La imatge és de l'activitat d'Òmnium a Llefià, Badalona, fa poques setmanes, teixint entre tots els desitjos per a la Catalunya del futur. Desitjos referents a cultura, participació, cohesió social, educació... no llegeixo cap desig que avali el desmantellament de l'estat del benestar que estem vivint...
Que el dèficit fiscal i l'escanyament econòmic amb què l'estat espanyol tracta Catalunya són el motiu motor de les retallades que assolen els pilars bàsics de la nostra societat, del nostre país... és una evidència. Denunciar les retallades de la Generalitat i no relacionar-les amb el maltracte econòmic perpetrat pel govern espanyol contra la població catalana és falsejar la realitat indignament. Però és tan indigne com acceptar que s'apliquin retallades que desmantellen els pilars del propi país sense plantar-se. Per molt que diguin que hi estan obligats, per molt que s'afrontin a represàlies, no seria aquesta l'actitud valenta pròpia d'un líder que realment ha entès la voluntat d'un poble expressada al carrer i a les urnes? Per què el nostre govern col·labora tan dòcilment amb el setge contra el propi país? Per què no ha exigit des del principi cobrar el deute acumulat abans d'aplicar cap retallada? Per què no ha estat més bel·ligerant i ferm alhora de denunciar el maltracte, el dèficit fiscal endèmic? per què no n'ha fet bandera? Si sabem segur que Espanya ens roba i que aquest robatori és el que provoca la desfeta del sistema educatiu, sanitari, cultural i d'atenció a les persones... per què en comptes de prestar-se a ser la mà executora d'aquesta devastació no actuem legalment, mediàticament i resistentment contra aquest robatori? Per què no demostrem que la cohesió i els drets socials del país són irrenunciables i van indestriablement lligats al dret a gestionar la hisenda pròpia i al dret a decidir el futur del poble?
"Les dones són mediadores de l'altre; les llevadores, mediadores de les dones amb elles mateixes" Adela Vidal Puértolas
Respectar el desig dels qui es preparen per morir té el seu contrapunt. T'omple saber que fas el que l'altra desitja, i que et quedes al teu lloc quan el seu desig comporta una vivència de profunda intimitat. Però l'anhel de l'abraçada final, de comiat, et queda per sempre més penjat als braços, i l'entretens abraçant la textura dels moments viscuts, o rellegint i reescoltant les seves petjades intenses. (i més)
S'ha mort l'Adela, després de guanyar un temps preciós a una mort encara més prematura que ja se la volia emportar fa molts anys. La seva mort és una victòria de la vida, pels anys guanyats, per com ho ha portat, per com ho ha viscut, per tot el que ha aportat ella a la professió, a les dones, a totes les persones que l'hem conegut, i per com ha seguit aportant durant cada treva. Però de moment jo no la visc com a victòria, de moment la ploro com una pèrdua terrible que em dol profundament.
Costa parlar de mort pensant en algú que és tot vida. Que ho ha donat tot per la vida. El títol del seu llibre, "Ser llevadora, una manera de pensar" és molt revelador de la revolució que ha comportat la idea i la força d'aquesta dona en el món de la infermeria neonatal, en el dels parts naturals, en el feminisme, i en tot el que té a veure amb la vivència de les dones davant de l'experiència de la maternitat i l'alletament. Viure, néixer, vida, vida, néixer,viure.
Mediadora amb la vida, amb el néixer. Mediadora amb les dones per trobar-se a elles mateixes. L'Adela forma part de la vida. L'Adela forma part de la meva vida en una de les etapaes vitals més vives de la meva trajectòria com a dona, i per això se'm fa difícil, gairebé imposisble, associar-la amb la mort.
