Blog d'en Xavier Mir

De tots els estats de la Unió Europea, segurament l’últim que preocupa moltes persones de cara a un futur reconeixement diplomàtic de la República Catalana és Romania. A més, d’entrada, no ho tindrem gens fàcil, i això pot fer que preferim dedicar els esforços diplomàtics a altres estats. Romania té un problema intern amb la minoria hongaresa que fa que es mirin el tema català amb força desconfiança. Precisament el fet que els veïns hagin estat dels primers a donar-nos suport pot acabar d’afermar aquesta desconfiança.

D’altra banda, i per si aquesta escassa predisposició no fos poc, a l’hora d’informar-se del que passa al nostre país solen tirar de les agències habituals (France Presse, Reuters, etc.) i, com a molt, accedeixen als mitjans espanyols. A Romania, el coneixement del castellà és, evidentment, molt superior al del català. No només per criteris demogràfics i de mercat, sinó perquè els culebrots sud-americans van despertar l’interès per la llengua. Tot plegat fa que costi de trobar un article que no repeteixi els tòpics previsibles: que si estem fent una cosa il·legal, que si els partidaris del “sí” som minoria, que si el 27 de setembre de 2015 van guanyar els partidaris de continuar dins l’Estat espanyol, etc. I a vegades les distorsions interessades arriben a convertir-se en veritables bestieses que no val la pena reproduir aquí.

Enmig d’aquest panorama, miro d’estar atent a opinions diferents, a periodistes que hagin estat capaços de buscar fonts d’informació alternatives, maneres diferents de veure les coses, i que publiquin articles una mica més imparcials, neutrals, objectius, etc. Ja no espero un posicionament favorable a la independència, però sí que crec que és possible que romanesos i romaneses (i moldaus i moldaves, a través de mitjans romanesos o del propi país) vagin tenint accés a una altra visió de la realitat del procés català.

En aquest context, el setmanari independent d’anàlisi política i d’actualitat cultural Revista22, un dels més prestigiosos del país, ha publicat avui un article de la periodista Eliza Francu que m’ha sorprès positivament per aquesta capacitat d’anàlisi que comentava. L’article conté un parell de detalls millorables, com ara confondre la llegenda d’Otger Cataló amb els orígens reals de la nació o parlar de populisme per part del govern català, un terme que aquí seria clarament rebutjat, però que allà serveix per entendre algunes coses, pel que sembla. En tot cas, m’ha semblat extremament interessant el darrer paràgraf, que amb permís de l’autora us tradueixo tot seguit:

“Des del punt de vista legal, Madrid té el dret constitucional de prendre les regnes del control de Catalunya i d’enviar-hi la policia perquè aturi les votacions. Si el vot “sí” acaba essent majoritari, amb tota seguretat provocarà una crisi política, perquè Madrid ja té decidit que no n’acceptarà el resultat. Tanmateix, la manera d’actuar del govern espanyol ha fet que una part de la població indecisa o contrària a la independència hagi passat a estar a favor d’un estat lliure anomenat Catalunya. Cada cop més catalans estan convençuts que no hi ha diàleg possible, sinó tan sols decisions imposades. Tot plegat té molt l’aparença d’una persecució política. Madrid ha reaccionat a la defensiva i amb repressió en lloc d’apel·lar al diàleg polític. Gestionant la crisi d’aquesta manera, el govern central ha perdut, ben segur, la batalla de la imatge.”

Això, el mateix dia que l’editorial del diari francòfon amb seu a Barcelona Equinox, signat per Nico Salvado, acaba afirmant que “Empêcher le référendum, c’est casser le thermomètre. Et cela ne fera pas tomber la fièvre” (impedir el referèndum és trencar el termòmetre, i això no farà pas que la febre baixi). L’article de Salvado inclou unes quantes observacions crítiques amb el govern espanyol i remarca l’esperit netament pacífic del moviment cívic català per la independència després que la publicació recollís, sense ponderar-ne prou el caràcter anecdòtic, la crema de banderes que va fer l’esquerra radical el mateix Onze de Setembre.

França és un país que històricament també ha tingut un gran pes a Romania. Per tant, és bo que també a través dels mitjans francòfons arribi a Romania una altra manera de veure les coses. No podem oblidar que ni França ni Romania es poden alegrar que els sacsegem qüestions de minories, però en tots dos casos hi ha aspectes que poden equilibrar la balança. De França, per la tradició que té, n’esperem el respecte escrupolós a la voluntat democràtica expressada a les urnes, tant al Parlament de Catalunya el 2015 (i el mandat que se’n va derivar) com al referèndum del proper 1 d’octubre. De Romania, a més d’això, se n’espera també la intel·ligència d’entendre que, essent un país que es beneficia molt dels fons europeus, una Catalunya independent (que seria un contribuent net a la Unió Europea i, per tant, a aquests fons) seria bona també per a ells.

Continuarem atents a la manera com els mitjans en llengua romanesa van tractant la qüestió catalana. Esperem que més periodistes vulguin superar els límits de la intermediació madrilenya. I esperem també que els catalans i catalanes d’origen romanès o moldau ajudin a fer present el punt de vista català perquè tota la ciutadania d’allà pugui formar-se, lliurement, la seva pròpia opinió. Perquè tard o d’hora els seus governs hauran de decidir si ens reconeixen o no, i la ciutadania haurà de dir si li sembla bé o no la decisió que el seu govern prengui. En aquest sentit, i per acabar, també avui mateix el Diari de Girona publica una entrevista amb una d’aquestes persones: Raluca Angelica Balan. Li pregunten si creu que es tancaran 700 alcaldes a la presó i ella respon: “Ho dubto, no crec que sigui possible. Les lleis es canvien per adaptar-les a la gent. S’ha d’escoltar la gent, no es pot empresonar ningú per votar. Algú hauria d’intervenir.”

Divendres passat, Llibert Ferri publicava a l’Ara l’article “Trump: les rèpliques a Moldàvia i Bulgària“, en què començava dient: “Puc assegurar que sense la victòria de Donad Trump les eleccions del diumenge 13 de novembre a Moldàvia i a Bulgària haurien pogut ser irrellevants. Unes d’aquestes eleccions que als periodistes ens costa de vendre als caps (…) Ha resultat, però, que l’ona expansiva del terratrèmol Trump va provocar rèpliques a les urnes moldaves i búlgares.”

La mirada d’algú com Llibert Ferri sempre és interessant, sobretot per l’anàlisi geopolítica que és capaç de fer després de tants anys com a corresponsal a Moscou, però servidor va trobar a faltar un parell de cosetes en una de les poques referències a l’actualitat moldava que he trobat a la premsa dels Països Catalans. D’una banda, cap referència a Vladimir Plahotniuc, l’oligarca que progressivament s’ha anat convertint, aquests darrers anys, en l’eix a l’entorn del qual gira la política del país, per damunt ja de l’eix geopolític. Sense tenir-lo present, molts dels moviments polítics que s’han estat produint al país  no s’entendrien. Aquest, i no pas l’orientació cap a Rússia o cap a Europa, era el gran tema i el gran repte de les eleccions presidencials del 13 de novembre. És cert que Dodon mira cap a Rússia i que Sandu mira cap a Occident, però per damunt d’això hi ha la lluita per treure el país de les urpes de l’oligarca, que el controla a través de les institucions.

De l’altra, el paper de la diàspora moldava, una de les més importants numèricament. Estem parlant de prop d’un milió de persones repartides per arreu del món quan a la segona volta de les eleccions presidencials la participació va ser de 1.600.000 vots. I és una diàspora que amb els diners que envia al país contribueix en un percentatge altíssim al producte interior brut. Per això era important la mobilització que es preveia i que podia portar a un capgirament del resultat de la primera volta.

Al final, un cop passades les eleccions, s’entén que totes les mirades se centrin en el resultat, en les dades que dona la Comissió Electoral Central per saber qui ha guanyat i tancar el tema, però en realitat les dues qüestions apuntades abans han acabat sent més importants que el resultat. S’han detectat diverses irregularitats en el procés electoral que eren del tot previsibles perquè tothom sabia que, malgrat el suport a Sandu que Plahotniuc havia expressat públicament quan es va anunciar que Lupu retirava la candidatura, en realitat l’oligarca faria tot el possible perquè guanyés Dodon. Així, el milió de ciutadans moldaus de la diàspora s’ha trobat que tenia ben pocs col·legis per poder votar i que havia de fer desplaçaments desorbitats si volia exercir aquest dret. I al final, ni així, perquè a mols col·legis els van dir que s’havien acabat les paperetes de vot. I van donar uns resultats i van pretendre que així tancarien el tema.

