Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

6 de març de 2020
0 comentaris

Parlem de Cornellà, Pere Martí?

Dimarts passat, 3 de març, Pere Martí publicava un article a Vilaweb en què replicava allò que va dir Gabriel Rufián: que està molt bé l’èxit de Perpinyà, però que on cal tenir èxit és a llocs com Cornellà de Llobregat. L’article tenia una intenció evident de desacreditar Rufián, com quan deia que la Xarxa de Cornellà per la República organitza convocatòries en què “alguna vegada hi ha participat Joan Tardà, veí de la ciutat, però no hi han vist mai Gabriel Rufián, malgrat que sempre parla de la necessitat de picar pedra a Cornellà”. També aprofitava per retreure a ERC amb sornegueria l’aposta pel diàleg, com quan parlava dels “autocars de Cornellà que anaven a Perpinyà” i que “no van poder arribar, perquè la policia espanyola va decidir de muntar un control a la Jonquera per originar un col·lapse que alterés l’assistència de l’acte”. Martí recorda que “la policia depèn del ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, del govern de Pedro Sánchez, que va ser investit amb l’abstenció d’ERC”, un dels retrets en què es va basar la campanya de Junts per Catalunya el 10N de l’any passat.

Martí reivindica l’esforç d’aquestes mateixes persones com a organitzadores de l’1 d’Octubre, del qual destaca el següent: “11.006 van votar que sí, 2.086 que no, 220 en blanc i 160 nuls. Els vots favorables a la independència foren, doncs, el 81,7% del total.” I tot seguit hi afegia: “Potser per a alguns això no té prou valor, perquè no va ser un referèndum pactat amb Espanya [novament s’hi percep la sornegueria], però 11.006 vots són més que no pas els que van obtenir ERC (5.387), Junts per Catalunya (979) i CUP (1.344) a les eleccions municipals de la primavera de l’any passat, que foren 7.710.” De fet, el primer que cal dir és que a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 la suma de vots a aquests tres partits va ser d’11.904. A les eleccions convocades per Rajoy, els vots en suport a la independència encara van ser més que els del referèndum de l’octubre anterior. Ho podria explicar l’elevadíssima participació que tots recordem. Per tant, quan tot seguit afirma que “hi ha més vot per la independència a Cornellà que no obtenen els partits que el representen oficialment” s’equivoca. Si pren com a mesura les municipals té raó, però no crec que sigui la comparació més adient. Quan escriu que “el sostre de vot per la independència es va aconseguir en un referèndum unilateral”, doncs, caldria esmenar-lo. En una “situació de màxima tensió, de ruptura amb l’estat espanyol” vam obtenir uns resultats excel·lents i memorables, però a les eleccions convocades per Rajoy encara ho vam superar.

Tot seguit, els “3.296 vots que s’han escapat en dos anys” també són una mica tramposos, ja que tots sabem que la participació a les municipals va ser inferior. Si als partits independentistes se’ls van escapar vots, els altres no en van pas guanyar. La trompada més evident ha estat per a Ciutadans, que a Cornellà, com al total de Catalunya, convertit de sobte en l’eina útil per aturar l’independentisme, va guanyar les eleccions al Parlament de 2017 amb 16.982 vots i a les municipals de l’any passat es va quedar en 3.813. Però és que la trajectòria de Ciutadans ha continuat a la baixa fins al passat 10 de novembre, quan només va obtenir la confiança de 3.381 persones a Cornellà. Feu números. Crec que el que s’ha de comparar són eleccions homologables, i el 2019 en vam tenir dues al Congrés dels Diputats amb ben pocs mesos de diferència. Precisament aquestes dues eleccions, del 28 d’abril i el 10 de novembre, són la font en què baso els fils de Twitter #MunicipisOnAvancem. I el cas de Cornellà el vaig comentar en aquest fil.