Convocats per Gospel SENTITS de Badalona, i dins dels actes del Xè aniversari, avui comencen les PRIMERES JORNADES DE GOSPEL, que comencen aquesta tarda, a les 17h, i conviden a conèixer i debatre a fons que és, què aporta i quin sentit té cantar Gospel aquí, i ara. (segueix)
De la mateixa manera que poso els drets de participació política (inclòs el dret del poble a decidir) al mateix nivell de prioritat que els drets socials (la justícia social) a l'hora d'exigir que s'aturin les retallades, hi incloc també el dret a la llengua catalana, un dret d'alta prioritat per als objectius d'¡igualtat d'oportunitats i de cohesió social. I no en dubto gens ni mica. A banda, es clar, dels motius proòpiament derivats del dret al respecte a la llengua i la cultura d'un país, d'un poble. No oblidar aquest dret quan fem la llista de greuges per les retallades és tan important com no oblidar el retrocés pedagògic i social que comporta la llei Wert, més enllà de la persecució de la llengua catalana que promou i certifica. Em sembla important recordar-ho i posar-ho en valor avui, dissabte 9 de març, dia escollit per fer mobilitzacions arreu dels Països Catalans a favor de la llengua, en contra de la seva persecució amb lleis i accions polítiques que volen privar a la població de l'accés a aquest patrimoni comú i compartit, que ens cohesiona. Aquí una guia de totes les convocatòries.
Ahir a l'assemblea del 3del3 pels nos3 drets es va llegir i aprovar el manifest final que es llegirà a la Plaça Països Catalans, a Badalona, i que s'ha confeccionat boi sumant, al manifest de partida, la majoria de sensibilitats que s'han anat relligant de mica en mica amb aquesta gran mobilització ciutadana que culminarà diumenge. Per mi és molt remarcable, i important, que la queixa contra la retallada de drets inclogui queixar-se contra les retallades a la participació política, contra les brides que es posen a la democràcia directa, ja sigui limitant el dret a vot, ignorant una ILP o negant el dret a decidir.Podriem afegir-hi, també, com a exemple ben actual, "o carregant contra un acord o declaració aprovada per un Parlament legítim". Ho trobo remarcable i important perquè de vegades aquest tipus de retallada no es troba reflectida en les llista de retallades contra les que cal mobilitzar-se, i són tan importants com les altres. Fins i tot més si tenim en compte que només amb democràcia real i participada es poden canviar les polítiques que generen les retallades socials. (segueix)
Avui el dissabte s'ha llevat rúfol, però no ha ennuvolat gens ni mica la TAULA DE CULTURA DE BADALONA. Aquesta taula de participació, debat i construcció ha reunit durant tot el matí d'avui, en el marc de les JORNADES COM HA DE SER EL CONSELL DE CULTURA, una bona colla de persones implicades amb la cultura i la ciutat, que des de l'altruisme associatiu debaten al voltant del Consell de Cultura de Badalona, un instrument que va néixer l'any 2003, es va posar en marxa el 2004,i després va deixar de funcionar per desídia municipal.
La necessitat de mobilitzar-se i lluitar pels drets ciutadans, humans, pels drets socials i culturals en pro d’una societat democràtica i cohesionada que busca la igualtat d’oportunitats entre totes i tots els seus membres, sense exclusions, és una necessitat que si ja no es podia aturar abans, per tot el que encara faltava guanyar, ara, davant el greu retrocés que patim, ha de ser imparable. (el vull llegir sencer)
Article a El TOT 15 de gener: Història local participada Poc abans d’acabar l’any 2012 van coincidir dos fets relacionats amb la història de la nostra ciutat, especialment rellevants per la seva contribució a una certa forma de recuperar i documentar la nostra història més recent, que té en compte principalment la participació ciutadana. Totes dues tractaven de 50 anys enrere. (llegir l'article sencer)
Avui és l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. El DENIP per al món docent. Un discret homenatge casolà, tornant-nos a mirar el film que li va dedicar el director Sir Richard Attenborough, m'ha sorprès la tarda. Impressionant comprovar com la mateixa vella història coneguda m'oferia avui tot d'ímputs nous, un cop superada la mandra per veure'l que - ho reconec - em feia d'entrada. Contextos molt diferents, ja ho sé, complexitats incomparables. Però és un procés d'independència, al cap i a la fi, un procés d'independència guanyat amb la contundent força de la desobediència i la lluita no violenta. Si no fos que sabem segur que va passar de debò, semblaria pura ficció...
Ho han fet els del Ku Klux Klan i altres societats secretes, guerrillers i terroristes, alguns cossos de seguretat, delinqüents i alguns activistes. I els botxins. També algunes dones empeses per la tradició religiosa o la imposició masclista i fonamentalista. I s'ha dit que no, que de cap manera, que no és legal, que en una societat de dret no es pot conviure amagant la cara....