Però la diàspora va organitzar concentracions de protesta arreu del món diumenge passat mentre l’equip de la candidatura de Maia Sandu aplegava totes les proves i denúncies d’irregularitats per presentar-les a la CEC, malgrat la poca esperança que dictaminessin a favor de les seves reclamacions, ja que la CEC també està controlada per Plahotniuc. I un cop confirmada la previsible desestimació s’ha fet un nou pas: denunciar el CEC i el govern als tribunals perquè han privat els ciutadans del dret de vot. És la primera vegada que els ciutadans moldaus de la diàspora porten el govern del seu país als tribunals. Tres advocats representen 143 ciutadans moldaus amb noms i cognoms que resideixen a Itàlia, a França, al Regne Unit o a Irlanda i que es van veure privats del dret de votar reconegut a la constitució de la República de Moldàvia, tal com explica aquest article en anglès per als qui vulgueu ampliar la informació.

I tot això es continua organitzant, sobretot, a través del grup de Facebook “Adoptă un vot” que van crear Anastasia Condruc i Cristina Ţaranovici des de Barcelona. Ha estat a través d’aquest grup que Dumitru Vicol, moldau resident al Regne Unit, ha impulsat i coordinat la denúncia fent servir Facebook live i posant-se en contacte amb el mitjans de comunicació. Si les instàncies judicials no responen com caldria, els advocats ja tenen previst recórrer a tribunals internacionals.

Afegitó:

Aquest matí mateix, el diari Ziarul de gardă es fa ressò de la declaració signada per 13 ciutadans moldaus, entre elles les dues esmentades Condruc i Ţaranovici de Barcelona i Dumitru Vicol:

“Tot ciutadà de la República de Moldàvia té el dret de votar, tal com reconeix l’article 38 de la Con­sti­tu­ció. Les autoritats estan obligades a crear les condicions perquè aquest dret es pugui fer realitat.

El 21 de novem­bre de 2016, per primera vegada en la història de la República de Moldàvia, un grup de ciutadans que viuen fora del país ha portat als tribunals el govern i la CEC perquè a la segona volta de les eleccions presidencials del 13 de novembre els ha estat conculcat el dret de vot. Aquests ciutadans no han pogut exercir el seu dret de vot a causa de la mala organització de les eleccions i de l’exhauriment de les paperetes de vot.

Aquesta reivindicació és tan important per als ciutadans de la diàspora com per als qui viuen a la República de Moldàvia. Representa una acció cívica de reclamació del dret de vot.

Remarquem que als tribunals només s’hi discuteix la conculcació del dret individual de votar, amb independència de l’opció política de cada votant. Aquesta causa no té res a veure amb cap qüestió relacionada amb partits o amb els interessos dels qui concorren a eleccions.

En aquest moment històric demanem el suport de tots els ciutadans del país i de l’estranger i del conjunt de la societat civil moldava. Alhora, precisem que el procés és dels ciutadans i per als ciutadans sigui quin sigui llur país de residència o llur orientació política. Per això és molt important que el mantinguem al marge del partidisme. No volem que aquest procés judicial es polititzi i, per tant, demanem a tots els concurrents electorals i a tots els representants polítics que s’abstinguin de dur a terme accions relacionades amb aquesta causa.”

Avui a les 12 del migdia m’he acostat a la plaça de Catalunya de Barcelona per donar suport a la convocatòria feta per Anastasia Condruc i Cristina Ţaranovici a través del grup de Facebook Adoptă un vot. Es tractava de solidaritzar-se amb tots els ciutadans moldaus de la diàspora que diumenge passat, tot i haver fet desplaçaments de desenes o centenars de quilòmetres per poder exercir el dret de vot a les presidencials de la República de Moldàvia (perquè només hi havia quatre col·legis electorals en tot l’Estat espanyol), no el van poder exercir perquè es van acabar les paperetes electorals.

La mateixa suposada manca de previsió (que en realitat molts atribueixen a una descura malintencionada) es va produir a molts altres països, de manera que desenes de milers de ciutadans moldaus d’arreu del món es van quedar sense votar, bé perquè no tenien cap col·legi electoral a l’abast (no tothom pot desplaçar-se des d’Andalusia o Extremadura fins a Madrid o València per votar) o bé perquè, malgrat haver fet viatges quilomètrics, es van quedar sense paperetes. I això, que per si mateix ja seria denunciable, ho és encara més si tenim en compte que la diferència final entre el candidat Dodon i la candidata Sandu va ser de 60.000 vots.

La protesta d’avui, doncs, tenia un caràcter solidari i cívic i s’adreçava també als autòctons de tots els llocs on es feien concentracions amb la intenció d’informar-los i de trobar també la seva complicitat. Per això Anastasia Condruc portava aquesta pancarta en català amb la inscripció “Vot robat” (tot i que l’eslògan que fan servir en romanès, “vot furat”, també funciona perfectament en català).

Lluny de quedar-se sola en aquesta mostra de solidaritat, desenes de moldaus i moldaves que viuen a Barcelona o pels voltants han tornat a dedicar una estona del seu dia de descans al compromís cívic pel seu país i pels drets fonamentals dels seus conciutadans. A Barcelona i a Girona.

Les mobilitzacions, però, han estat molt més nombroses en altres països on hi ha més immigració moldava i s’han estès per tot el món. De totes les concentracions se n’han fet fotos o vídeos, molts d’ells en directe. És el cas de Bolonya [on s’ha cantat i tot], París, Milà, Bolzano, etc., i evidentment també de Chişinău, la capital del país. Algunes de les imatges que ha deixat aquesta jornada han quedat recollides en aquest reportatge del Ziarul de garda, que us recomano per fer-vos-en una idea més exacta perquè hi arriben a sortir 31 ciutats d’arreu del món.

Voldria felicitar el poble moldau per aquesta actitud cívica i pacífica i no cal dir que tenen tot el meu suport pel que fa a la reclamació del dret de vot i a la petició que s’anul·lin les eleccions de diumenge passat. Si heu llegit aquest apunt fins al final, moltes gràcies per l’interès. Si necessiteu alguna informació més i us la puc donar, estaré encantat de fer-ho. I si, com jo, sou dels Països Catalans i voleu mostrar la vostra solidaritat amb ells, poseu-vos en contacte amb mi i buscarem la millor manera de fer-ho.

Diumenge passat, a banda de concentrar-me a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona per defensar els nostres càrrecs electes i les nostres institucions democràtiques davant dels atacs judicials d’un govern espanyol que continua enrocat en el no-diàleg, la festa de la democràcia va continuar, per a mi, al local del número 16 de la Via Laietana on hi havia el col·legi electoral on els ciutadans moldaus que viuen entre nosaltres podien exercir el dret de vot per triar president (Igor Dodon) o presidenta (Maia Sandu) per al seu país.

Es preveia una forta mobilització de la diàspora moldava i Barcelona no en va ser una excepció. A més, la capital de Catalunya havia adquirit cert caràcter simbòlic arran de la iniciativa Adoptă un vot, el grup de Facebook creat per Anastasia Condruc i Cristina Ţaranovici amb la finalitat de facilitar la coordinació de tothom que volgués oferir o demanar transport o allotjament per poder votar, ja que en tot l’Estat espanyol només hi havia quatre col·legis electorals. Es tracta d’una iniciativa d’un indubtable i plausible caràcter cívic i altruista que, a més, promet donar molts més fruits dels que ja ha donat.

Cap al migdia, un vídeo en temps real fet via Facebook live per la mateixa Anastasia Condruc des del col·legi electoral (que, per cert, ja suma prop de 10.000 visualitzacions) en mostrava les cues, l’esperit cívic i la il·lusió, la mateixa il·lusió que nosaltres hem conegut en les consultes per la independència entre els anys 2009 i 2010 o el 9 de novembre de 2014 o fins i tot el 27 de setembre de 2015. En aquest darrer cas, per cert, també vam conèixer i patir els entrebancs d’una Administració que intenta impedir el dret de vot als ciutadans de l’estranger. Si mireu el vídeo, encara que no entengueu els comentaris de l’Anastasia Condruc en romanès, entendreu molts noms de ciutats catalanes des de les quals es van desplaçar totes aquelles persones diumenge passat: no només Barcelona, Tarragona o Girona, sinó també Reus, Sant Boi, etc., i fins i tot famílies senceres que havien vingut des de Mallorca.

