Soy valenciano i…
Fa un temps que estudie amb un especial interés TikTok. I això m’ha portat a fer proves de tot tipus i a seguir gent que segurament no seguiria si no fos amb aquesta finalitat, diguem-ne, acadèmica.
Entre les coses que he vist els darrers dies hi havia diverses versions d’una sèrie que diu “sóc tal cosa i…” i a partir d’això explica unes quantes banalitats sobre el grup al qual diuen pertanyer, amb l’intent de ser més o menys graciosos.
D’aquesta tècnica he vist fer unes quantes versions valencianes però ahir em vaig trobar per primer volta una col·lecció de gent que explicaven en espanyol que són valencians i…
I resulta que, per a diferenciar-se i ser alguna cosa, tots ells recorrien a paraules catalanes. Gràcioses, tòpiques, tretes de context en algun cas, però catalanes. Que si dic “au!”, que si dic “Xe”, que si dic “nano”, que si dic “bufa”, que si dic…
Sociològicament m’ha semblat ben interessant. Cap dels personatges que hi apareixia semblava ni remotament maulet, però en el moment d’haver d’explicar perquè eren diferents -per tant, perquè eren alguna cosa- no tenien cap més remei que tirar mà de la llengua que no deuen usar massa, però que ens diferencia i ens fa valencians.