comencem pel barri
Pensar globalment i actuar localment. Per tercer any, a l’Institut Júlia Minguell de Llefià fem una immersió a la història del barri amb l’ajuda d’una entitat veïnal amb la que col·laborem, l’Arxiu Històric de Llefià. Aquest projecte el vam començar a pensar i a dinamitzar després de posar en comú inquietuds i necessitats en Toni Flores i jo, tan bon punt vaig saber que ocuparia plaça a l’institut del barri. Amb en Toni havíem compartit espais de lluita pel dret a espais de participació juvenil (quan tot estava per fer i tot era possible en aquell despertar de finals del franquisme en una ciutat especialment castigada per desarrollisme) i sobretot espais de lluita antimilitarista. Després, en la mútua etapa veïnal compartíem ser una nota discordant en aquell paradigma veïnal imperant, absolutament partidista, posant, cadascú des del seu àmbit territorial, un èmfasi molt especial en els processos i la construcció d’espais de participació veïnal. Ja més tard, portada pel compromís per la cohesió social mitjançant Òmnium, ens vam tornar a trobar a la plaça pública (concretament a la de Trafalgar), cuinant complicitats. I per això va ser tan fàcil posar-nos a treballar plegats en un projecte que va molt i molt més enllà del que pugui semblar en aparença.
Any rere ant constatem un fet innegable: la gran majoria de nenes i nens que viuen a Llefià, fins i tot havent-hi nascut, no coneixen res de la història del seu barri. Coneixen ben poc de Badalona en conjunt, i en molts casos se la senten poc seva. Però del barri on passen tantes hores ho desconeixen gairebé tot, més enllà de saber-s’hi moure i localitzar alguns equipaments, parcs i serveis. I és innegable que per fer vincle amb l’entorn, per sentir-se’n part, per enfortir el sentit de pertinença, cal conèixer. Per estimar, per valorar, cal conèixer. Per tenir criteri i opinar, cal conèixer. Cal saber com s’ha transformat el barri des de l’època romana fins ara, cal entendre perquè és com és, com l’ha configurat cada etapa històrica – especialment a partir dels anys 50 del segle XX – i el paper que hi ha tingut la implicació veïnal, els moviments associatius, les reivindicacions dels 70 i 80…
Aquest projecte és una gran inversió en ciutadania conscient i en sentit de ciutat. Després de fer-lo les i els alumnes – i en alguns casos també les seves famílies – ja no poden mirar els carrers, les places i els blocs de pisos de la mateixa manera. Aprenen que darrera de cada porta, i sota de cada pedra hi ha un munt d’històries, un munt d’història, que els ajuda a entendre, a pensar, a tenir criteri.
Estic contenta perquè ja hi tornem a ser, ens porta una enorme feinada, però és una enorme satisfacció poder-lo tirar endavant!
Una gran feina i amb molta il.lusió…. Endavant!!!