Vaig poder estar una estona a la sala, veure el sistema de vot i saludar les persones que treballaven a les meses, entre elles Igor Cereteu, president d’una de les tres associacions de moldaus que tenim aquí [en podeu veure la llista aquí] i ànima impulsora del festival benèfic Toamna de Aur que el cap de setmana abans s’havia fet a Barcelona per recaptar fons per a un centre d’atenció a nens discapacitats. Al cap d’una estona, amb Elena Nazarova, presidenta d’una altra d’aquestes associacions, Eşti Moldova, i que no fa pas gaire parlava de Moldàvia i de la cita electoral (a partir del minut 71 de l’enllaç) al programa La Veu de la Comunitat de Ràdio Kanal Barcelona, vaig poder conèixer un parell d’aquestes persones que s’havien desplaçat des d’arreu dels Països Catalans per poder venir a votar a Barcelona.

Però el millor de la jornada va ser que, sense haver-ho previst, i gràcies a la mateixa Nazarova, m’acabés trobant amb Anastasia Condruc, amb Cristina Ţaranovici i amb una munió de moldaus més en un pis de Barcelona que s’havia convertit en una mena de central de dades, en el pis des del qual s’interaccionava amb tots els membres del grup Adoptă un vot i es seguia la jornada amb un projector.

El grup ha estat tot un fenomen. Nombrosos mitjans de comunicació moldaus i romanesos se n’han fet ressò [Unimedia, el portal per a joves Diez, Adevârul, ProTV, RFI România, Jurnal, etc.] i Condruc ha intervingut per videoconferència en diversos programes de televisió, com Alb & negru. Lluny d’extingir-se un cop passada la jornada electoral, però, el grup continua actiu. Val a dir que en el moment d’escriure aquestes línies ja té pràcticament 100.000 membres. Perquè ens puguem fer una idea del que això significa, la pàgina de Facebook de Maia Sandu va arribar als 100.000 fans just el dia abans de les eleccions tot i haver tingut molt més temps que els menys de quinze dies que han tingut Condruc i Ţaranovici entre la primera i la segona volta. O una altra dada: els 766.593 vots que la Comissió Electoral Central adjudica de moment a Maia Sandu mentre s’examinen totes les reclamacions.

Precisament ahir Maia Sandu va adreçar un missatge al grup en què es mostrava admirada i agraïda per l’encert i per la feina feta i reiterava el seu compromís en la defensa del vot dels ciutadans moldaus de la diàspora. Sandu demanava a tothom que no havia pogut votar que emplenés un formulari de queixa i que informés de qualsevol altra irregularitat observada.

I en aquest mateix sentit de denunciar les irregularitats i l’impediment de l’exercici del dret de vot, el grup ha esdevingut ara el centre des del qual ha nascut una nova proposta que, amb el hashtag de Facebook #VotFurat proposa concentracions pacífiques de protesta arreu del món el proper diumenge. A Barcelona, la concentració serà a les 12 del migdia a la plaça de Catalunya. Qui vulgui llegir el text amb el qual es fa la convocatòria, en trobarà una traducció al català aquí.

En resum, doncs, quan pensem en la República de Moldàvia ho hem de fer més enllà del previsible eix geopolític que fins fa poc dividia el país en partidaris d’un acostament a la Federació de Rússia i partidaris d’un acostament a Occident i a la Unió Europea. Recentment, la mà negra de l’oligarca Plahotniuc ha fet néixer, primer, la Plataforma Dignitat i Veritat d’Andrei Nastase i, després, el partit de Maia Sandu perquè tots dos, amb un renovat i discret PLDM i molts altres suports, acabessin presentant la candidatura única de Maia Sandu, erigida, amb tots els seus defectes i imperfeccions, en esperança de tots els moldaus i moldaves que comparteixen els nostres valors: la democràcia, els drets humans, el civisme. Al marge del resultat que finalment donin les eleccions de diumenge passat un cop s’hagi dictaminat sobre totes les reclamacions, la jornada electoral ha donat pas a una mobilització cívica per tots aquests valors. I el centre neuràlgic d’aquesta mobilització és a Barcelona, en persones com Anastasia Condruc i Cristina Ţaranovici entre moltes altres.

Tal com explicava la redacció de Vilaweb aquesta matinada, “a Moldàvia ha guanyat el socialista Igor Dodon, que es va presentar a les eleccions amb una plataforma que demana d’aturar el procés d’incorporació a la Unió Europea i reforçar els lligams amb Rússia”. Al final, la diferència entre tots dos candidats s’ha reduït a 70.000 vots.

Tanmateix, avui a les dues de la tarda (hora catalana) l’altra candidata, Maia Sandu, ha comparegut davant els mitjans acompanyada d’Andrei Nastase per fer saber que estan aplegant tota la informació relativa a irregularitats que han tingut lloc en la jornada electoral i que, un cop la tinguin tota, la presentaran en un recurs al Tribunal Constitucional. Fins aleshores, doncs, aquest organisme no podrà donar per bones les eleccions.

Les irregularitats que es van produir ahir diumenge són de diversa mena:

1. Manca de paperetes de vot a diversos col·legis electorals de la diàspora, entre ells Bucarest, Londres o París, on els resultats van ser clarament favorables a Maia Sandu.

2. Uns 18.000 vots, segons els comptes d’Agora.md, provenen de la zona de Transnístria, de persones que s’han desplaçat del seu territori (una república no reconeguda), i que coincideixen amb el fet que uns dies abans es decidís imprimir més butlletes de vot per a certs col·legis electorals propers a la frontera amb Transnístria.

3. S’han documentat casos de suplantació d’identitat, de persones que al moment de votar s’han trobat que no podien fer-ho perquè els deien que ja ho havien fet en un altre lloc.

4. També estan apareixent diversos errors en la transmissió de les dades, és a dir, col·legis electorals on les actes diuen que ha guanyat Sandu i, en canvi, un cop publicades al web de la Comissió Electoral Central, atribueixen la majoria de vots a Dodon en un intercanvi de papers.

Per tot plegat, avui a la una s’ha organitzat una manifestació a Chişinău per protestar, per demanar que s’anul·lin i es repeteixin les eleccions. Paral·lelament, una petició a Internet continua rebent signatures en aquest mateix sentit. Al moment d’escriure aquest apunt ja en són més de 30.000.

Actualització de dimarts 15 a les 12 del migdia

Comencem per l’altra possibilitat. Si demà és Igor Dodon qui guanya les eleccions, i si els observadors internacionals donen per bo el resultat (si no hi ha observadors internacionals ens estem equivocant molt), els ciutadans i ciutadanes de la República de Moldàvia hauran aconseguit igualment una cosa molt important: connectar-se entre ells, emocionar-se, motivar-se els uns als altres, activar-se, comprometre’s, sentir-se protagonistes del batec de la Història. I hauran mostrat massivament la seva voluntat de canviar aquesta història d’acord amb els valors de la democràcia. Igual que nosaltres si al final perdéssim el referèndum que hem de fer l’any vinent. Però no passarà ni una cosa ni l’altra. N’estic convençut.

A la primera volta, els vots que van separar Igor Dodon i Maia Sandu van ser 130.000. Fora de la República de Moldàvia hi ha tantes persones, que si totes anessin a votar podrien decantar qualsevol balança, i si bé és cert que una part de l’emigració és a la Federació de Rússia, on n’hi ha més és a Europa, als Estats Units i a Canadà, i són persones que comparteixen abassegadorament els valors de Maia Sandu, no pas els d’Igor Dodon. “More than 15 percent of Moldova’s population, some 550 thousand citizens, currently live outside Moldova”, diu aquest article en anglès publicat avui mateix. Només que s’aconseguís mobilitzar una quarta part d’aquesta diàspora, ja podríem tenir un empat. No és fàcil, però tampoc és impossible.

I sabent que la clau és la diàspora, els moldaus han creat un grup de Facebook, Adoptă un vot, que ja té 62.000 membres. A través d’aquest grup la gent busca la ciutat on vol desplaçar-se per anar a votar o la ciutat cap a la qual pot oferir una plaça de cotxe o la ciutat en la qual pot oferir allotjament. Hi podeu veure, en directe, com van casant totes aquestes necessitats. Evidentment, la iniciativa ha cridat l’atenció dels mitjans més importants del país i de part de la premsa estrangera. I tal com deia al darrer apunt, resulta que el “centre neuràlgic” d’aquesta operació és a Barcelona, que és on viu i treballa Anastasia Condruc, creadora del grup.

