  |  |
un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )
|
|
aquí som i fem països catalans  Esborrant part del paisatge català, deformant la realiat, l'Editoral Destino què pretén? És una estratègia comercial per no patir les conseqüències de la catalanofòbia? Això no és fer-li el joc? Em ve al cap allò de l'Edmund Burke, "tot el que cal per al triomf del mal és que els homes de bé no facin res" (continua)  El tot setmana del 7 de febrer: RECUPERANT L’ESPERIT DEL CARNESTOLTES (segueix)  Hi ha qui comença a passar a l'acció. El primer cop que vaig sentir parlar d'insubmissió fiscal contra la relació d'abús de l'estat espanyol amb Catalunya va ser quan Marial Casals va explicar el Full de Ruta d'Òmnium, a l'acte dels 50 anys. Són propostes agosarades que entusiasmen o fan arrufar el nas, que amb els diners costa jugar-se-la! D'allò, que jo conegui, encara no hi ha res articulat, i molt menys de cara a una acció massiva- Però mentrestant hi ha qui comença a fer passos amb compromís personal: (segueix)  BADALONA PARLA D’INDEPENDÈNCIA AMB NORMALITAT (segueix)  No és una llegenda urbana. És real. Li va passar ahir al meu amic Gustinet (Josep Maria Tegido) a l'Alt Empordà. Llegiu el seu relat i valoreu. (segueix)  Ahir va morir Fraga qui mai va demanar perdó per res del que havia fet durant el franquisme, i a qui mai se li va demanar que ho fes. Són pactes de la transició. Ell va seguir al poder amb la Democràcia, com si res. I nosaltres a callar, que pactes són pactes. (segueix)  No sé de què ens escandalitzem, jo ja fa molt temps que em trobo amb mossos que no m'atenen en català. I és trist i lamentable que el cos policial català no se senti del país on serveix i que no estimi i usi la llengua pròpia. Com ho és que així mateix altres funcionaris tampoc estimin la llengua del país i no la usin ni defensin (mestres, personal sanitari...). Però el pitjor de com funcionen els mossos no és pas això. No és només l'idioma en què parlen, són les maneres com parlen. (segueix)  Gràcies a la iniciativa d'alguns membres del Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya m'he assabentat que Tretzevents haurà de tancar. L'infantil, nom que tenia aquesta publicació en els seus inicis, quan la vem començar a rebre a casa gràcies al compromís dels meus pares per la llengua i cultura catalanes (parlo de principis dels 60) va ser una eina fonamental, juntament amb d'altres com Cavall Fort, per al desvetllament de la passió per la lectura i concretament per la lectura en català, una llengua que no s'aprenia a l'escola. La revista segueix tenint un important paper, i el seu tancament és una molt mala notícia. (segueix)  La vaga dels tramvies del 51 sempre ha estat per mi una icona del valor i la força popular demostrada "abans" i que "ara" sembla impossible de trobar. Els actes de desobediència massius requereixen molta complicitat a peu de vorera. Recordo l'emoció amb què me'n parlaven els pares, que ho van viure en primera persona. Eren altres temps. Ara la gent no ho faria... o sí? La imatge de les places ocupades massivament al principi de les acampades indignades o la massiva participació a la manifestació del 10J poden fer pensar que hi ha capacitat de resposta. Però una cosa és anar a una manifestació o ocupar una plaça, i l'altra és prendre actituds compromeses que modifiquen hàbits qüotidians. Tant de bo! (segueix)  Com que en català cap, entre una pila d'acepcions, tant significa Part anterior, per on comença una cosa.com significa Part final per on acaba una cosa hi ha certa confusió respecte al correcte significat de CAP d'ANY. Perquè diem cap de setmana i és al final, sí, però Cap d'Any és el dia primer de l'any, sense cap mena de dubte. Al nostre país sempre s'ha celebrat d'una forma especial el primer dia de l'any, i a aquesta celebració també se l'anomena NINOU (adaptació del