Un apunt geopolític abans i tot d’arribar Jaume I
Passe bona part d’aquests dies de festa repassant llibres. És curiós com sempre trobes alguna cosa en els llibres que tornes a llegir. Que ja l’havies llegit, però que ara et sembla nova. Em passa amb el monumental i excepcional “El regne croat de València” del pare Burns. Burns fa història amb majúscules, però és que a més escriu de meravella. Hi ha moments que et sembla estar llegint una bona novel·la, en comptes d’un llibre d’història.
Trobe un moment, en concret, que resulta fascinant. Burns explica que hi ha una batalla tremenda pel poder dins l’Església. Els que acabaran sent els espanyols volen imposar la primacia de Toledo, mentre els que acabaran sent els portuguesos treballen per Braga. Nosaltres som de Tarragona i encara hi ha Narbona pel mig -perquè els límits dels que era el bloc peninsular no eren gens exactes en aquella època. En l’època de la invenció del País Valencià.
I una prova sensacional -i prova més sensacional encara de la persistència de la geopolítica- és un episodi que protagonitza el bisbe d’Albarrasí.
Resulta que hores abans que el rei Jaume fes la seua entrada gloriosa a la ciutat de València, que l’anava a posar en termes religiosos sota la jurisdicció del metropolità de Tarragona, Pere d’Albalat, el bisbe d’Albarrasí -que depenia de Toledo- es va infiltrar en la ciutat cantant “en alta veu” les vespres en la mesquita principal per consagrar-la a favor de l’església. I tombar la ciutat en direcció a Toledo. El bisbe també es va apoderar de Sant Miquel per a fer-hi la primera missa a la ciutat, en castellà.
La resposta del rei i del prelat de Tarragona va ser furiosa. El bisbe d’Albarrasí havia fugit abans que la senyera onegés sobre la ciutat i un cop assentada la reclamació castellana sobre la ciutat. “Maleï siga! Quin dret tenia de venir ací?” diu Robert Burns que va exclamar l’arquebisbe de Tarragona. Els catalans, evidentment, vam fer cas omís de l’incident però els que acabarien sent espanyols van pleitejar a Roma.
I ací arriba un detall més molt interessant. Roma va atorgar la raó a Toledo, però els valencians, els catalans recent arribats a València, van demostrar una admirable consciència nacional -protonacional si volen ser prudents- i van ignorar el Papa i les seues ordres. Amb seguretat en ells mateixos i el que estaven construïnt.