Si demà guanya Maia Sandu, caldrà valorar quin pes ha tingut la diàspora en el capgirament del resultat i caldrà valorar quin pes ha tingut aquest grup de Facebook en la mobilització de la diàspora. Tenim a la nostra ciutat un equip de dones que estan fent una feina excel·lent defensant valors que compartim: la força del vot, de la democràcia i de la mobilització ciutadana. Després del que hem viscut aquí i estem vivint encara (perquè demà, mentre ells voten, nosaltres tornarem a concentrar-nos per defensar les nostres institucions), tenen tota la meva simpatia i admiració.

I com si fos un senyal, per cert, la pàgina de Facebook de Maia Sandu acaba de superar aquesta tarda-vespre mateix els 100.000 fans, xifra rodona i simbòlica, de bon auguri.

No crec que tingueu ganes de llegir gaire més sobre les eleccions nord-americanes i per tant no en faré cap anàlisi. Hi ha moltes persones que la farien millor que jo. Ara bé, em sembla clar que si Trump ha guanyat és perquè Clinton no ho ha fet. Tenia a l’abast ser la primera dona presidenta dels Estats Units, tenia el suport d’Obama i es podia convertir en l’esperança per evitar que Trump fos president. És molt significatiu que amb tots aquests factors a favor no ho hagi aconseguit, i el fet que les mirades de tot el món hagin estat pendents d’ella ha fet més gran la decepció. El que caldria demanar-se, però, és qui ha decebut realment? Com s’arriba a votar majoritàriament i a tenir un president com Donald Trump?

A l’altra banda del món, en un país petit i pobre a la frontera de la Unió Europea, no hi mira ningú. Perquè el poder és als Estats Units, és clar. Però des del punt de vista de l’interès polític, social, periodístic, econòmic, lingüístic, cultural, etc, el contrast en el tractament informatiu acaba sent desproporcionat. Per això vull compartir i celebrar amb els qui llegiu aquestes línies el fet que hi hagi un programa de ràdio que es diu La Veu de la Comunitat, que s’emet des de Ràdio Kanal Barcelona, que el passat dilluns 7 de novembre (a partir del minut 71 de l’enllaç a Ivoox) va dedicar una part important del programa a parlar de la República de Moldàvia, en català, amb una persona que hi va convidar: Elena Nazarova, presidenta de l’Associació Eşti Moldova. Felicito les persones responsables del programa i aprofito per recomanar-vos que l’escolteu.

Dit això, si heu anat llegint els darrers apunts que he publicat sobre la República de Moldàvia ja sabreu que diumenge voten en segona volta per decidir, definitivament, si la presidència del país ha de recaure en Igor Dodon o en Maia Sandu. A banda dels col·legis electorals ubicats allà, també n’hi haurà d’escampats per tot el món, perquè la diàspora moldava és molt nombrosa. Barcelona no en serà una excepció i qui vulgui votar ho podrà fer, segons la informació de l’ambaixada moldava a Espanya, a Via Laietana, 16, entresol 1a, sala 13. Esperem que la iniciativa impulsada per Anastasia Condruc des de Barcelona a través del grup de Facebook “Adopta un vot” tingui l’efecte desitjat i que votin moltes més persones que no pas a la primera volta.

Aquesta darrera setmana de campanya ha estat especialment intensa des del punt de vista de debats i de tensions en els mitjans de comunicació. Tal com he explicat en apunts anteriors, la retirada de la candidatura de Marian Lupu (PD) va anar acompanyada d’una explicitació verbal de suport a Maia Sandu que resultava molt poc creïble, que ella va rebutjar enèrgicament i que més aviat semblava una estratègia per assegurar que Dodon fos president a la primera volta mateixa. Va anar de ben poc. Posteriorment, els mitjans controlats per Plahotniuc (PD) s’han dedicat a escampar un reguitzell de mentides contra Maia Sandu que han demostrat aquest doble joc. Aquestes mentides, replicades amb arguments i amb proves que les refutaven, es podrien haver girat en contra tant de Plahotniuc com de Dodon, però sempre caldrà esperar a tenir el resultat de les urnes per veure si la revolta ciutadana ha estat prou forta.

El partit de Sandu va publicar al web una selecció de les 10 mentides més destacades: (1) que Sandu portaria 30.000 refugiats sirians al país, (2) que Sandu està a les ordres de Plahotniuc, (3) que és una agent dels Estats Units, (4) que quan era ministra va tancar 300 escoles, (5) que va participar en el robatori del segle, (6) que és la responsable de la concessió de l’aeroport de Chişinău, (7) que una dona no pot portar un país, (8) que promourà l’homosexualitat, (9) que és membre d’una lògia massònica, (i 10) que està en contra de l’Església i de l’Ortodòxia.

Aquest és el nivell de la campanya contra Sandu orquestrada entre Plahotniuc i Dodon per impedir que arribi a la presidència. I més baix i tot, perquè fins al debat d’aquest dijous mateix a Moldova 1, canal públic del país, Dodon encara denigrava Sandu, soltera i sense fills, per aquestes dues raons. Però la pressió no es limita a Sandu, ja que Dodon, que dilluns havia de participar al debat de TV7, va fer públiques les seves reserves respecte de la imparcialitat de qui havia de moderar el debat, Natalia Morari, quan aquesta cadena, segons l’informe de l’Associació de Premsa Independent i el Centre pel Periodisme Independent, és de les que ofereix una informació més neutral i objectiva en contrast, precisament, amb els mitjans descaradament favorables a Dodon i a Plahotniuc des dels quals s’escampen aquestes mentides. La queixa de Dodon va tenir dues conseqüències: Morari va demanar al seu col·laborador Popov que moderés el debat, mentre que ella va publica un escrit de denúncia a Europa Libera en què deia “Ja n’hi ha prou!“.

La primera de les mentides abans esmentada, la dels 30.000 refugiats sirians, és un cas exemplar de les tècniques de desinformació i manipulació i el Ziarul de garda explica exactament com es va construir: una pàgina web, guralumii.net, va publicar la suposada informació sense que ningú la signés. Hi deia que Merkel havia promès suport a Sandu a canvi d’acollir aquests 30.000 refugiats (que a Catalunya acolliríem encantats, és clar, però que allà s’utilitza com a arma llancívola). Altres mitjans se’n van fer ressò sense contrastar res. Divendres passat, amb la intenció de continuar alimentant el tema sirià, en un canal de YouTube creat aquell mateix dia, que ara ja ha estat eliminat i que es deia Fundació Sirians Sense Fronteres (i ningú no té constància de cap fundació que es digui així, és clar) s’hi va publicar un vídeo en què tres estudiants sirians de la Uni­ver­si­ta­t de Medi­ci­na i Far­màcia “Nico­lae Tes­te­mițea­nu” de Chi­și­nău donaven suport a Maia Sandu. Dissabte, PrimeTV, la televisió amb més audiència del país, i controlada per Plahotniuc, va publicar una notícia sobre la suposada diàspora síria a la República de Moldàvia en què utilitzava aquest material. També ho van fer altres mitjans afins. Posteriorment, un d’aquests tres estudiants ha denunciat la manipulació de les seves paraules.

Un altre atac a Sandu a través del seu partit ha vingut per la via del finançament en una operació que tenia més de mediàtica i de malèfica que cap altra cosa. Resulta que Ilan Şor, una de les persones de qui se sospita que ha participat i s’ha beneficiat del robatori del bilió, ha fet una transferència de 280.000 lei (poc menys de 13.000 euros) al compte del partit. Immediatament s’ha fet públic amb preteses proves segons les quals hauria estat el partit qui hauria demanat aquesta transferència. S’ha publicat una conversa entre el tresorer del partit i una altra persona que no ha resultat ser la que el muntatge pretenia fer veure que era, però el tresorer del partit no feia altra cosa que informar de les possibilitats que té un ciutadà que vulgui ajudar a finançar el partit. Evidentment, el partit ha rebutjat els diners i s’ha esforçat a desmentir el muntatge, que no pretenia altra cosa que presentar-los com una formació que demana finançament sense escrúpols. Cal recordar que la procedència poc clara del finançament va ser l’argument que es va esgrimir a les darreres eleccions al Parlament moldau per excloure la formació de Renato Usatii.