terme llatí que significa Any Nou - “Annum Novum”). Per referir-nos a la nit abans, la "nochevieja" , en diem la Nit de Cap d'Any, i també és literalment correcte. M'agrada veure incorporat el terme NINOU al calendari de tota la vida, breument modificat pel fill i successor d'Enric Gelpí l'ermità escultor de Samalús que fa més de quanta anys que feia el calendari i que morí el març de 2011. Recuperar paraules pròpies ens ajuda en termes d'identificació i identitat. També fa més significativa la data i ajuda a parar atenció en aquesta forma especial de celebrar-se. Nosaltres aquest any no hem tret el cap a l'aplec del cap de creus, però hem aplegat gent estimada al voltant d'una taula molt ben parada - i cuinada! - tot significant la data... comença un any nou, esperem que no sigui tan terrible com ens el pinten...  No m'etretindré ara a analitzar els motius de la pèrdua de contingut significatiu de la celebració del dia dels innocents, el 28 de desembre: cada cop hi ha menys innocentades, menys burles i menys llufes. És una reminiscència absurda a la que no s'hi troba cap sentit. La tradició va a la deriva i encara que alguns romàntics la mantinguem ni que sigui simbòlicament, és comprovat que ja no té valor de referència pública i compartida. És d'aquelles tradicions cridades a desaparèixer del tot, tret que... tret que s'adapti o es reinventi. (segueix)  El rumor que els catalans som garrepes és dels tòpics més universals. És present en acudits, en publicacions i en l'imaginari de mig món, no només a Espanya. D'on ve no ho sé, potser és una tragiversació del sentit del treball i de l'estalvi que s'atribuieix al poble català (el bon català de les pedres en fa pa) i que crec que parla més aviat de l'esperit emprenedor. Vingui d'on vingui, el rumor es transmet de generació en generació i és un més dels qualificatius pejoratius cap al nostre poble. Fins i tot hi ha molts catalans que se'l creuen i el difonen, sense haver-se aturat mai a rumiar si aquest prejudici té cap fonament. (segueix)  Si fa vint anys algú ens hagués dit que organitzar un Karaoke en català a 2011 (per cert, no us el perdeu, és aquest diumenge!) seria una innovació i gairebé una proesa, no ens ho hauríem cregut. Perquè en aquell moment la suposada normalitat lingüística havia fet sorgir el Rock Català, i pensàvem que cantar en la llengua amb què vivíem i somiàvem començava a ser natural. Amb la força amb què el Rock Català va començar a trepitjar llavors el panorama musical vivencial de masses - per cert, si encara no ho heu fet, aneu a veure Cop de Rock - era fàcil de suposar, a vint anys vista, un escenari de normalitat on la cançó catalana formés part de l'imaginari i els referents col·lectius de generacions diverses, i molt més enllà dels estils i àmbits acotats en què es movia fins llavors. I sí, en aquests vint anys han passat moltes coses, però malgrat la seva contrastada qualitat, la cançó catalana no ha aconseguit passatge per viatjar en igualtat de condicions pels potents circuits on la música funciona com a força cohesionadora. Parlo essencialment dels circuits de l'oci i la diversió on la música i la cançó aconsegueixen diluir barreres culturals i lingüístiques convertint-se en referent compartit per persones de procedències i tradicions diverses. (segueix)  Donar suport, ser el suport, suportar o ser insuportable, vet aquí un joc d'expressions derivades del significat polièdric del verb suportar:Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. Tenir (una cosa) damunt seu impedint que caigui o s'enfonsi. I en sentit figurat, tolerar, sofrir amb resignació. Avui per mi serà un dels dies més laborables d'aquesta setmana, no he d'anar a treballar però dedicarè unes 10 hores a la feina: ja se sap, els mestres tenim un compromís laboral que ens obliga a fer una part de les hores al centre educatiu i