Quan Martí afirma que “és una bona notícia que l’independentisme creixi a les municipals, a Cornellà i a tots els municipis de Catalunya” s’oblida de dir quin dels tres partits contribueix més a aquesta bona notícia i de reconèixer que Junts per Catalunya no té ni un sol regidor a Cornellà, que és exactament el que volia dir Rufián. A Cornellà, el suport a la independència ve per l’esquerra. Si el referèndum de l’octubre de 2017 va tenir els bons resultats que Martí celebra, i si els va millorar encara dos mesos i mig després, és perquè a la majoria d’aquells votants els va moure el rebuig a la dreta de Rajoy. La seva actitud de bloqueig, de negar-se al diàleg i, a més, estomacar la gent que volia votar els va revoltar. Els votants no-independentistes d’esquerres es van dividir: una part va confiar en Ciutadans per aturar l’independentisme, però una altra part va començar a pensar que això de la República de Catalunya no és tan mala idea i van començar a veure en ERC un possible nou referent. Quan finalment la moció de censura va revifar Sánchez li van fer confiança, però la cosa interessant és anar veient com va reaccionar el votant de PSC i ECP entre el 28A i el 10N i quines alternatives té al cap si un dia decideix deixar de votar PSC o ECP. Descartat definitivament Ciutadans en veure que darrere d’Arrimadas no hi havia ni estructura territorial ni programa social, torna a haver-hi una bifurcació en el vot socialista: un primer segment es radicalitza cap a PP o Vox, un segon segment flirtejaj amb Comuns o ERC i un tercer segment encara confia en Sánchez per resoldre democràticament el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I és aquí on ens trobem: en l’expectativa que una nova decepció provocada per Sánchez desplaci encara més votants cap a ECP o ERC.

La darrera “trampeta” de l’article de Pere Martí ve quan, a propòsit de les eleccions al Parlament Europeu, escriu que “a les tres poblacions esmentades per Rufian, l’independentisme va fer els millors resultats de la seva història: Cornellà (23,5%), Santa Coloma (20,5%) i Sabadell (43%)”. Ara dona les dades en percentatge, perquè si les continués oferint en vots absoluts veuríem que no van superar pas els 11.904 del 21 de desembre de 2017. El 23,45% de Cornellà ve de sumar els 5.513 d’ERC – Ara Repúbliques i els 3.409 de JxCat, que fan 8.922.

No nego pas la realitat: a les europees JxCat va guanyar ERC a molts municipis. No eren ni unes eleccions municipals ni unes eleccions al Parlament ni unes eleccions espanyoles. Eren unes eleccions en què hi havia altres variables en joc, entre les quals tenia un gran pes el personalisme de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat a l’exili. Aquesta és la carta que ha intentat jugar JxCat des del desembre de 2017 mateix: aprofitar la figura del president com a principal actiu en plena recomposició de l’espai polític que havia liderat CiU. Algunes persones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aprofitant que les eleccions europees coincidien amb les municipals i que el centre d’interès s’havia desplaçat més cap a la figura de Puigdemont que no pas cap als programes dels partits per fer política al Parlament Europeu, no van tenir cap problema a votar Puigdemont com una manera de mostrar-li suport.

De fet, una enquesta recent deia que el votant del PSC, si hagués de triar entre Puigdemont i Abascal, triaria Puigdemont, cosa que no faria el votant del PP o de Ciutadans, que prefereix Abascal. En un altre article que va publicar Vilaweb i que també vaig voler replicar, Ot Bou argumentava que votar ERC no és sinònim de voler la independència. Ara, en canvi, sembla que Pere Martí no té cap problema a comptar com a vots favorables a la independència els que va obtenir JxCat a les eleccions europees gràcies a la figura de Carles Puigdemont. Si els votants de Cornellà es fan independentistes seduïts per la via institucional que representen el Consell per la República i Carles Puigdemont seré el primer a celebrar-ho, però alerta, perquè la darrera aposta de vot útil i personalista que van fer alguns va ser per Inés Arrimadas, i quan van veure que al darrere no hi havia res en van anar marxant cames ajudeu-me. I ara resulta que l’espai exconvergent està en ple debat sobre el seu futur i sobre les sigles amb les quals ha de concórrer a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!