Espero que us hàgiu fet una idea de la mena de campanya que s’està fent en aquell país. És contra tot això, que s’enfronta Maia Sandu i el seu equip i és contra tot això que m’agradaria que els moldaus i les moldaves d’arreu del món es mobilitzessin, que anessin a votar diumenge. Sandu no ho té fàcil per retallar els gairebé 10 punts percentuals que li va treure Dodon a la primera volta, però si ho fa, a diferència dels Estats Units, tindrem una dona presidenta que no culminarà decepcions sinó que representarà l’inici de moltes esperances. Exactament al revés que als Estats Units. Tant si et dius Sandu com si et dius Clinton com si et dius independència de Catalunya, si mobilitzes els teus potencials votants, guanyes. Però a més, en el cas de Sandu, si no se’n sortís no seria una derrota com la de Clinton.

Ara que fa vuit anys de l’arribada de Barak Obama a la presidència dels Estats Units, i del qual recordem precisament l’ús de les xarxes socials com un element decisiu a l’hora de muscular l’electorat i el país i d’obtenir la victòria, la República de Moldàvia planteja un nou cas d’interès en aquest sentit. Com ja he explicat en apunts anteriors, diumenge 13 de novembre, mentre a Barcelona ens estarem manifestant per defensar les institucions del país davant de l’aposta per la judicialització per part de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de la República de Moldàvia triaran president o presidenta en segona volta.

Els dos candidats, Maia Sandu i Igor Dodon, van protagonitzar un primer debat dijous a ProTV. A la primera volta, Dodon havia preferit enviar algú altre que el representés al darrer moment. Aquest cop, però, s’hi va presentar ell. Esperem que també ho faci en propers debats com el de dilluns a TV7 amb Natalia Morari.

Arran del debat de dijous, aquest matí Sandu ha publicat un missatge a Facebook a les 8.57 (hora catalana) en romanès i en rus. Quan encara no havia passat mitja hora, el text ja havia superat el miler de “m’agrada”. És un bon indici de l’aposta per Facebook (Twitter no té tanta implantació allà). De fet, la diferència entre les pàgines dels dos candidats és considerable: mentre que Sandu té prop de 84.000 fans, Dodon es queda en poc més de 35.000. Casualment, Dodon també ha publicat un missatge a Facebook aquest matí, deu minuts abans que Sandu, però al cap d’una hora i mitja tenia només 65 “m’agrada”.

Tots sabem que les eleccions no es guanyen a les xarxes socials, que hi ha moltes persones que viuen al marge d’Internet, que no es connecten ni s’informen i que quan ho fan a vegades és a través de canals de televisió que manipulen de manera descarada, però el cas d’aquestes presidencials de diumenge és singular perquè la clau és la mobilització del milió de moldaus que hi ha escampats per arreu del món i dels quals a la primera volta va votar una ínfima part. Havent-hi, a més, el precedent de les presidencials romaneses de fa dos anys, l’ús de les xarxes socials es converteix en un examen per saber si les noves elits polítiques del país (les emergents, les que s’hi estan convertint ara mateix potser sense ser-ne encara del tot conscients) seran capaces de connectar amb aquesta massa social que, més enllà del vot de diumenge, pot esdevenir la clau del futur dels propers anys si pren consciència del seu poder (allò de l’apoderament, tornant a Obama).

Val a dir, també, que he tingut ocasió de comprovar certa reacció per part de l’equip de Dodon, però que ha estat i és encara del tot errònia. He rebut diverses propostes d’amistat de perfils suposadament moldaus, tots amb unes característiques molt semblants i amb una amistat en comú, un tal Alexandr Vasilii Bişir, partidari de Dodon. També he estat etiquetat en postals electorals penjades a Facebook, invasives i indiscriminades, perquè s’adrecen a persones que ja han declarat el seu suport decidit a Maia Sandu. Les bones pràctiques de l’equip de Sandu, doncs, contrasten amb el poc abast i les males pràctiques de l’equip de Dodon.

El missatge que ha publicat Sandu aquest matí, per cert, deia això:

“Benvolguts amics,

Us agraeixo de tot cor tots els missatges de suport que m’envieu cada dia. En sou tants, d’arreu de Moldàvia i de fora del país, que no els podria respondre tots personalment. Estic d’acord amb vosaltres que el meu contrincant ha optat per una estratègia de campanya bruta i vergonyosa [Dodon, per exemple, va vincular Sandu com a exministra d’Educació amb els suïcidis escolars que hi va haver mentre ho era]. El debat de dijous no va ser un debat presidencial sinó un galliner. El meu adversari té un únic objectiu: minar la meva credibilitat i dignitat amb atacs ad hominem i recorrent a falsedats i a estratègies de desinformació a l’estil del KGB.

Us asseguro que la meva capacitat de resistència és il·limitada. Cap atac, cap mentida ni cap insult no farà que renunciï a la tasca que m’he proposat i que compartim tots nosaltres: fer neteja al sistema polític d’aquest país i posar els fonaments d’una nova vida a Moldàvia d’acord amb regles democràtiques i amb una justícia independent i una economia pròspera.

Espero que el proper debat televisiu ens doni l’oportunitat de formular les preguntes adients i de respondre les preocupacions reals dels nostre ciutadans.  Crec que tothom comprèn que el meu adversari representa un veritable perill per al nostre país i per al nostre futur.

Encara tenim vuit dies per fer arribar el nostre missatge a la gent. Necessito el vostre suport, el de tothom. Moldàvia us necessita. Estic del tot convençuda que podem obtenir aquesta victòria.

Junts guanyarem!”

Diumenge es va viure una nit trepidant. Amb els primers percentatges d’escrutini fets públics, el candidat socialista Igor Dodon obtenia més del 55% del vots i, per tant, no necessitava una segona volta per esdevenir el president del país. Es confirmava així un dels riscos. Algunes persones havien avisat que la retirada de Marian Lupu i el pretès suport a Maia Sandu (que en realitat seria una operació per confondre l’electorat de Sandu mentre ells votaven Dodon) podien fer que Dodon guanyés ja a la primera volta.

El que va passar, però, va ser que els primers col·legis electorals a tenir el recompte fet van ser els de les zones rurals i menys populades, on el vot a Dodon, com es va veure posteriorment en aquest mapa que va publicar Agora.md, era majoritari.

A partir d’aleshores, Dodon va anar reculant lentament i, alhora, el percentatge de Sandu anava pujant. Però l’escrutini avançava i no semblava que el descens de Dodon, constant però lent, fos suficient per arribar a quedar per sota del 50%. Quan el comptador de l’escrutini es va actualitzar amb el 86,74%, Dodon tenia el 49,99%. Poc després va semblar que aturava la constant davallada que havia patit al llarg de la nit i que començava una lleu recuperació, però només va ser un ensurt. El resultat final va ser de 48,22% per a Dodon i 38,43% per a Sandu, però quan l’escrutini s’estava gairebé acabant Dodon va comparèixer davant la premsa per dir que encara hi havia meses de llocs on tradicionalment es vota socialista que no havien tramès les dades i que estava convençut que seria president sense necessitat d’una segona volta. Evidentment, es va equivocar i va cometre, així, un nou error de comunicació.

En aquest dos dies transcorreguts, ja s’han produït un seguit de valoracions i de fets que val la pena de comentar. El primer, que l’ambaixador ucraïnès a la República de Moldàvia ha estat cridat a consultes. Hi ha força consens a l’hora de vincular això amb la possibilitat que Dodon sigui president després de les declaracions que va fer en un programa de televisió amb el periodista Viorel Pahomi. Pahomi li va preguntar l’opinió sobre la gestió del Donbas i de Crimea i Dodon va dir (minut 24 del vídeo) que hi havia hagut un referèndum com en tants altres llocs i que ell ho veia bé, perquè creia que el govern de Kíev s’havia equivocat en menystenir la població russòfona del país. Aleshores Pahomi li va dir que, d’acord amb això, suposava que també estaria a favor de fer un referèndum sobre la unió de la República de Moldàvia amb Romania i Dodon va dir que hi estaria absolutament en contra. A banda de les evidents contradiccions, el fet és que el govern ucraïnes ha pres nota que el possible futur president no respecta la integritat territorial de l’estat veí. Dodon, doncs, ja ha provocat un primer i important incident diplomàtic.