Ho han fet els segrestadors, els assetjadors, els xantatgistes. Per usurpar llocs de treball, espais de poder o ensorrar la carrera política d'un contrincant. Alguns cops per preservar la vida quan la llibertat d'expressió no es trobava garantida. També ho fan alguns amants i admiradors tímids, i qui vol fer conèixer opinions i secrets sense fer enfadar ningú...Escriure amagat rere un anònim o un psudònim es troba a la línia fronterera entre les connotacions negatives que ratllem la il·legalitat - o alegalitat ? -, el rebuig que generen i, alhora, la credibilitat i importància que sel's dóna (només cal recordar l'efecte que va tenir en la carrera política d'Artur Mas un suposoat esborrany d'informe fet a partir d'anònims, o veure la rellevància donada als anònims de Vilopriu per mitjans seriosos com EL PUNT AVUI.) Però la prova més evident d'aquest espai boirós en què es troba el món dels escrits anònims és el tractament que s'ha donat a les creadores de l'aplicació EL INFORMER. En comptes de posar traves legals a una plataforma nascuda única i exclusivament per promoure i difondre xafarderies, rumors i atacs a la intimitat amagades rere la inpunitat de l'anoninmat, es felicita a les creadores, i es dóna publicitat a l'artilugi des de tots els mitjans. Es normalitza l'anònim, se'n fa apologia. I el mosntre està servit. (vull llegir tot l'article)
El mal de la gangrena, per localitzada que estigui, és que a més de ser terriblement dolorosa i donar molt malestar a tot el cos, posa en perill la vida sencera de l'organisme on s'ha instal·lat. La gangrena consolidada no té cura, s'extén i quan passa a la sang ho mata tot. Es pot lluitar contra la gangrena preventivament, i en els seus inicis, fins a un punt. A partir d'aquest punt només hi ha una solució, única i ineludible: amputar. No sé què fem que no estem ocupant el carrer altra vegada, i aquest cop fins aconseguir la dimissió d'aquesta banda d'estafadors i aprofitats, expoliadors sense escrúpuls. Si davant tanta putrefacció no som capaços d'alçar-nos ja no sé quan ens alçarem. A mi també em bull la sang (recomano llegir-lo)
Avui entre totes i tots els que llegiu aquest bloc heu fet que l'article d'ahir, la perversió del reciclatge, ens fes recordar èpoques d'intensa activitat bloccaire. Feia molt que no veia tantes repiulades d'un article meu al twitter. Ni tantes lectures a un mateix apunt, en poques hores. No ha estat com el gener passat, que es va disparar estratosferament ambsegur que som al 2012? però sí amb xifres de visites molt semblants a les de l'època activa, abans que aquella aturada del fent lloc canviés la vida del bloc. M'ha fet gràcia. Encara no sé quin paper jugarà el bloc el 2013, però si més no avui aquesta repuntada m'ha vingut de gust destacar-la. Per cert que continua essent vigent la maceració lenta en la lectura. I si no, jutgeu-ho vosaltres mateixos observant quina va ser la data de publicació de molts (no tots) dels articles més llegits aquesta setmana. Gràcies!
La impactant campanya "Envàs on vas?" ha aconseguit que el tema estigui damunt la taula, i independentment de si agrada o no artísticament, el seu missatge ha fet saltar algunes alarmes. Fa més de 30 anys, quan les notícies sobre sistemes de recollida selectiva de deixalles començaven a arribar-nos de l'Europa més avançada i progressista, mitjançant revistes com Integral, els nostres amics dels Drapaires d'Emaús ja ens va alertar. Ells vivíen modestament i amb molt compromís de la recuperació, reutilització i reciclatge, amb finalitats socials, a Sabadell. I davant el que semblava un avenç en pro de l'ecologisme hi veien un pretext per normalitzar l'abús d'embalatges, per tranquil·litzar consciències i promoure alhora la indústria de l'envàs. Un suposat remei que resultaria ser molt pitjor que la malaltia, ens deien. I tenien raó.