una altra part a casa, combinades com ens convingui. En tinc necessitat per la proximitat de les avaluacions, i em ve molt de gust: no hi ha res millor que tenir una bona excusa per no haver de gaudir de l'avantatge d'un festiu estatal que celebra un marc legal que tant ens fot i ens perjudica. Perquè està més que demostrat que el marc constitucional que suporta (aguanta, impedeix que s'enfonsi...) Espanya és insuportable (ja no es pot tolerar més). L'estat espanyol necessita una nova constitució on tingui cabuda el Dret Universal d'Autodeterminació dels Pobles, perquè cap Constitució autènticament democràtica hauria d'obviar aquest dret. (segueix)  En som uns quants que demà al matí voldríem ser joves per poder-nos colar a l'esmorzar i veure la projecció de "Pròxima estació independència"... o per escoltar el debat dels qui creixen en el futur polític del nostre país amb la independència com una autèntica possibilitat propera. Auí podeu trobar la nota de premsa i tota la informació de l'acte. Joves d’Òmnium enceta el cicle d’esmorzars joves “Nosaltres decidim” que posa a debat entre els joves el futur de Catalunya Durant el cicle es projectaran els documentals “Pròxima estació independència”, “Adéu Espanya?” i la pel·lícula “Cataluña - Espanya”. El proper dissabte s’enceta amb Francesc Giró, estudiant de Batxillerat i autor del documental “Pròxima estació independència”. (segueix)  M'ha vingut al cap la pel·lícula del Rei Lleó, i la cruel tirania del regnat de l'Scar. No hi puc fer més. La data del 20n aporta una ombra sinistra. A les xarxes ja s'han vist mencions a la ressurrecció del dictador, sigui broma o no. Després vénen els pal·liatius. Mirat en clau país, es pot fer algun matís. AMAIUR - la bona notícia - a l'horitzó. Una lliçó!  Si no hi hagut retard fa sis minuts que ha començat l'acte, i jo voldria tenir ara mateix un teletransportador per arribar-m'hi. L'acte d'avui és dels que m'atrau s'hi faci el que s'hi faci, només per ser el que és. Perquè recupera memòria sobre l'Assemblea i el seu paper en la resistència i l'articulació de la societat catalana, i perquè enllaça el seu llegat reivindicatiu i vertebrador de la societat civil amb l'actualitat. Passat i present es troben en un mateix node, per afrontar el futur immediat.(segueix)  Només va contestar "no, no en tinc, no fumo", i el xicot que feia uns segons li havia demanat "tienes tabaco?'" li etzibà "y me lo tienes que decir en catalan?"... i li ventà un cop de puny, trencant-li el nas. No es tractava de cap personatge amb funcions administratives d'aquells que de vegades enyoren les maneres de la dictadura. Només era un jove de la ciutat que sortia de la discoteca. (segueix)  "Llengua i cultura com a eines de cohesió social" és el títol d'una activitat que LA XARXA D'ENTITATS CÍVIQUES I CULTURALS DELS PAÏSOS CATALANS PELS DRETS I LES LLIBERTATS NACIONALS promou entre les entitats de diferents pobles i ciutats del país. Ahir van ser a L'Ateneu de Sant Roc i avui a Òmnium, a Badalona. (segueix) D'entrada una iniciativa associativa de defena dels drets ciutadans, un
espai de treball i lluita, és una bona notícia, s'ha de mirar amb bons ulls. Cal donar marge, però, per veure què hi ha darrere el cartell, i veure quina reflexió se'n fa de
la crítica. Seria una llàstima que una federació així acabada de néixer
no tingués en compte en el mateix pla que els drets socials i ciutadans
els drets nacionals del país on s'ha circumscrit.(segueix)(Aquest és el cartell de la recent creada "Federación para la Igualdada Ciudadana, sitio de encuentro para asociaciones de Cataluña en busca de la plena ciudadania"que es presenta avui a Badalona en un acte anticolonialista i antiracista) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBADALONA ÉS AL MÓN
FORA DE BDN TAMBÉ HI HA VIDA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|