Una altra cosa que ha passat és que Sandu ha continuat rebent suports: des de l’expresident romanès Traian Basescu (que té la doble ciutadania i per tant pot votar a les eleccions de l’estat veí) fins a  candidats que no han passat a la segona volta com l’exprimer ministre Iurie Leanca. O que han començat a publicar-se articles de suport a Sandu i articles que asseguren que, malgrat els deu punts de diferència de la primera volta, Sandu té opcions de guanyar a la segona. Una de les claus és una mobilització molt més gran de la diàspora occidental, que aquest cop ha estat molt baixa. I això recorda l’anomenat “miracle de novembre” de 2014, quan les presidencials eren les romaneses i la mobilització d’una diàspora indignada amb el candidat Victor Ponta va acabar donant la victòria a Klaus Iohannis després de cues immenses i de moltes hores de tensió als col·legis electorals d’arreu del món. Si ho recordeu, vaig anar-ho explicant en aquest apunt, que fins ara ha estat el que ha rebut més visites de tots els que he escrit sobre Romania i la República de Moldàvia.

Conscients que la clau és aconseguir que la gent torni a fer desplaçaments quilomètrics per anar a votar als pocs col·legis electorals que tenen disponibles, ha estat precisament des de Barcelona des d’on ha sortit una proposta d’organitzar-se a través d’un grup de Facebook (que en romanès es diu “Adoptă un vot“, ja veieu que no necessita traducció) per facilitar transport i allotjament a qui ho necessiti. La premsa moldava ja ha recollit aquesta iniciativa d’Anastasia Condruc. Però no és l’única iniciativa moldava d’abast mundial sorgida de Barcelona, perquè una altra moldava establerta a casa nostra, Elena Nazarova, presidenta de l’associació Eşti Moldova, impulsa una petició perquè a la diàspora es pugui votar amb el carnet d’identitat i no únicament amb el passaport.

Comença, doncs, una quinzena crucial en què tothom sap perfectament què s’hi juga i en què els esforços per mobilitzar els qui diumenge passat no van anar a votar seran immensos. Maia Sandu aplega cada cop més consens i cada cop és més percebuda per més gent com una oportunitat per començar a treure el país de les urpes de la màfia que el governa. Tot i els límits en les atribucions que pugui tenir el president del país, i a pesar de les dificultats que haurà d’encarar, Sandu ha dit que una de les primeres coses que farà serà nomenar un fiscal general net que posi a la garjola tothom que hi hagi de posar.

De fet, l’equip de Sandu està fent una feina excel·lent en l’àmbit de la comunicació, tant per la claredat dels missatges com pel grafisme com per l’ús de les xarxes socials o com per la transparència en les despeses. Els vídeos penjats a Facebook, les retransmissions en directe a través de Facebook live o els infogràfics han estat una constant tant a la campanya com posteriorment. En aquest infogràfic, per exemple, s’explica els vots obtinguts pels dos candidats i el contrast amb els diners declarats com a despeses en la campanya:

A més, el groc del marc i de la columna de la candidata Sandu, que contrasta volgudament amb la grisor de Dodon, anirà a més. Ahir mateix, a la roda de premsa que van fer tant ella com Andrei Nastase al costat de diverses persones que els donen suport, tothom va aparèixer amb un llacet groc i es va demanar que tothom faci servir aquest color tant com pugui. Recordeu la iniciativa #paísgroc d’Ara És l’Hora?

Esforços per mobilitzar la diàspora, campanya per una República de Moldàvia groga fins al darrer racó i, alhora, penetració en l’altra xarxa social popular al país, Odnoklassniki, ja que han pogut comprovar la relació entre la distribució del vot i l’ús d’aquesta xarxa:

Si us agrada la política i la ComPol, nu us hauríeu de perdre aquesta segona volta. És una llàstima que pocs mitjans de casa nostra n’estiguin informant, perquè resulta molt atractiva des d’aquest punt de vista, oimés quan alguns dels protagonistes de l’actualitat els tenim o els hem tingut a Barcelona, ja que Anastasia Condruc, com us deia, viu a Barcelona, i Andrei Nastase va venir-hi el setembre passat, tal com va explicar la premsa moldava i tal com podeu veure en aquesta darrera imatge:

1 d’octubre (găleată)

20 d’octubre (fereastră)

#ParaulesRomaneses Una de curteta, avui: “fereastră”. És una cosa que es pot obrir (a deschide) o tancar (a închide). Els catalans, quan fem una despesa extraordinària, hi tirem la casa, per aquí. Els romanesos, quan “arunca banii pe fereastră”, gasten de manera exagerada, que si no és la mateixa idea s’hi acosta molt. Ja ho teniu?

Exacte! Del llatí “fenestra”, nosaltres n’hem fet la “finestra” i ells, la “fereastră”, com els francesos n’han fet la “fenêtre” i els italians, com nosaltres, la “finestra”. El més espavilat ha estat en Bill Gates, que ha fet Windows i s’ha fet d’or. I els més rarets, els castellans, que surten amb això de la “ventana” que no s’assembla a res. Perquè vegeu, estimats romanesos i romaneses, que el català s’assembla més al romanès que no l’espanyol… 😉

Per no deixar cap serrell (com seria això en romanès, amants de la paremiologia i de la comparació d’expressions?), deixeu-me explicar per acabar que “a deschide” ve del llatí “descludere” i que “a închide” ve de “includere”. “A arunca” seria ‘llençar o tirar una cosa’ i els “banii” són els diners (en plural i amb l’article determinat, com sempre, enganxat al darrere; en singular i sense article és “ban”).

Si us ha agradat, daţi un like sau un share. I si no, aruncaţi-mă pe fereastra!

23 d’octubre (sarmale, habar nu am i bacşiş)

A la recta final de les eleccions presidencials ha saltat la sorpresa. Aquest matí, Marian Lupu, candidat del Partit Demòcrata de Vladimir Plahotniuc, ha fet saber als mitjans que es retira de la cursa i que dóna suport a Maia Sandu. Lupu i Plahotniuc han comparegut junts per fer l’anunci, tal com es pot veure en aquest vídeo del canal Publika, propietat de Plahotniuc, per argumentar la decisió en diversos punts.

En primer lloc, creuen que cal continuar l’aproximació a la Unió Europea sigui qui sigui el president, que el nom no importa i que aquesta és la màxima prioritat. En segon lloc, sostenen que el cop d’efecte de la renúncia de Nastase per defensar una candidatura única en la persona de Maia Sandu no ha tingut l’efecte esperat i que la diferència entre Sandu i Lupu als sondejos és mínima, tot i que amb un lleuger avantatge per a Sandu.  En tercer lloc, asseguren que, vista l’evolució de la campanya i els atacs que ha rebut la seva formació, els preocupa com arribaria a la segona volta el candidat que hauria de vèncer el candidat pro-Rússia Igor Dodon (PSRM). Per totes aquestes raons, han decidit fer una retirada tàctica “basada en la responsabilitat política, en l’anàlisi sociològica i en l’expertesa professional”.

Tal com he explicat en altres apunts d’aquest blog, la política de la República de Moldàvia s’ha mogut damunt de dos eixos en els 25 anys d’existència del país: d’una banda, el geopolític, que origina dos blocs, el que mira a la Federació de Rússia (PCRM de Voronin, PSRM de Dodon, PN de Renato Usatîi) i el que mira a la Unió Europea i a Occident (sobretot entre 2009 i 2015, PLDM, PL i PD); de l’altra, el factor unionista, que es va reactivar arran de la revolta de 2009 i es va constituir en la plataforma cívica Acció 2012, que des d’aquell any manté una activitat constant i creixent. Fa un any i mig, però, des que es va tenir coneixement del bilió de dòlars desaparegut de les entitats bancàries amb la complicitat de les estructures estatals i va aparèixer la plataforma Dignitat i Veritat, la lluita contra la corrupció i contra qui en consideren el principal responsable, Vladimir Plahotniuc, ha anat desplaçant els altres dos eixos en un context de preocupació per la deriva cap a un incipient totalitarisme. Les presidencials de diumenge podrien reflectir, per primera vegada, el que cada cop sembla més un relleu generacional, no només pel canvi de lideratges, sinó per la fornada de gent nova que ha entrat a formar part dels equips que hi ha darrere d’aquests lideratges.