La imatge és presa durant la sortida del sol, dijous 3 de gener, des del barri El Manresà de Badalona, anant cap a Montgat a buscar el tren. Semblava talment l'estrella dels tres mags del pessebre, del relat bíblic incert. Com un senyal antic. Tot just començat l'any, de bon matí, el sol en sortir es disfressava d'estrella de reis i brillava ben arran de terra. No oblideu seguir l'estrella, semblava dir. I ho deia de pen aprop aquesta vegada, i a la llum del dia.(seguir llegint l'article)
D'aquí a unes hores el crepuscle matinal ens anunciarà la llum d'un nou dia. Una altra vegada els raigs de l'astre estel sol encetaran un altre cicle de dies i nits, un any nou rere el vell, un cop i un altre, com fa milers i milers d'anys...
Aprofito la significació d'aquest moment per enviar-vos la meva nadala, la d'aquest any. Nadal ja ha passat, però segueix present en totes aquestes festes encadenades que s'aglutinen en una mena de passadís ple de llums i cançons, d'escalf i d'olors casolanes, però també ple de fred i foscor i de solituds i enyorances. (seguir llegint)
Encara que el dia dels Sants Innocents té en el seu origen el relat bíblic d'uns fets llegendaris pretesament històrics però poc documentats i contrastats (*1) - els suposadament protagonitzats pel rei Herodes , la matança de tots els infants mascles nascuts a Betlem, menors de 2 anys, per tal d'exterminar amb seguretat al Messies Jesús de Natzaret- , i malgrat aquest origen cristià de la celebració sembla que té ben poc a veure amb el sentit irònic i bromista de la festa que ha perdurat en els segles malgrat perdre gas i referències (us en parlava l'any passat ala deriva dels innocents), avui amb el pretext d'aquesta diada em motivo a parlar de la matança real d'innocents que la nostra espècie humana perpetra cada dia de l'any damunt el planeta terra... la mortalitat infantil
(*1) Podeu veure un interessant documental que analitza la possible veracitat dels fets i els motius pels que hi ha poca documentació contemporània, aportat mitjançant un comentari a l'apunt.
Així que la vaig veure, divendres, a l'exposició, a la Torre Mena, vaig pensar que m'agradaria fer-la servir com a felicitació de nadal, aquest any, tot i que gairebé havia descartat fer-ne. Reconec que m'he quedat una mica encallada en aquella del nadal de sempre i que sobre el tema ja no tinc gaire més a dir. Però la imatge em va resultar molt suggerent. Pertany al Fons de la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua, i l'he obtingut mitjançant l'Arxiu Històric de Llefià. Es tracta d'un paisatge badaloní, després de la nevada de 1962. Concretament és el Carrer Bellavista, a Llefià, per sota del Carrer Circumvalació (la carena de la Serra d'en Mena). I a part d'escollir-la per la bellesa i la pau que transmet, ho he fet per tot de coses que em suggereix. (llegir la resta de l'article)
Dissabte vaig anar a collir naps al camp del meu bon amic Jordi, a Vilanna - una naps que ara mateix dansen dins l'olla de l'escudella que bull i perfuma la casa mentre escric - i, en travessar el camí dels suros que hi porta (precioses alzines sureres) vaig veure una mata de galzerà amb un parell o tres de boles vermelles, als meus peus. Feia una tarda lluminosa, plàcida, veníem de collir cebes en un altre camp i de xerrar amb la Maria, xerrar amb aquella calma que donen les hores dels dies sense pressa. Jo tenia el cotxe a prop, carregat de viandes per a les festes - m'agrada quan puc comprar allà, encara que després hagi de congelar-ho, el pa del forn de llenya a Can Ferran, la carn i les botifarres a Can Josep, sembla que tot és més natural i més bo... -, i la imatge d'aquell galzerà i del camí d'alzines sureres em va transportar, i em vaig veure allà, fa una pila d'anys, amb la meva mare, amb les meves germanes i germans, el meu pare, i fins i tot, un temps molt curt, amb els meus propis fills... seguir llegint l'article
Em fa gràcia veure com, de vegades, els articles més llegits al bloc reflecteixen en bona part l'actualitat més vigent, i els interessos més comuns... Aquest mes de desembre de 2012 els deu que més esteu llegint, ara mateix, per ordre, són:
