestar a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, punt culminant de la primera etapa del procés cap a la República de Catalunya. I també aquí trobem diferències molt importants, malgrat tenir una població quantitativament equivalent, en el comportament electoral dels dos municipis que estem comparant. En el cas de Lliçà de Vall, les va guanyar Ciutadans amb 1.340 vots, ERC va ser segona força amb 859, JuntsxCat va ser la tercera amb 816, el PSC va ser quart amb 613, els Comuns cinquens amb 343, el PP sisens amb 202 i la CUP setens amb 109. En canvi, a Arbúcies les va guanyar JuntsxCat amb 1.670 vots, seguit molt de lluny per ERC (889), CUP (308), Ciutadans (204), PSC (152), Comuns (91) i PP (65).

Tant a Arbúcies (2.867 vots) com a Lliçà (1.784), i en línia amb el conjunt de Catalunya, el suport als tres partits independentistes va fer el cim el 21D de 2017 coincidint amb el moment de màxima tensió i de més participació electoral. Posteriorment, és clar, i coincidint amb una participació més baixa, va caure fins als 2.404 en el cas d’Arbúcies i fins als 1.390 en el de Lliçà. El 10N Arbúcies va aprofundir en aquesta correcció a la baixa fins als 2.382 vots, mentre que a Lliçà de Vall el suport va repuntar una mica fins als 1.455. Això col·loca Arbúcies entre els #MunicipisOnNoAvancem i, en canvi, deixa Lliçà de Vall entre els #MunicipisOnAvancem. Què pot passar quan es convoquin unes noves eleccions al Parlament de Catalunya? Doncs depèn de les dues tendències que hem estat observant als fils: si entre JuntsxCat i CUP continuen fent pinça per abonar un marc mental que els permet recuperar vot d’ERC però amb un cost negatiu per a la suma dels tres partits, el risc és que la tendència a la baixa continuï com a Arbúcies i que es perdi la majoria de què ara gaudim. Si, en canvi, s’explica bé que cal ajudar ERC perquè és qui està aportant vot nou a l’independentisme allà on PSC i Comuns són majoria, encara que la participació no sigui tan alta com al 2017 la desmobilització d’un bloc no-independentista molt desenganyat amb Ciutadans i que cada cop dubta més de PSC i Comuns pot aportar una majoria més àmplia encara i que superem finalment el desitjat 50%. Si ens adormim i ens relaxem allà on creiem que ja ho tenim tot guanyat, difícilment podrem continuar creixent. Els votants independentistes dels #MunicipisOnNoAvancem, com Arbúcies, han de pensar en els nous votants que estem fent als #MunicipisOnAvancem, com Lliçà de Vall. Proposo, doncs, un agermanament simbòlic entre aquests dos municipis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!