Plenament conscients d’allò que s’hi juguen, tots dos blocs estan fent moviments importants en tots els terrenys i posant tota la carn a la graella, cosa que fa que la campanya doni contínuament notícies interessants. En aquest apunt n’he triat unes quantes perquè us en feu una idea.

1. El Partit Popular Europeu dóna suport explícit a Maia Sandu. Ho podeu llegir en aquest comunicat en anglès al web dels populars del 15 d’octubre i, si teniu curiositat pel romanès i voleu aprofitar una traducció diferida, també ho podeu escoltar en anglès i en romanès en aquest vídeo de Privesc.eu amb la conferència de premsa que una delegació del grup popular va fer ahir a Chişinău. El suport a Sandu, però, anava acompanyat d’una petició a Iurie Leanca perquè es retirés de la cursa i donés també suport a Sandu. La notícia és rellevant perquè el partit de Leanca es diu Partit Popular Europeu de Moldàvia i d’entrada tot fa pensar que hauria de tenir el suport del PPE, però la decisió comunicada, malgrat que el Partit Acció i Solidaritat de Maia Sandu encara no forma part dels populars europeus, demostra el nul suport que té Leanca a la UE. I, malgrat les peticions en aquest sentit, al moment de redactar aquest apunt encara no s’ha retirat de la cursa. De fet, va respondre el comunicat dient que no en tenia cap intenció, però aquesta desautorització ha afeblit encara més les poques possibilitats que tenia segons els sondejos. El suport del PPE no va tenir tan sols forma de comunicat i de conferència de premsa, sinó que també va recórrer al poder de la imatge: les fotos amb Merkel, Tusk i Juncker van arribar arreu i van fer que la Comissió Electoral Central reaccionés amb un comunicat en què deia que “atragem atenția și asupra faptului că legislația electorală națională interzice persoanelor care nu sunt cetățeni ai Republicii Moldova să desfășoare activități de agitație electorală” [també volem cridar l’atenció sobre el fet que la legislació electoral nacional prohibeix a les persones que no són ciutadanes de la República de Moldàvia que duguin a terme activitats de propaganda electoral]. Sens dubte, un text poc afortunat que ha provocat la resposta irònica de Sandu, que diu que espera que multin Merkel per haver-se fet aquella foto, però que podria ser el pretext per a una eventual sanció a Sandu o fins i tot per eliminar-la de la cursa. La Comissió Electoral Central ha estat acusada d’estar també al servei de Plahotniuc en més d’una ocasió.

2. Absents dels debats electorals.

Diversos canals de televisió estan fent debats electorals amb els candidats, aquests dies. En alguns casos, però, hi ha hagut sorpreses. La més sonada va ser ahir a TV7, on estava anunciat un debat entre Maia Sandu, Iurie Leanca i Marian Lupu, però a l’hora de la realitat ni Leanca ni Lupu no s’hi van presentar i el debat va tenir una única convidada, Maia Sandu, que inicialment va adreçar-se a l’audiència i va respondre les preguntes tant de Natalia Morari com d’Andrei Popov fins que el programa va aconseguir contactar telefònicament i fer entrar en directe un representant del PD de Marian Lupu i Vladimir Plahotniuc, concretament Sergiu Sîrbu. També a ProTV s’anunciava un debat amb els tres candidats amb més opcions que podia ser decisiu, però a l’hora de la veritat Lupu va enviar-hi precisament Sergiu Sîrbu i Dodon va ser substituït per Ion Ceban. L’únic candidat era Maia Sandu [vídeo].

3. Mitjans, imparcialitat i manipulació. Al problema dels mitjans de comunicació també m’hi he referit en apunts anteriors. A la República de Moldàvia hi ha dues institucions importants en aquest àmbit: el Centre per al Periodisme Independent (web amb versió en anglès operativa fins a l’agost de 2013 i posteriorment integrada al portal Media Azi, que també té canal de YouTube “Els mitjans, avui”) i l’Associació de la Premsa Independent (web amb versió en anglès). A principis d’octubre van presentar un informe sobre la manera com els principals mitjans de comunicació havien tractat les informacions polítiques en el període de precampanya. L’informe va analitzar 12 canals de televisió (Moldova 1, Prime TV, Canal 2, Canal 3, Publika TV, Jurnal TV, Realitatea TV, NTV Moldova, ProTV Chişinău, TV7, Accent TV i N4 TV), 12 portals de notícies (Agora.md, Deschide.md, Gagauzinfo.md, Jurnal.md, Moldova24.info, Newsmaker.md, Noi.md, Realitatea.md, Sputnik.md, Today.md, Unimedia.info i Ziarulnational.md) i 4 diaris impresos (Komsomolskaia pravda v Moldove, Panorama, Săptămîna i  Timpul). A grans trets, l’informe constata que Prime TV, Canal 2, Canal 3 i Publika TV afavoreixen Marian Lupu i perjudiquen tant Andrei Nastase com Dumitru Ciubaşenco; que Jurnal TV afavoreix Nastase i perjudica Lupu; i que el canal públid Moldova 1 i els privats Realitatea TV, Pro TV Chisinau, TV7 i N4 són els cinc que presenten un tractament més equilibrat. Crec, doncs, que boicotejar dos d’aquests cinc canals dóna prou indicis de l’estratègia electoral tant del PDM com del PSRM, que d’altra sí que fan debats entre ells a canals russòfons.

4. Maneres i maneres de fer campanya.

Al llarg de la campanya, Sandu ha denunciat que a les principals empreses estatals es crida els treballadors a reunions on se’ls diu que ja saben què han de votar i se’ls demana fins i tot que facin fotografies de la papereta amb la creu correcta per demostrar que ho han fet bé si no volen tenir problemes a la feina o que els fills no aprovin els exàmens. A l’apunt del 13 de gener d’enguany, quan Plahotniuc intentava forçar la seva designació com a primer ministre, us vaig enllaçar un videomuntatge d’Agora en què es veia un gran contrast entre les concentracions de la plataforma Dignitat i Veritat i les concentracions convocades per donar suport a Plahotniuc, de les quals ja aleshores es va dir que es feien a través d’intimidacions i amenaces. Per tant, malgrat la dificultat de poder-les demostrar, aquestes intimidacions tenen força credibilitat. La gent té por de denunciar-les públicament i desconfia de la cobertura que els pugui oferir una policia que, a mans d’aquest govern, no els genera gens de confiança. Per això crec que no és cap exageració parlar d’un totalitarisme incipient en aquell país. Alguns alcaldes, però, sí que han denunciat pressions, intimidacions i tractes de favor. I ho han fet aquest matí mateix en una conferència de premsa que Sandu ha retransmès en directe per Facebook live i que fins al moment d’escriure aquestes línies ja ha tingut 25.000 visualitzacions

5. La batalla de les xarxes socials.

Sens dubte, és un dels aspectes en què l’equip de Maia Sandu està excel·lint més. Ho demostra no només el gruix de visualitzacions del vídeo que us comentava al punt anterior, sinó també l’evolució de la pàgina de Facebook de la candidata (amb més de 60.000 seguidors), a propòsit de la qual, també aquest matí, Artur Gurău compartia al seu compte de Faceboook aquesta informació gràfica amb la qual volia demostrar que gastant ben pocs diners (en contrast amb la despesa tant de Dodon com de Lupu) es pot arribar a molta gent. A les darreres hores han preparat un Twibbon per donar suport a Sandu a través dels perfils de Twitter i Facebook i segurament aquests darrers dies de campanya encara hi haurà més iniciatives en aques sentit. En un país tan pobre i amb tanta població que viu a zones rurals on l’accés a Internet és més baix i la capacitat d’analitzar críticament la informació no és la mateixa que en entorns joves i urbans, les xarxes socials poden no ser suficients. Però el cas és que combinen aquesta excel·lència a les xarxes socials amb una presència constant al territori i als mitjans de comunicació. A més Andrei Nastase va explicar que no presentaria la renúncia fins al darrer dia de termini legal que tingués, cosa que està permetent que la candidatura comuna tingui dues veus als debats i dos equips (més, si hi afegim el suport expressat per altres formacions) trepitjant el territori.

(A petició dels organitzadors de la manifestació, us tradueixo el comunicat que han preparat per informar els mitjans.)

Diversos milers de persones s’han aplegat al centre de la capital de Romania per manifestar la voluntat d’unir el país amb la República de Moldàvia. La concentració ha estat la més massiva dels darrers anys i els assistents han demanat al president Klaus Iohannis i al govern polítiques concretes d’acostament entre aquests dos estats per mitjà de mesures immediates que passen perquè el Parlament adopti una declaració en favor de la unió, per la formalització d’un Ministeri de la Reunificació i per la signatura d’un pacte sobre aquesta qüestió per part de tots els partits.

La manifestació l’organitza la plataforma cívica  Acțiunea2012 [Acció 2012, present a Twitter i a Facebook], nascuda arran de les protestes d’abril de 2009 a la República de Moldàvia amb la finalitat de tornar a acostar el país a Romania.

George Simion, president de la Plataforma Unionista Acțiunea 2012, ha declarat: “Ja no admetem que els polítics de Bucarest continuïn negligint el tema de la unió de Romania i la República de Moldàvia ni que ens el disfressin de Ventafocs europea. Aquests dies es diu molt que s’està buscant un projecte de país, però ja fa molt de temps que aquest projecte existeix. Un referèndum per la unió l’any 2018, a la República de Moldàvia, no hauria de sorprendre la classe política de Romania, la resposta de la qual ha de ser un sí ben clar. Ens quedarem al carrer fins que no obtinguem aquesta resposta.”

Una manifestació similar va treure 50.000 persones al carrer a Chişinău el passat 27 de març d’enguany. El moviment unionista ha anat prenent cada cop més volada tant a Romania com a la República de Moldàvia, on la població és en gran part ètnicament romanesa.

[La manifestació ha començat el recorregut al Hanul lui Manuc i s’ha pogut seguir en directe per privesc.eu]

Actualització de diumenge 23 a les 12.15 del migdia

Aproximadament 200 persones han passat la nit amb tendes de campanya a la plaça de la Universitat de Bucarest [aquí un vídeo fet de nit per un dels joves acampats] i proposen a tothom que se’ls tornin a acostar per reprendre la concentració a les 4 de la tarda (hora romanesa). Paral·lelament, George Simion, líder de la plataforma organitzadora, ha publicat al seu mur de Facebook el missatge següent:

“Am inceput dialogul. La ora asta suntem la sediul PMP, la 13:00 la ALDE, la 14:00 la PSD, la 17:00 la USR, la 18:00 la PRU.  Asteptam si PNL! Dar cel mai important e ora 16:00 – cu totii in Piata Universitatii!”

Traducció: “Hem començat el diàleg. Ara mateix som a la seu del PMP [el Moviment Popular de l’expresident Basescu]; a la una serem a la de l’ALDE; a les dues, a la del PSD [els socialdemòcrates de l’exprimer ministre Victor Ponta, que tenen l’alcaldia de la capital]; a les cinc, a la de la Unió Salveu Romania [el partit revelació de les darreres municipals, encapçalat per Nicuşor Dan i Clotilde Armand]; i a les sis, a la del PRU [Romania Unida]. També esperem el PNL [partit del president Iohannis]. Però el més important serà a les quatre: tothom a la plaça de la Universitat!”

A les 13.15 (hora catalana), la pàgina de Facebook del PMP de l’expresident Basescu, també unionista, ha publicat les fotos de la trobada amb els organitzadors de la marxa. A la trobada, Basescu ha explicat que la unió dels dos països no es pot fer per la força sinó únicament a través de l’expressió popular, bé a través de referèndums a tots dos països o bé a través de resolucions dels parlaments respectius, com històricament es va fer la unió de 1918. També ha recordat que el 1991 el senat dels Estats Units de Nord-Amèrica va aprovar una resolució en què reconeixia el dret de la República de Moldàvia a unir-se a Romania i ha afegit en clau irònica que sembla que l’actual ambaixador a Chişinău no coneix aquest document fet públic recentment. Ha afegit, però, que en un horitzó de deu anys vista la reunificació no es pot produir amb el territori del Transdnièster i que caldrà trobar una solució per als romanesos que viuen en aquella zona. El vídeo de l’entrevista també està penjat a la pàgina de Facebook del PMP. Per cert, davant les presidencials moldaves de diumenge vinent, Basescu ha dit que el país necessita un president pro-UE i pro-reunificació i que, de totes les opcions disponibles, la que li sembla millor és Maia Sandu.

Pot semblar exagerat parlar de totalitarisme, però no ho és. El pas d’un sistema democràtic a un de totalitari no sempre es produeix a través d’un cop d’estat militar, com sabem. També es pot fer de manera gradual, especialment quan la democràcia del país en qüestió encara és jove, plena de mancances i amb més promeses de futur que no pas realitats sòlides. Diumenge 30 d’octubre hi ha la primera volta de les eleccions presidencials a la República de Moldàvia i el que hi ha en joc és aturar l’avenç de l’oligarca Plahotniuc a través de les poques escletxes que pugui haver-hi, una de les quals és l’elecció de la presidència del país per vot directe dels ciutadans i no dels 101 diputats del Parlament. Plahotniuc ja controla la majoria de mitjans de comunicació, té gent de la seva confiança i obediència a les institucions clau (Parlament, Fiscalia, Junta Electoral Central, etc.) i intentarà continuar blindant-se i buscant l’aparença d’estat democràtic que li permeti continuar enriquint-se, blanquejant diners i eixamplar el seu àmbit d’influència.

Oficialment hi ha 12 candidats entre els qui s’hi presenten en representació d’algun partit i els qui ho fan com a independents. A la pràctica, la majoria de sondejos reflecteixen que el més votat, i per tant qui té assegurat el pas a la segona volta, serà el líder del Partit dels Socialistes (PSRM) Igor Dodon, que és declaradament antieuropeu i pro-Rússia i que segons algunes informacions publicades finança la seva campanya amb diners que provenen de Rússia, cosa il·legal i que a les darreres eleccions al Parlament va ser el motiu esgrimit per excloure el partit de Renato Usatii.

Els sondejos donaven una segona posició molt ajustada entre tres candidats: Marian Lupu, que és el candidat del PD de Plahotniuc; Andrei Nastase, líder de la Plataforma Dignitat i Veritat, posteriorment esdevingut partit; i Maia Sandu, del Partit Acció i Solidaritat. Nastase i Sandu, però, s’havien compromès a fer una única candidatura conjunta per assegurar-se el pas a la segona volta i finalment ho han fet: serà Maia Sandu qui representi els votants del seu PAS, els del PPDA de Nastase i els del que queda del PLDM (després de la destrossa que hi va fer Vlad Filat), ara dignament liderat per Viorel Cibotaru, que fa front comú contra l’oligarca.

Aquesta setmana s’ha fet públic que el Partit Popular Europeu dóna suport explícit a Maia Sandu i demana a Iurie Leanca que es retiri de la cursa i també doni suport a Sandu, cosa que ha estat un revés considerable per a ell. Leanca va ser primer ministre i també ha intentat desmarcar-se del passat oligàrquic fundant un nou partit, però amb menys sort que Sandu. També el Partit Liberal Reformador, una escissió del PL de Mihai Ghimpu, ha fet públic el seu suport a Sandu. De fet, fins i tot Plahotniuc mateix ha fet avui unes declaracions en què diu que si a la segona volta no hi arriba el seu candidat, Marian Lupu, sinó Dodon i Sandu, demanarà el vot per Sandu. Es tracta d’unes declaracions clarament enverinades, però. Tal com explica Sandu, la situació ideal per a Plahotniuc (i la que s’ha volgut evitar precisament amb la renúncia de Nastase i la fusió en una sola candidatura de Sandu) era que a la segona volta els ciutadans moldaus haguessin d’escollir entre Lupu i Dodon, perquè per a ell hauria estat un win-win. Per sota del seu abrandat antieuropeisme, Dodon no deixa de ser també un home que no plantaria mai cara a Plahotniuc.

Sandu és una dona intel·ligent i ben preparada que està jugant molt bé les seves cartes, que fa una bona comunicació i que ha rebut suports clau com els que us explicava, però caldrà veure què passa els propers deu dies i, fins i tot, el dia de les eleccions i el posterior escrutini, perquè és evident que Plahotniuc farà tot el que pugui per evitar que Sandu arribi a la segona volta i, si ho aconsegueix, que arribi a la presidència del país.

Continuant l’apunt d’ahir, avui reprodueixo les entrades publicades a Facebook durant el mes de setembre:

4 de setembre (zi)